lofto
j£k:
lin gue ínMnÀíio
CccíDe nl
Annu VIII
Redaction e Adminlstration:
Mauer b. Wlen (Austria)
Redactor: Ior. E. Pigai
Collaboratores redactional:
Pr. Aschwandcn (Biel). Prof. R.
Berger (Morges), É. Biddle (Ches-
ter), Dir. G. Bohm (Strasbourg),
A. Deminger (Wien), L. M. de
Guesnet (Paris), A. Haldm (Es-
'kilstuna), J. Honti (Budapest),
Ing. J. R. Hoerbiger <Mauer b.
Wien), F. Houdek (Wien), K. Ja-
notta (Kaltenleutgeben), J. A.
KaiS (Brmo), F. Lagnel (Chapel-
le). Reg.-Rat Dr. Mell (Rudol-
stadt), E. Moess (Wiem). G. A.
Moore (London), Dr. H. Nidec-
ker (Basel), M. den Outer (Rot-
terdam), Prof. H. PáSma (Tábor),
Dr. A. Petpers (Kdln), J. Prorńk
(Leipzig), Mag. A. Z. Ramstedt
(Helsmgfors), Mag. R. Rehn (Hel-
singfors), Dr. K. Schùppel (Par-
chim), Dr. C. E. Sjòstedt (Upp-
sala), D. Szilágyi (Budapest),
E. de Wahl (TalIinn-RevaJ), A.
Wàsterland (Berlin), Dr.-Ing. A.
Wormser (Offembach am Main).
Contene : Naturalitá e recularitó. de E. de
Wahl, pg. 101. - Teorie e reallti, de E. Pi-
saJ, pg. ]04. - Question de correctitá in un
L I.. de J. Hontl, pg. 109. - Chronica, pr.
111. - LiDfciie maltes, de A. Levanzin, pg.
114. - Contrabandistes, de Th. M. Dostoyev-
ski, pg. 120. - Colonnes resonanL de M. L.
Becker, pg. 121. - Du epiprammas, de K. H.
Borovsky, fi. 122. - Li max apt Iingue por
radio. pg. 122. - Pri quo on ride, pg. 123. -
Fonofìlm, de Dr. Aschw'anden, pg. 123.
COSMOGLOTTA
Ofilclal revue Internatlonal mensual del Occidental-Unioo
(Organisation Universal de Lingue International Occidental)
Consacrat al devclopation, propaganda e application de Occidental.
Scientic e litterari. Redactet In Occidental.
Redaction e Admlnistratkm: Postfacb 10. Mauer bei Wien, Austria.
Abonnament: 7 6. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr. = 4,2 RM = 33 Kò.
Chec-Contos Postal: Austria: Nr. B-125.211 Sparkasse Mauer b. W.
Conto 3137; Germania: Kbln 7831 Dr. A. Peipers; Francia: Paris
264-37 L. M. de Guesnet; Svissia: II. 1969 F. Lagnel, Chapeile (Vd).
Tchecoslovacia: 29.428 Praha, Milan Nedvídek. knihtiskárna, Tábor.
OCCIDENTAL-UNION
OROANISATION UNIVERSAL DE LINOUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL
Protectores
Dr. J. Baudouin de Courtenay, Professor de Linguistica. Universitate
de Warszawa, Polonia.
Dr. Albert Guérard, Professor de Litteratura General e Comparat.
Universitate de Stanford, California, USA.
Dr. Albert Saareste, Professor de Littcratura, Universitate de Tartu
(Dorpat), Estonia.
Representantes
Austria: Cosmoglotta, Postfach 10, Mauer b. Wien.
Britannia: The British Occidental Society, 18, Meadows L., Chester.
Gerald A. Moore, 32 Cleveland Square, London W 2.
Central America: M. Palomares, Santiago de Puriscal, Costa Rica.
Dania: Jan Casse, Willemoesgade 23, Kóbenhavn.
Estonia: Kosmoglott, Eha 10, Tallinn (Reval).
Flnland: Societé Interlinguistic, Villagatan 25, Helsingfors.
Francia: Occidental-Burò, 83, rue Rochechouart, Paris 9.
Ing. Thibault, 15. rue de la Madeleine, Angers.
G. Bohin, Director, Ecole Moderne, 14. Wimpfeling, Strasbourg.
Germania: Dr. A. Peipers, Am Rómerturm 13, Kòln.
Dr. Karl SchOppel, Buchholzallee 36, Parchim. Mecklbg.
Reg.-Rat Dr. Mdl, Schwarzburgstr. 60, Rudolstadt, ThQr.
Holland: Occidental Gruppe Nederlandan, Maaskade 142B, Rotterdam.
Hungaria: Dénes Szilágyi, Damjanich-u. 28/a. I n Budapest 7.
Gomte Eraest Zicby, Acs, Komárom vm.
S. H. S.: Ivan Loònikar, Selnica ob Dravi pri Mariboru, Slovenia.
Svedia: Svenska Occidental-Fòrbundet, O. Agatan 37, Uppsaia.
Albert Haldin, Kungsgatan 25, Eskilstuna.
Svlssia: Sviss Association por Occideiítal (S. A. P. O.), Chapelle, Vaud.
Prof. Ric. Berger, Morges, Vaud.
Tchecoslovacia: J. A. Kaj§, Vranovská 44. Brno.
U. S. A.: The Ferguson Press. 125 E, Chestnut St., Jeffersonville. Ind.
COSMOGLOTTA
Annu VIII Junio 1929 Nr 61 (6)
NATURALITÁ E REOULARITÁ
dc K. dc Wahl
Chascun linKuc artificial possedc un talon dc Achilles. It cs,
que chascun pcrson qucl prende conossentic yc it, posse ju-
dicar sc coinpetent por indicar un grand niuncrc dc mancas
c proposir corrccturcs c chaiuces quclcs sccun li opinion dcl
nov intcrcssat dcve esser rcforrnat c corrcctct. Lu comic cs
nu to, quc ti propositioncs in multissim casus sta in contradic-
tion a altri propositioncs dc altri persones. C mem si Ii ina-
joritc concorda in su postulationcs, to ancor nc es pruva quc ti
postulationes es just. Li max bon exemple por to cs li postula-
tiones cnunciat in su témporc pcr li * American Philosoplrical
Society», i. c. per un scicntific association de unesim rariK
e signification. Hodic omncs va ridcr pri ti enunciation. tam
fantastic e infantcsc it sembla nos.
Li irnaginationcs e postulationcs dcl publica adverc ha
rnutat sc, ma in essentie ili cs sam fals e ínpossibi! quam ti dcl
American Philosophical Socicty in li tcmporc dc Volapiik. To
veni precipue dc to quc li criticos c reformatorcs imagina. quc
un linguc intcrnational artificial nasce o devc nascer talmcn
que on prcndc li rnax expandet international paroles, o radicas
e suffixes. constructc un apt regulari grammatica e poy com-
pleta li mancant partic pcr parolcs prendet sccun un principic
dc majoritc ex li max usat lingues angles. frances. german.
hispan, italian, etc.
Un tal conception es un erra. Adverc just in ti manierc ha
nascet presc omni fallit lingue-projcctcs. Un lingue. sivc
natural, sive artificialmen creat, nc es un conglomerat dc ínco-
herent paroles o radicas. ma un unitari totalitc. anc si it incor-
pora un grandissim proportion dc cxtran elemcntes. Chascun
lingue possede su ley intern. vivent forsan fnconscientmen
ma fort in li nation quel parla li linguc. mem si ti nation con-
siste solmen de quclc poc individucs, p. ex. che un cxtin cnt
popul. Ne li quantité deí parlantes. ma li intern unitari spiritual
101
congcniulitiì es to guo constitue Ii linjruc, su leycs c su spíritu.
ìí clic favorabil conditiones un lingue vell posser renascer de
un sol familie in antean fortie e viKore.
Alquicos simil eventc chc li creation de un artificial Iìiikuc.
Li spíntu dcl unesim adeptes cxpandc se e li Iìhkuc comensa
viver. Ma to es possihil solrnen tandc. si ti spíritu del lingue
es fort. clar. autonom, harmonic in se self. Por li fort e vivent
cxpansion dc un artificial lingue nu es necessi. que li nov mcm-
bres dcl eommunitc liriKual, just quam li infantes in un popul,
mey assimilar sc max perfcctmcn ti intern spíritu del lingue
qucl scmpre es unitari.
Ouant unitari es un tal spíritu in un vivent fort lingue, noi
posse vidcr just in li linguc angles, quel ha incorporat se 120%
forcn parolcs. c támcn conservat su propri homoRen stil e spí-
ritu. nam omni forcn latin c frances partes es assimilat in
quasi complet form al anRlosaxonic fundamente per un total
re-forjament in li bocc del parlantes, u natión deveni néishn,
factura - fíclior. diamánt — dáimnd. etc., etc. Li conservat
presc sempre historic ortografie ne mey fraudar nos!
Nc li cxtrancs ha corrcctet li Iìiikuc ariRlesi per lor paroles.
ma li Rcnuin anRleses ha correctet li intrat forenes secun lor
propri leycs c spiritu. ()n posse exterminar un lingue per dc-
bilisar c anihilar su spíritu intern, ma on ne posse correcter
it. si it cs un homogcn entitá.
Li historie del liiiKue international inonstra nos, que omni
provas rcformar Ksperanto. quel hat devcnit un quasi vivent
liiiKiic. ha fallit. K Kspcranto ne esset mem e ancor nu ne es
t o t a I m c n liomogen e autonom.
Voler correctcr un lingue, sovente sÌKiiifica que on ancor ne
ha complctmcn intrat in su spíritu.
Ouel es do li spiritu de Occidental!
Li max principal qualitás dc nor lingue es. que Occiden-
t a I e s i n t e r-n a t i o n a 1. a u t o n o m. c I a r. t r a n s p a-
r e n t c r e g u I a r i. m o d e r n e v i v e n t.
I n t e r n a t i o n a I ne significa que it es un conglomerate
dc paroles electet secun un principie dc majorité, quam Idiom
Neutral o Ido. It significa que per su form it sta inter li national
lingucs. tahnen que su distantie al national lingues es minu
grand quam ti inter ili self. It es quasi median inter ili, quasi
mediator.
Ouam a u t o n o m it have su propri ortografie c fonetica. a
102
quel it adapta otmii su paroles e formes. s u expressiones e
frases.
Oecidental es c I a r e transparent per li r e k u I a r i t á
de su structura. por responder al postulationes del intellectu.
del facilitá necessi ne solmen por erudit latinistes e romanes
ma por omni persones stant in rclationes international.
It es m o d e r n. to es: evoluet in li sensc quel monstra nos
nor Krand linKues e lor populari dialectes. anc si che ili es
remarcat solmen rudimentes de tal evolution. It es modern
in su tendentie a brevitá e fluentie. It es modern per su parol-
formation, per li elimination de pesant scientic ntortal'a. pcr
su analytism in Krammatica. It n e e s I a t i n. to nc mey ohli-
viar latinistes. Latin es un mort pre-avo de (Jccidental.
It es v i v i c a p a b i I. v i v e n t. orKanicmen evoluet e ne
niecanic mixture. it es un individualité e ne un mosaica. u on
posse compensar un pezze per quelcunc altri.
Un tal ente on ne posse «correcter» o -reformar secun li
Kustas del divers criticantes e pedantes. ()n posse solmen plu
e plu adaptar e polir ti elemcntes queles ancor ne ha totalmen
assimilat se al caractere c spíritu de ti vivent lirtKue occidental.
Li letores de nor jurnal qucles ha secuet li evolution de nor
liriKue, ha possct constatar un tal lent e caut, ma secur evo-
lution in divers adaptationes. queles yo ci ne posse tractar
plu detal'at. Naturalmen ci ne havc null valore li hodie tam
venerat majorité de postulantfis. It es tm fantom. que in que-
stiones de scientie, arte e technica li majorité. e specialmen li
inajoritc minu versat. vell posser crear alquicos valoros. .1 ust
lu contrari es ver. Li majorité presc scmpre es in erra. c ne
posse crear necos. quam to monstra nos li historie del lioman
progress in chascun su páKÌne. On mey monstrar me un
cathedrale. un symfonie. un machine composit o constructet
per un commission mem del max cminent specialistes!
Li reformativ tendenties de pluri cx-idistes sembla nu cres-
cer. e tornar in un via quel deflanca del primari direction.
It es comprensibil que mult antean idistes inter nor sami-
deanos. liberat de lor procrustic fantom del loRica e li pro-
ductet per it artificial formes, nu jetta se in li altri extrem, ne
vole vider ni reKularitá ni loKica. ma vide solmen li pret lor-
mes anKlo-frances e latin. e vole sacrificar a ti naturalitá » li
reKtilari cristallin structura e inter-national e autonom spíritu
de Occidental. In sam témpor doct latinistes vole incombrar ii
linKue per pesant mort latinismes.
103
Li scopc dc tal efforties sembla esser un mosaica iuter
MundolitiKue de Lott con Latino sine Flexione de Peano.
Ci oii posse solrnen dir: A qui place li spíritu e anim de
( lccidental. ti mey per aifectionat studies penar plu e plu com-
pletmcn assimilar se ti spiritu e tande comensar un construc-
tiv labor m li evolution de Occidcntal in su propri styl.
Ma a qui ti spíritu dc Occidcntal ne place. mey far quam
Prof. Jespcrsen c constructer un altri plu bon linRue secun su
propri spiritu: to es ^fair play*. Ci yo támen deve ancor un
vez indicar. quc un solmen «reformat OccidentaU ne posse
haver un altri fate quam ja li 50 reformat «Esperantos». Tande
cs necessi ja alquicos nov e orÌKÌnal. quam Novial, Medial o
Ftem. Li Krecos anc ne correctet li arte de Egypte. ni Persia.
ili creat su propri Iiellenic arte, quel ancor iiodie delecta nos.
Ples secucr bon exemples.
TEORIE E REALITÁ
dc L. PiKal
On sovente cita Occidental intcr li natural systemas de L.
1 m contra que Fsperanto ctc appartene. on di. al artificial pro-
jectes. Ti classification ne es totalmen just, specialmen ne in
li liodial stadie de nor movement, quande li idc del naturalism
Ini inradicat se in li capcs del mundliiiKuistes non-esperantistic.
Li adherentes p. cx. de Volapíik. Esperanto e Ido ha consi-
derat quam Iìiikuc apt por international communicationes sol-
men un tal quel antc omni-cos es tre reRulari e loRÌcal.
Ma quam li protaKonistes del naturalistic systemas mult ve-
/cs ha monstrat (vide anc «Fxceptiones e li vivc» de J. Pro-
rók. nr -t.t) un limcue artificial deveni un liiiRue vivent quande it
intra in usation, c tande it es submisset anc a su leyes. Ma in
li vive dicta ne rigid reKules de abstract Iokìcu. ina li biologic
leyes: custom. analoRie. psyclioloKÌe ctc.
To es factcs. trivialismes. conosset nu a omni occidentali-
stes. Ma quam ja sr dc Walil dit. just li ex-idistes nu tendentia
mem al cxtrcm del naturalism. e il opine que un tal evolution
ne es recommendabil in li tcmporc quande li lingue ancor ne
cs acccptat e usat de grand circules. Li publico ancor hodie
tre sovente e spontanmen identifica li idé del mundlingue con
absolut regularitá. It es ya possibil que forsan pro to li systema
de Julius Lott quel esset tre natural (con Ii dctriment de re-
gularità), presc ne ha trovat adherentes. Inter omni projectes.
Occidental es li sol quel in altissirn jcradu ha penat satisfar li
amalgamation del du quasi contradictori postulates: reKuIarità
e naturalità. 'I'o es anc li cause pro quel Occidental. malRrc
li max desfacil conditiones exterior. successat crear un propri
movement.
Durant li unésim témpore de Occidental nor tasc esset de-
fcnder li idé del naturalism contra li extrem artificialism del
propaKat systemas.
In fact li vive consiste ne in extremes. ma in compromisses.
re^retahilmen. etsi li compromisses es perhorrcscet del sincer
amfc de un idé.
Occidental ne possede principies. queles li prosel.vtes partú
deve obedir con ciec fidelità. Anc li tal-nominat ctymoloRÌc
ortojrrafie. quel es necessi por ohtener in maniere reKuIari
milles de international natural paroles (p. ex.: differe-nt-i-a-t-
ion. catolic-ism. period-ic-ità etc) nc es un principie quel on
deve cavalcar in omni casus. e anc ta u it evidentmen havc
null nvanta^e. Con bon rason noi scri foneticmen: rnersí.
jurnal. diné, seson. affere, depó, quam on es custoinat pronun-
ciar ti paroles. In jceneral li scrition in Occidental es etymolo-
Kic. To es un directive, ne un principie. Ma ta u li paroles
es mult traditionat anc per parla e u in Occidcntal inter orto-
Krafie e pronunciation vell apparir un discrepantie, noi prefere
li scrition fonetic. Crudmen resumat. secun que un expression
es nos familiari plu per parla o plu per scrition, li ortografie
es o fonetic o etymoloRic. Do li Reneral caracterisation plu
convenent vell esser: historic ortojcrafie.
Noi deve ne-quande obliviar que nor proKramma es ne per-
dir nos in specular pri perduction dt* scolastic principies, rna
crear e introducter un limcuc international practicabil.
Secuente li rnedial via aurin. li autor de Occidental con
equità hodie caventa contra li sclavic imitation del naturalità
del national lingues frances, anjcles, con omni lor exceptiones.
Occidental es ne un nov reform del quasi-rationalistic syste-
mas Ido o Esperanto. e anc ne un repetition del ancian natura-
listic systemas de L. I.. ma lor sublimation, essent exposit al
influentie catalysatori e al experienties del artificial systemas.
De Wahl volet rnonstrar nos solmen, que it es íals fundar
li L. I. sur un artiíicia! systema. II demonstrat que on deve
prender quarn fundament li natura, si on expecta success. Ma
105
ti ci n c <> - n a t u r a I i s m de \\ ahl distin’e se del antiqui na-
turalism de Lott e Peano pcr cxardar que li L. I. deve esser
auc rcKulari e que por circa un decesim del notiones ne existe
international eleinentes e por queles li autor artisticmen deve
crear propri formes. ma assimilat al aspect unitari del systema.
Li qucstion es ne. quel systema de L. 1. es li max hon in se.
ma qucl implica li minimum de shocant formes. por haver li
max vrrand cliances esser acceptat del puhlico.
L n ohstacul por li decision del publico certmen es anc li plu-
rità del movcrnentes concurrent de L. I. (to es ne li multità del
projectes). To es un constatation qucl noi audi setnpre denove.
precipne de nor esperantistic letorcs, etsi li Occidental-Union
es parat coalir mi propaKanda coram puhlico con ti de altri
movementes de L. I. si ili sincermen desira to. Noi anc pre-
fere, si possihil. acceptar e utilisar li hon motivat proposi-
tiones de critica de quelcunc làtere. vice intransiKentmen re-
pnlser les sin examination e suhtener li exuberantie de nov
secessiones del divers scoles de L. 1.
In fact. ii c per li reformes li movement de Ido ha ruit.
ma li causc es li d e s 11 n i o n del Idistes pri lor acceptation o
repulsion. Un dcmonstration por ti fact es to que durant h
excellent firm direction de l>r. Couturat li Idistes ha fat li
max mnlt reformes e li movement tamen havet successes.
rclativmen meni plu Krand quam ti de Rsperanto. Nam li
condition por li success es li unità del experiment, quam sr
Monti explica lo in su articul *Question de correctità* in li
present nuincrò. Li developation del lincue deve esser orKa-
nisat. to es por Occidental in li Comité Lxplorativ de LitiRue
International Auxiliari (C. L. L. I. A.) e in li Occidental-Aca-
demie essent in fundation. Kxperinientes secun li idé o gusta
de ti o altri scritor de L. I. ne posse nocer li movement quan-
de it ja es fundat sur un sat Krand ntimere de usatores. Es-
que on posse asserter to con absolut certità pri alcun systema
de L. I. actual?
Li plur-annual investiKationes de CELIA. sub li direction de
su secretario Map. A. Z. Rainstedt ha monstrat pluri detal'es
amcliorahil e amcliorat de Occidental. Ultra li proposit re-
iorrties (nin vice ny. mi vice mu etc) ja conosset al letores de
CosmoKlotta. ttii ex li lahores de CELIA resulta que p. ex.
-ant(i) (anc in Novial) es un plu apt suffix por li decenes
(duant. triant. quarant etc) quam -ti (duti. triti. quarti etc) e
que por li númere 5 cinq(ue) (cinq. cinquant) plu place quam
106
quin. Per li reformes. Occidcntal in su actual form have un
aspect plu harmonios quam in su prececJeiit. quo es confirmai
per multes de nor serios collahoratores; noi cita solmen li nò-
mine; Professor Albert (iuérard. linRUÌst e interliiiKiiist. Pro-
tector del Occidental-Union. Ma ti prugress de Occidental ne
vell esser possihil si li memhres de CPLIA ne vell penetrar
plu profund in li spíritu del Iìiikuc.
Un detal'e sempre criticat del majorité del nov adlierentes
es li mollat sones n' l'. queles sr de Walil ha introductet pre-
cipue por reciver in reRulari maniere derivates con aspect na-
tural de quelc verhes.
Seductet per li alfahetcs de aiiKles. Ido e Novial, on fa oh-
jetiones anc contra li sijtnes d e a c c e n t u a t i o n in ()c-
cidental secun li modell del hispan. U ti siRiies incontra ver-
men desfaeilitàs in practica. ili ya posse esser omisset total-
inen in li litteratura. ma ne in li vocahulariums por scop de
apprension. Anc in italian e in altri Iìiikucs on deve memorar
li accentuation in mult parolcs u it ne es siiíiiat. In ultra on ne
posse recommendar un alterat accentuation: circúl o un mo-
dification del parol: circle. nom (vice circul. nòmine etc), quo
vcll destructer li rcRulari systema de derivation: circul-ari.
circul-ation. nomin-ation. de-nomin-ator etc.
Ma si noi vole aholir anc li application del apostrof
(quel adver es ne un ohstacul technical ma forsan un manca
estetic). noi deve adopter quelc inrejtulari verhes de alt fre-
quentie, p. ex. extiiiKuer: extinction (vice: extin'er: extin tion).
distinKuer: distinction (vice: distin'er: distin'tion). attinar
(vice: attin er) etc. Meni si I' n' vell exister in null linRue. to
ne es sufficent rason por condamnar les quam artifieial e in-
natural. Sr de Wahl explieat que lu cardinal por h quasi-natu-
ral linKue Occidental es to que it ne es necessi que omni su
formes es attestahil per exemples existent in alcun natural
liiiKue. ma to que ili posse evoluer se in un natural linque se-
cun li dominant formes e leyes de mutation. l.i sones n' I exi-
ste in pluri grand lingues e lor scrition quam in Occidental cs
conosset in li linxuistica. in slovac e wend.
Nu li CELIA. pos cooption del nov membres Prof. v. Sydow
Or. Meysmans. Dr. Wormser e per iniciative del President
honorari del Occidental-Union sr Gerald A. Moore. denove
fa studies e experimentes pri li possihilità suhstituer formes
plu placent al usual con n' l'. sin destructer li reRularità. Ti
explorationes ancor ne es íinit e anc ne es cert. que li apo-
107
strof cs climinahil in omni paroles sin dcsavantaKe por li sy-
stcma.
Ma just ti gucstion. illustrat in practica pcr li publicationes
in li hullctin «Helvetia», nionstra. quc on prcsenta anc ci ne
u n cxpcdicnt ma pluri. It cs necessi que existe nc solmen un
hon proposc por expedir un criticat clement ex li lingue, ma
anc por solucr in concordic li problema del tot serie de pa-
rolcs a quclcs appartenc ti un element. Poy appari li que-
stion pri adoption de ti propose.
Li Occidcntalistes. respectivmen lor Academie, anc in fu-
turita va adopter nov formes si ili cs vermen plu apt. to es,
si ili cs assimilat al spiritu del lingue e si ili augmcnta li qua-
litàs ncccssi por facil usation e propaganda. Sam quam til nu,
omni Itom have li jurc presentar su motivat propositiones
linvrual al CLLIA por exploration e evcntual acceptation in
usa expcrimental. Por protcctcr li editores de litteratura con-
tra dcvalvation dc lor stocks. li Occidental-Union por chas-
cun innovation va haver un periode de transition de pluri an-
nus. durant queles es officialmen valid anc li ohsolet formes.
In fact un lincual form ya ne posse esser abrogat pcr li decrct
dc un officic tna per que li us;itores plu e plu prefere li nov
form si in practica it monstra se plu apt quani li antiqui. In
ultra on sempre posse tener v'encralmen usahil li antiquat
lihres pcr inscrtcr folies complementari contenent omni oh-
solct formcs con lor versiones actual. Ma in vceneral va sufficer
qut* sccun li propose dc sr Janotta li coniplet vocabularimns
Occidcntal-national contcne anc li obsolet formes sisnat per
tm cruz + (morte); durant quc li formes in experimentation es
sivcnat pcr un astcrisc * (nascentie) ante li parol. Puhlicationes
quclcs contcne nov fortnes ne acceptat, sin marcar les quain
talcs. con ìuill equità prctende csscr scrit in Occidental. Per li
rcformes or^anisat e subtenet Kencralmen ne es a timer un
rclcvant dcsnvantaKe material por li interlinfcuistes. Ma li mo-
ralic consccuentie chc evident ameliorationes. quatn monstra li
cxpcricntie. cs solmen avantaKeosissim tam por li propaganda
quam por li usada del linKue.
Noi possc blatnar li Espcrantistes just ne pro lor «konservc-
ma rezonachi», ma pro que ili cs conservativ por un systema
notorimen ne apt. In altri làtere li movement de Esperanto
solmen in li ultim annus ha monstrat quant fortie inhere a sta-
bilità. Si noi organisa li developation linjcual in prudent con-
sensc con omni Occidentalistes e si noi c o n s e r v a un b o n
systema, li triumf c*s ecrt. Ma li u n i t à d e I m o v e rn e n t
es un incomparabilmcn plu grav factor social quam retuchcs
de ti o altri detal'e secundari.
QUESTION DE CORRECTITÁ IN UN L. I.
de .1. Honti
Li sol criterie de correctitá in li parlada e scritinn de un
litiKue natural consiste in to gue it es comprcndet de omni honi
quel parla e scri li satn liugue. (). plu precismen dit: li parlada.
o scrition. deve esser conform al traditiones del liiiKue. in
tal Kradu. que it es coniprendet per li homes conossent e usant
li sam traditiones. i. e. possedent li sam niatrin Iìiikuc. Iii tal
maniere li liiiKue de un nation composi-se de un Rrand númere
dc individual Iìiikucs. queles coiucide in lor max Krand parte;
ma liave anc cert micri differenties. I)c ti ci diífercnties resulta
i variabilitá del vivent lineues: quande un differentie inter li
Kcneral tradition e li individual parlada nc limita-se a un micri
númere de individues. nia pro un cert cause devcni Kcneral.
li differentie va esser self un parte dcl tradition: noi posse
constatar un evolution in li Iìiikuc.
Tal es li cose in li vivent natural Iìiikucs. Ma in un L. I.
(Lìiikuc International) (quande on parla de un L. I. in Keneral.
on parla anc de Occidental in special) ne existe un tal tradi-
tion. Narn it es ccrt. que li Keneral iiitercomprension cs ne-
eessi; ti cs do li scope de un L. I. Noi solmen devc trovar un
altri base por it. Nu. noi liu aprendet li L- I. de un lihre. Anc
li altres con queles noi vole interrelater. ha aprendet it talmen.
LrRo: si noi parla totalmen secuii li libre. noi va esscr com-
prendet de omnihom qui lia apretidet it dcl sam lihre. (In prac-
tica it ne es necessi. que li libre in fact es li sam. it solmen
deve esser compilat secun li sam linKual principies.)
Ci noi vell havcr li base del correctitá. si noi es contcnt
con li present statu de nor Iìiikuc. Si ycs. noi posse declarar
nor libre intuchabil. quam li esperantic netusebla fundamen-
to». Ma noi deve considerar. que ti • netusehlcco* fa omni a-
melioration ínpossibil: Lsperanto ha condamnat-se al morte
per refusar omni reformes. N o i deve sempre haver li possi-
bilitá de chanKes. de ameliorationes e de developation.
It es ver. un absolut perfection nequande va esser attin’et.
Li homan mente liave su límites. e li cvolution del homanité ne
109
cess;i ncquande. Pro to, li incnte ne va trovar in un vez omni
medies de perfection, e anc si it vell trovar it, li cvolution del
cultura va sempre producter nov necessitás de reforines. Ma
li L. I. posse attin’er un relativ perfection. quel consiste in
practic aptitá por li international relationes. F. li sÌRiie del re-
lativ perfection de nor linRue va esser su acceptation in li tot
munde. por omni. o adminim cert. relationes international.
Til ti témpore li lirtKue es in experimentation. Talmen, anc
nor probleina deveni duplic: noi deve trovar li base dc lingual
correctitá in li statu de experimentation e in li statu del ge-
neral usa.
In li unesini statu ii liiiRue ne servi ancor in practic rela-
tiones. it es usat solmen inter tis qui occupa-se per li lingue
por li lingue seli. ne por su utilitaristic interesse. In ti ci statu
li leyes del correctitá deve esser suKítestet del conductentes
del experimente: proque in li interesse del experimente it es
desirabil. que li regules del linKue es directet de un corpora-
tion e ne de omni adlierentes del linKue sccun lor individual
Kiist. L'n experiment deve esser conductet de u n mann. de
un unitari vispunctu. si it deve haver effecte.
L ti desirat effecte es. quam noi save. li general acceptation.
quel secue li sufficent Rradn del perfection attin'et. De ti mo-
ment. li experimentant corporation devc cessar in su labor.
Violent chaiiKes ne posse plu csser fat in li lingue. quam in
li statn del experimentes. proque on nc posse postular del
tot linuianité obliviar li apprendet formes del lingue e aprender
noves. quam on ha posset expectar it de un micri númere de
iiiterliiiKtiistes. E tal violent changes anc ne va esser necessi.
I.i Keneral acceptation do monstra nos. que it es ja apt in li
presentie. Yes. in li prescntic — on posse dir. Ma in li future?
Noi lia ia unvcz constatat. que li future va apportar semprc
nov clianKe-necessitás. — Noi posse dar li response: Yes. li
futurc va apportar les. ma va apportar anc li chanKes. li so-
lutioncs. self. Con altri paroles: noi posse esser cert. que li
liiiKue. tinvez acceptat. va evoluer-se self. sin changes e re-
formcs fat de cxterior.
Noi posse monstrar to per un exemple. Ante poc annus li
radio-telefonie ha esset inventet. E it ha attin'ct quasi per se
self im stock dc terminos totalmen international. Li paroles
radio. antenue. audion. detector etc. es comprendet in li tot
iminde.
110
Nu. Occidental cs solmcn li conscient c evoluct fornuilation
dc) ja cxistcnt international tcrminolojric e talrnen va trovar
anc in li futuritá li natural possihilitá per completar-sc c cvo-
luer-sc.
In finc. yo rcpcti ancor unvez: on nc mey ohliviar, guc Oc-
cidcntal ancor ne cs ahsolut perfcct. quc it cs ancor in expc-
rimcntation. c li c.xpcrimentc devc csser semprc unanim.
quandc it volc havcr succcssc.
CHRONICA
INGKNIKllR-ZKnSCHRirr. Tcplilz-Schoiiau. li orsan dcl
jrerman invrenieros dc Tchecoslovacia. in pluri cadcrnes tracta
li rcform dcl supcrior scoles, specialmen dcl instruction dc
limcues, qucl prcndc tam mult tcmporc a detrimcnt dcl altri
disciplinas. I.i rcdaction advocat pro expresser opinioncs til
quant li conosscntic dcl latin es ncccssi por li occupation pri
natur-scicntics. — Nr S contene un lonjc articul in 5 colonnes
de sr K. Pijral (in li qualità dc mcmhrc dcl commission por
«Scritura c Liiucuc» dcl Societc dcl Kcrman-austrian Injcenic-
ros) suh titul «Unser Schulwescn Latein und \\ cltsprachc*.
ii il cxposi li problcma fro vis-punctu dcl international inter-
comprension in li scientie c su solution pcr Occidcntal. - Re-
sumante li articul, il dì: Latin esset miind-linKue durant li
tcmpore dcl scholastica. Usantc Latin sur li cathcdrc e in li
dissertationes on csset comprendet tam in Paris quain in Pa-
dua. Leiden, London, Wicn. Miinchen c Upsala. Ti cosmopolc
comensat decader quandc li maKÌstre Thomasius (I6S7) in li
universitate de LcipziR ha annunciat su lectiones in liiucue
Kcrman. Li collejjie del professores tande alarmat por li com-
batte contra ti harbaro. quel havet li audacie talmen insultar li
honest niuri tabul e de«radar li linjruc latin quam «liiiKua
eruditorum*. Ma si on considera quc Gauss ante circa un se-
cul esset li ultim erudit quel editet un important ovre scienti-
fic in latin c quc ancor in li annu passat durant li intemational
congress dc medicos in Budapest un membre fat su discurs
in latin, tande on dcvc questionar, es-que vermen li sivcnal-
paroles de loRical education e de pedanterie traditional de-
nuda Ii obstinat radicas mill-annual del Latin. Li mysterios po-
tentie del Latin es comprensibil per to que li occidental cul-
tura spiri tual per li Imperia Roman, li Catolic Kcclesia, Clas-
lll
sicíi, Scliolastica mcdicvial c Rcnascentic in su t’ormcs exterior
cs basat sur li latin Iìiikuc c cultura. Noi observa ti influcntic
clarmcn in li liruruc antflcs. un lingue germanic con parol-ma-
tcrialc prcpondcrant latinid. Ti process de romanisation del
anglcs dura ancor hodic. Malgrc omni tendenties dc Kerma-
nisation anc in li liiuruc Kcrman li nomenclatura grcco-latin in
nov notioncs dcl scicntic. tcclmica. industrie c traffic ancor
hodic cs doininant. Li ma\ mult terniinos de radiofonic anc in
gcrman cs populari e comprensihil solmen in form dc «foren
parolcs» (dctector. condcnsator, antenne. ctc). Certmen, ja
cxistc iin amassc dc popular-scicntic libres queles intcr pa-
rcntcscs n in pcd-notcs cxplica li forcn parolcs. si ili ne cs
viccabil pcr pur national formes. Ma li specialist, quel deve
laborar intcrnationalmcn por dominar su profession, besona
h lalin tcrmmos. Ma csqnc li tragica profcssional vcrmcn
dcvc pcrmancr. que un biolog. fysico. gcolog o un altri natur-
scicntist. possc laborar con success solmen si il ante su studies
spccial ha tormcntat-sc ot aiiiius per aprender conjugationes c
syntaxc dc du inort lingucs c mcm pluri modern lingues. Ccrt-
mcn li max simplic solution vcll esser cxpulscr ex li scoles li
lingucs grcc c latin c radicalmcn purificar li linguc matrin anc
in li tcrminos special. Li sam postulationcs on vell dcver prc-
scntar anc in li seoles dcl altri nationcs. Si to vcrmcn cs possi-
bil. vcll liavcr quam consccucntic. que li international com-
prensioii es mcni plu dcsfacilisat o on dcve introductcr un arti-
ficial linguc auxiliari quain idioina intcrnational. Nam un na-
ttiral linguc national pro divcrs motivcs nc posse ludcr ti rol.
Ma rcgrctabilincn lispcranto e Ido liave li desavantagc quc
ili nc posscdc li tal-nominat b»rcn paroles in li form familiari
a nos. ()n incontra n ci parolcs in omni lingues quasi in li sam
íormes c con li sain significationes. pro to just ili es li necessi
basc por fundar sur it li linguc international. Ik) li rcct nóminc
por ti parolcs vcll csser international paroles o mund-paroles.
c li linguc intcrnational dcvc esser constructet in tal maniere
que su radicas e rcgules dc derivation dà nos ti paroles inter-
national c nc noviformationes secun li arbitrie dc alcun mem
genial inventor dc linguc. Ja mult exploratores lia provat es-
quissar ti lingue international quel trova-sc latcnt in nor occi-
dental idiomas. Li systema Occidental representa li optirn so-
lution. pos quc dc Walil lia trovat li leyes dcl verbal deriva-
tiou c li possibilità reciver in maniere regulari li international
parolcs latinid queles es tractat quani forenes c exceptiones
112
in li vocabulariums del artificiul projectes. Li valorc cultural
dc Occidental do consiste nc solmen in to quc it cs inmediat-
mcn usabii quam Hiikuc international, ma anc que it cs Ii clavc
por Ii comprension del terminos special dcl scientie c quc it
pcr to til cert Kradu possc viccar li studie del latin. Nam in
fact li natur-scientist liodie besona latin solmen por rcct coni-
prcnsion c crcation dc su terminos teclmical. Li representan-
tes dc Lsperanto bave li merite har inonstrat que tin construc-
tct liuKuc cs vivicapabil. lli Iia popularisat li idc dcl linKue in-
ternational auxiliari. Occidental rupte li ultim barres quelcs
ancor opposi-se al introduction c avrnoscion dcl mundlinvcuc in
li form de Kspcranto. — Li publication dc ti articul trc propa-
Katori apportat un flutu dc entusiasmat approbationcs c inter-
Dcllationcs dc lctorcs pri Occidcntal c it monstra li vcrand in-
tcrcssc dcl publica. specialmcn dcl tcclmicos, pri li solution dcl
problcmas ci descrit. -i-
DIE MODLRNL WELTSPRACHL. Occidental-Hurò, Cha-
pelle, Vaud. Svissia. sub ti titul ba publicat un 24patfinal pro-
paKanda-brocluire por Occidental. del tri doctores Sclirav:.
Aschwanden c Nideckcr, scrit in «erman, con un introduction
de Major Tanner. (Precic 0.50 sv. fr. o 0.70 òS.) Chascun del
collaboratores revcarda li question de su propri statupunctu.
ma concorda in li Keneral tcndentie. suhlincantc li intcrnationa-
lità de Occidental e su similità al vcrand linvcues de Luropa.
LinKuisticmen trova se quelc erras in li cxposition. ma proque
li brocliure es destinat por li vírand publica. ti micri incorrecti-
tàs (pri linKue russ. italian etc) ne liavc v:rand valor. Un manca
tàmen es sentibil. Necù cs sublineat li essentie de Occidental.
su cristallin parolformation. talmcn constructet que onmi mult
international eonosset paroles in Occidcntal representa revui-
lari derivationes del electet radicas. Altrimen li adherentes
del Lsperanto e Ido va strax coniuscr li nov interessat person
per li indication. que ti Iìiikucs possede un clar rcvíulari deri-
vation, possibilisant li inlimitat construction de deri\at par(»-
les. durantque Occidental conserva «>mni inrevíulari constructi-
ones del inlovcic e caotic natural linvcues. Dr. Aschwanden ex-
posi, que Occidental conserva li ortotfrafie anKles-irances. Ma
on deve ne obliviar dir que li pronunciation es unitari fonetic
adaptat a ti ortovcrafie. Ci on vell posser pensar pri li caotic
ortografie e pronunciation del nominat du lingues e ja strax.
sin conosser plu Occidental. refusar it pro ti ortovcrafie. In
Kencral li brochurc cs un excellent medie por intercssar c re-
crutar li publica por li serios occupation pri li tema de un L. I.
e specialmen Occidental. Noi pos.se solrnen mersiar nor fer-
vem svissian coidealistes pro lor precios ovre. K. W.
SKANSK A AL I ONIiLADL l', Malmo (Svedia), contene un
Ioiik articul propaKativ de senior Lric Ahlstròm. gui da un
comparation instructiv inter li Krammaticas de esperanto e
occidental.
In jurnales c discussiones li csperantistes sempre accentua
li Rrand success de lor linRue clie li socialistic laboreros e
specialmen clie li communistes. Ma samtemporli on nu posse
audir voces ex ti camp contra esperanto. e it es siRnificativ
gue ti voces appartene al ductores. In li sved communistic
jurnal SIORMKLOCKAN (li alarmcloche) un discussion pri
li mundliiiKual questkm es finit in li numeró 14 per un articul
redactional. ú on inter altri possc leer li sccuent: «Quande it
(esperanto) ha esset discusset. camarados in tam prominent
position e eon tant discernement guam p. ex. S'FALIN ha
declarat. gue espcranto es inpossibil guam li international lin-
Kue del prolctariatu. II exposit li heretic pensa. gue esperanto
ne es apt. progue il es artificial. K il opinct. quc un linKiie
international devc devclopar-se ex li nov economic e politic
circumstanties e li aiiKmentat communication inter omni lan-
dcs . . . Li liiiKue international vell ergo devcnir un natural
fusion de! linKues ja existent». — Ouande on lee ti opinion de
Stalin. on presc vell posser iinaRinar-se. gue on lee li introduc-
tiou a un propaKande-articul por occidental. Certmen intelli-
Keiftt laboreros plu e plu va comprender. que occidental es li
sol ver liiiKue international. un natural fusion del occidental
liiiKues. e ultra to. si illi ne conosse foren linKues, que occidental
es de un immcns importantie cultural por illi, nani it da les
un ver education linKual. C. E. S.
LINGUE MALTES
Im sccuent uoi presenta a nor letorcs in version Occidental un
interessant articul pri li lingue maltés. quel Proí. AuRUstin Levanzin.
A. li.. Ph. IX. Ph. C.. LL. B.. amabilmcn scrit por CosmoRlotta.
Prt»f. A. l.evanzin, nascet 1S72 in Malta 1 ), es autor de mult historic
M Li insul Malta es situat in li Mare Meditcrrcan (in li sud de
Sicilia) e es li niax yun e micri del dominiones britannic.
114
ovrcs in lin^uc maltesi*): cx-cdimr dc pìuri rcvtics in maltes. italian
c anglcs*). Durant li uitim 20 armus il ha fat discurses in divers uni-
versitutes de U. S. A.. Canada. Australia. Nov Zeland c. a. Ja desde
plu guam 40 annus Hroí. Levanzin cs interessat in li prcblcma de
Lìiikuc Intcrnational. conossentc omni projcctcs desde Volapiik til
Oecidcntal. II cs bon conosset in intcrnational scicntífic circulcs pro
su record in carcmar dc 33 dics. prcndentc solmcn aqua, che li
CarncKÌe Iristitution of Hoston, U. S. A.. un admirabil cxpcrimcnt
homan, pro su contributioncs al inctabolism, biochirnic c nutrition.
Sectin li desir dcl autor li Hcdaction cxccprionalmcn lia acccptat
li prcsent articul por cxpcrimcnt cvitar omni
nómincs propri pcr trass t.vpes.
mattisculcs c scrir
A. DcmiiiKcr.
del vis-punctu filologic e intcrnational li Iìioíuc ìnaltcs ìndu-
bitahilmcn cs un dcl max interessant idiomas vivcnt in li
mundc civilisat proquc it es li nod ligativ intcr occidcnt c
orient. — in li maltcsi Iìiikuc rroi trova to guo cs rcmnncnt
dcl lin^uc fenician. - in fact. quandc on dccovrit guclc fcni-
cian inscriptiones sur candclabra, li cmincnt oricntalist barthe-
lemy nc solmcn desehifírat lcs per mcdic dcl rnaltcs linKue, ma
anc rcconstructet li perdit fenician alfabet comparante sii
symholcs con ti dcl maltes alfahct. — li maltcs filolog c littcra-
tor inanuel caruana ha puhlicat un rcmarcahil ovre pri li ori-
Kine del linguc maltcs cx li fenician. — un altri maltes lin-
Kuist annibal preca lia scrit un trc notabil ovre pri li orÌKinc
dcl maltes ex li hehréic. — nor cmincnt liioruist c archcolovc
dr. lewis mizzi lia scrit un intercssant studie pri li orìxin dcl
maltes ex li persian, eitante centes de parolcs queles cs spcci-
almcn simil in li du lintfues. — mult filolojcos, guam giovanni
vella, considera li maltcs limcut* csscnt de arabic orijcinc, p.
*) P. ex. «Is-SahhaT Falzon» (Li MaKico Falzon), un historic n»-
man in tri tomes. iractant li tmesim 50 annus (15.30 til 1580) del
reyentie del Cavallieros de Malta. de Grand-Mastro Lisleadam til
La Cassiere. e li Krand assedie de 1565. quel per li victorie del mal-
tesos e del cavallieros super li islamites (musulmannes) sub Soli-
man, salvat Europa e li christianité ex li ynvc del paganes. h cs scrit
in max ptir inaltés e basat sur dccumentes ex archives del Inquisi-
tion ; it es li max Krand roman scrit in Itnguc maltes e es considerat
quam un classic ovrc de ti rich litteratura apen conosset. Prof. Lc-
vanzin scrit anc biografies de Johanna d‘ Arc. Giordano Hruno c
altres. e max fin poemas in italian e maltes. un lin«ue ia rich in
poesie de un biblic colore oriental.
3 ) P. cx. «11 Habib ta Collhadd - (Li Amic de Omnihom). «Is Semt-
ha» (Li Arte). «Lo Studente Maltesc*. «NuKKcts». *Biosophy», «Ho-
me Educator», «In-NahIa» (Li Apc). un tre diífuset Kazette scmanal.
in li unesim numcró de quel lia apparit un autoKrafaí portret-foto
de Dr. Zamenhof. personaj amìc dc Prof. Levanzin.
c\. sr iepson in «the linKuist» recentmen nominat maltes un
arabic dialect. — ma to es un erra. — secun li max competent
upinion li vcrità es to que ii basic maltes lingue es plu old
quam li hcbréic. li fcnician e li arabic; in fact, pluri linguistes
rcgarda maltcs quam un del maxim ancian lingues del rnunde.
fundamentalmen it es li residue de ti ancian arian idioma
del nia/das. qucm li nordic popul. invadent in persia ante
/oroastre. portat con se e quel plu tard bifurcat-se in fenician,
in li liebrcic quam modificat durante li imprisonanient del ju-
dcos. in arabic quel diffuset sc supcr li costcs niediterrean,
intermixtente con scmitic basic clcmentes etc. — talmen ti
lingue deseendet de persia al coste mediterrean, al canaan,
de ú li fcnieianes portat it a malta, malgré que ti insul lia ja
esset inliabitat per un rasse dc gigantic liomes — probabilmen
dc nordic origine, quam it es attestat per nor remarcabil nega-
liiic temples e li hassaí lieni cataeombes etc. — li nùmine del
insiil. inalta. es derivat del fenician parol malet, quel significa
refugie’*. proque quande li judéos invadet canaan e fortiat li
fenicianes abandonar lor land (per quo ili devenit li unesim
navigatores del mundc. extendente lor commcrcie til li lon-
tan landes de cornwall in anglia e til li sud-costes de irland),
tandc li uncsiin portu a quel ili aterrat sur lor via vers west e
qtiel offcrtat lcs rcfugic ha cssct li magnificcnt portu de malta.
quc li basic maltcs linguc es derivat del fenieian. c ne del
liehrcic. to cs evident cx niult illustrationes, queles caruana
cita abundammen in su ovre. — por cxemple li parol por un
santa in maltcs es«kaddisa». — nti «kaddisha* in hebréic sig-
nifica im •pro.stituta*. li fcnicianes adorat lor deo melkart;
c chascun puclla qucl volet maritar se. devet sacrificar su
virginità in li temple a un foreno contra contribution pecuniari,
quel li prestro s dcl templc prendet por dar al sponsa li permis-
sion maritar e por sanctificar su alliantie! - talmen quo por
nn fenician puclla essct un sant dedication. to in li ocules del
licbrcos csset un act de prostitution. — talmen li tnaltes «kad-
disa » con su significatioti de sanctità es derivat ex li fenician
e ne ex li hebréic.
un altri illustration: «genna» significa in maltes «ciel>', ma
geheniia» in hebréic cs «inferne»: gehenna esset li loc u li
animcs del fenicianes translocat por morte nia to por li ju-
déos esset li inferne.
li
l>roque li jtidéos durante lor sclavità lia esset in contact con
persian-fenician lingue. talmen ili incorporat mult paroles
116
de it. queles ili, essente deliberat. introductet in lor land. —
existe in maltes milles de paroles essent simil al lingue Iie-
bréic; in fact, si p. ex. christo vell posser venir nu a malta, li
malteses facilmen vell posser comprender le. — noi possede
quelc paroles re-lassat queles christo ha parlat; quande il fat
resurrecter li filia de jairo, il dit a illa: « Tiflita kumiU (puel-
le, leva te!). — un maltese hodie vell dir: *Tifla kum!». —
quande christo re-dat al ciec mann su perdit videntie, il ha
dit: «eftah!» (aperte tui ocules!). — in modern maltes: «iftah!»
— moriente sur li cruz christo plendit a su patre in ciel: «elohim t
elohim. lamma sabaktani!» (Oh deo, oh deo, pro quo tu ha
abandonat me!). — in maltcs noi vell dir: «allah, allah, «hala
sbaktniN, etc.
li popul de cartago esset li descendentes del fcnicianes c
pro to lor lin>cue esset simil a ti del ancian tyrus e sydon. —
plautus in su drama «poenulus» ha re-lassat nos quelc para-
grafes in li punic lingue quel til recent témpore tiull hom
posset eomprender. — ma li maltes linRuist de soldanis (sul-
tana), comparante li test parol pos parol con li pur maltcs pa-
roles, traductet li parafcrafes facilmen e chascun maltese posse
comprender les anc facilmen.
ma li grand importantie del nialtes linRue consiste in to que
it representa hodie li membre juntiv inter li semitic e li ro-
manic e nu anc li angles linKue. — pos li íenicianes malta csset
inhabitat del grecos. quclesvivet pacificmen in li interiore del
insul e constructet li ancian capitale medina sur un colline,
durante que li fenicianes fat su comniercie in li du bcllissim
portus che li coste. — in maltes noi trova anc pluri jrrec paro-
les restant: seif (pun alc). iskof (episcop). papas (papa), etc. —
poy li cartapianes e li romanos occupat li insul. e li du popules
re-lassat nos mult paroles. — li grand hannibal ha nascct in
malta, e sub li romanos malta esset autonom havente sena-
tores in roma, un de ili: aulus licinius esset nominat li «aristó-
teles maltesi». — cicero dit laudant paroles pri li maltes tem-
ples e industrie: paul con lucas suffret naufraKC al insul, con-
vertet li Kovernero publius e li popul maltes al christianità e
malta sentit li unesim influentie del romanic civilisation — li
unesim contact c fusion inter orient e occident. — poy li
insul stat occupat per li vandales, saracenes. drajz:oncses. swa-
bianes. angioines. li catalanes de barcelona e comte roger
li normanno. e chascun de ti divers nationes apportat al insul
contributiones de su linjcue e customes. — in 1530 Carl 5 donat
117
1 i insul al cavallieros de st. ioan c tis esset Ii creme del nobilitc
de europa durant -400 annus. — ili ornnis relassat su tracies
in nor saiiKue. liiiKue e customes e pro to malta devenit e
ancor es. por centencs de annus li max activ e important «cas-
serole de fusion* de europa. — nu li aiiKleses. ocupant li insul
ja desde 1.40 annus, ha introductet centes de paroles in nor
linxcue e al onental-romaiiic potpurrie noi junte anc un poc del
saucc de john bull a nor epicurean «salmagundi».
li maltes Iìiikuc vcrmen es un natural interlinguc con un
oriental fundament modificat e varicolorat per arabic. ronia-
nic. e nu auc anglosaxonic parolcs. noi parlat e scrit italian
ante que italia self usat it. proque italian developat se in li
cortes de sicllia e essct introductet in malta ante que it insinuat
se iii li peninsul italia. - noi di p. ex.: «sinyuri» just quam st.
francis fe dir iu italian oriRinal e nc «siRnori*. — noi pronuncia
nor \ quam sh aviRles just quain in portuRales, catalan e
ancian-liispan. ma noi have du soncs Ruttural. li kIi (tfhayn) e
li k (kli). queles es trovat solmen in li oriental linRue.
it va esser profitahil por oinni interliiiRUÌst studiar li maltes
linKiie. proque il va reciver un exellent idé pri qualnieii li lin-
kiics del orient e del oecident influentiat se reciprocmen por
tormar un composit linRue. un vivent. natural mosaic-lingue
e im popul de nascet trilinRuanes. — prof. jespersen durant su
recent visita che me iti li riviera promesset studiar it.
quani ja dit. li maltcs Iìiìkuc ne es un (arabic) dialect. ma
un norinal liiiRue coii propri reRules Rrammatical; advere it
liave niult similitàs con altri liiiKues. specialmen con li arabic.
ma it luivc anc propri regules ne trovabil nccù e quelcs clar-
inen monstra que it es li descendente. li modificat derivate de
un antiqui idioma inaternal quel ne plu existe quam totalità.
ma quel posse esser retro-traciat con difficultà tra li semitic
e arian liiiKues existcnt e mort.
un del ma\ íort arKumentes del pro-arabic teorie es to que
maltes have li tal-nominat praeteritus t'ractus*. quel es tro-
vabil in arabic e ne in li altri semitic lingues. — yes. to es
ver. ma it es usat anc m li abyssinian liiiKue e null liom jamà
ha revat pri subtener li tesc que maltes es descendent del
abyssinian. simplicmen pro ti punctu de similità. — a mc to
plu-tost siKuiíica que omni tri: maltes. arabic e abyssinian es li
modificat derivates de un mult plu antiqui stock de Iìiikuc.
quel havct in su Krammatica ti ci «fractet preterite*. - omni
ti similitàs con altri idiomas monstra que ili omnis es descen-
118
dent o niodificat del sam old idioma maternal, del mazda,
semitico-arian de ti popul quel occupat persia in li max re-
moet epoca del historie e quel, secun li americano woodrufl,
descendet del nord. pussante a sud e ad ost durante li Klacial
invasiones del nordic reyciones. li arabos ha occupat malta
solrnen in 870 e malta deve har liavet ante to un lingue nc
arabic ma modificat fenician.
secun prof. n. tagliaferro noi have in li hodial maltes circa
8000 paroles de orÌRine italian; yo vell dir. de orÌRine romanic,
proque numerosi paroles queles mult persones considera esscr
dcrivat de italian, es de orÌKÌne hispan. portUKales, catalan
etc; ma li maltes ne es pro to de romanic orìgine.
li alfabet. — noi liave null idé qualmen tnaltes lia esset
scrit in antiqui témpores. — solmen durante li ultim 80 annus
nor filoloKos e litiKtiistes cornensat occupar se con nor litiKiie
propri e it es solmen tre rccentmen que nor scritores dwardu
cachia, manuel caruana. a. preca, Kiusé muscatazzopardi, dun
carm psaila, a. levanzin. etc ha productet ovres de prosa e
poesie, queles. si essent scrit in alcun dcl continental Iìiikucs.
vell har securat a nor max Kraud poet cachia. o a nor Krand
prosaist caruana li premie de nobel por litteratura. noi do
ancor ne liave un fixat alfabct por omnes; quande p. ex. ante
plu quain *4() annus yo unesimli publicat itii «KÌuanna d’ arc»
in pur (i. e. non-latinisat) maltes, yo rememora quc noi liavet
in usa circa 10 divers alfabetcs. — plu tard quande yo scrit
mi historic roman «is-sahhar falzon» (li mauico falzon). noi
havet 5 o 0. manieres de scrition, e in presentie noi usa soltnen
circa *4. li max prevalent es ti basat sur italian ortoKrafie. —
multes scri: «cristu, catidral. cap. castell». etc e «cimblu. circu.
ciniiteriu*. etc con c ante i e e. pronunciat quani occidental
ch (tsh). — li ch ante i e e es parlat k. — noi anc scri: «quan-
tità. qualità», etc. malKré que li «ghakda maltija» (union malte-
si) in recent ha fat un monstruosi e horribil confusion del affere
per adopter diacritic signes super litteres quam in esperanto
e per scrir: «kwantità. kwalità. kwalunk\ve» (li italian: «qua-
lunque»). e per salvar li j coti li esperantistic pronunciation! -
pro to li ìnfelici infantes maltesi deve apprender in li scol scrir
angles. italian e pluri maltes alfabetes collident reciprocmen
e con li foren linKues!
— yo ha proposit e usat un ortoítrafie sitnil al angles pro li
importantie de ti litiKue al popul maltes e pro su internationa-
lità, ne introductente un absolut fonetic ortoKrafie quel vell
119
deformar presc omni paroles de foren orìRine. ma retenente
mult del anomalies del an^loromanic ortogjafie. pro *practic»
e ne pro «teorelK> rasones. qualmen li «ghakda» infelicimcn
lia fat. talmen yo prefere scrir: «qualità # quantità. cristu.
catidraU, etc. e «<yen» (occ. yo) vice «jen«; «hayya» (occ.
vive) e ne • hajja*. e «haja» (un cose) e ne «hagia» etc. — yo
anc omisse li *k r h* ^uttural quel es extinent e scrí p. ex.
(ocul) e ne «Khayn». In ti manicre. quande li yun infant
apprende scrir unesimli maltés. it ja va har apprendet un poc
scrir e leer anjcles e un parte anc del italian. li du predominant
liiiKties del insul. e anc occidental.
in secuent li patrenostre (scrit in mi ortografie):
maltes: missier-na li inti fis-smcwiet, icun imkaddes
occldental: patrc nostri qui tu cs in ciclcs, mcy esscr santificat
ism-cc, tiji-na saltna-tec. — icun li trid
n^ininc tui. mcy vcnir a nos dominia tui. — mey esser quo desira
mt, cc íis-scma u ccda fl-art. — hobz-na ta coll yum
tu. tam in cicl e qnam sur tcrra. — pan nostri de omni dic
ati-na iHuni, ahfril-na dnubiet-na bhalma ahna nahfru, lil
dona nos ho-die. pardona nos pcccas nostri quam noi pardona, a
min ú hati ali na, u la iddahhal-n-iex fit-tijrif, izda chlis-
qui cs culpabil a nos, c ne seducte nos ne in tentation, ma libera
na niinn coll deni. — ecc icun.
nos cx omnfi nial. — amen.
Yo posse asscctirar que li maltes Iìpkuc es ne solmen un del
max old linKues existent un in li munde. ma anc li maxim mo-
saicatri. complex e interessant por studiar. anc de un punctu
de vise pasilonial. It vale li pena studiar it. — n. yushmanov
e prestro nakhla, du conossct interlinKUÌstes. conosse it suffi-
centmeu. - yo es pret dar ulterior informationes.
augustln levanzln,
caxa brlla luce
roquebrune. cap martin a m
riviera. /rancia.
LITTER ATUR A
Contrabandisles
ln li prison esset multes. venit pro contrabande, e pro to
ne es caus astonar. qnalmen. che tal perquisitiones e convoycs,
on posset aportar brandy. Ad occasion: contrabande, secun
su caracterc. es alcun apart crimine. Esquc on posse, por
exemple. presentar sc. que monc. profit, che mani contraban-
120
dist lude solmen un role de duesim gradu. sta in li duesim
range? E támen sovente it es just talmen. Li contrabandist
labora pro passion, pro vocation. II es partli un poet. II risca
omnicos, il ea incontra a terribil dangere, il astutia, invente.
retira se del affere; ye vezes mem acte sub alquel inspiration.
To es un passion egalmen fort quam lude ye cartes. Yo co-
nosset in li prison un arrestat, per su exteriore de colossal
dimensiones, ma tam pacibil. tranquil, hurnil. que it esset ín-
possibil presentar se, per qual maniere il apparit in li prison.
11 esset tam patient e conciliant. que durante tot su sejorue in
li prison il ne hat querellat con necun! Ma il esset del west-
frontiere, venit in prison pro contrabanda, e comprensibilmen.
ne posset retener-se e comensat contrabandar brandy. Uuant
vezes on le punit, e quant il timet li verges! E anc li contrabanda
self de brandy furnisset li minimissim revenues. Per li brandv
inrichat se solmen li impresario!
Li curios liom amat li arte pro arte. II esset ploraci. quam
feniinacha. e quant vezes. pos punition, jurat e abdicat ne por-
tar contrabande. Con corage il victet sc self til un tot mensu.
ma in fin. tamen ne posset persister . . . Mersí a tel personali-
tás, brandy nc devenit rar in li prison.
C.x Th. M. Dostoyrvski : Memories ex Dom Mort. Trad. T. Uf\
Colonnes resonant
Al perles del architectura german appartene li cathedrale dc
Halberstadt. It ne solmen es famos pro su bellità majestic, rna
contene anc ye sam témpore li collection rnax precios de old
costumes. brodagies ctc. queles forsan li mundc possede. Tut
cert on ci conserva Ii max bell. old gobelins de (iermania e un
tal abundantie de antic. byzantinic e assanidic textagies aurin
quam ili altrimen ne have alcun collection. It factli appartene
al max grand juidas por li collectionist fervoros adrnirar ti ci
tresores, ma anc al plu vast publica ili presenta un plenità de
lu interessant, e qui visita li Harz. have li custome regardar
!i cathedrale de Halberstadt pro su bell collection. Ma li cathe-
drale in ultra possede un fin. tut apart bellità. quel solmen tre
poc homes conosse e quel proprimen es un bellità poetic, un
bellità, Ii glorie de quel sona quam un old saga: In li nave del
cathedrale de Halberstadt existe colonnes resonant. Ili ne
sona omnes. ti ci colonncs. ma multes de ili reacte ye li ma\
121
h;iss clioc Quam li cordes de un violine. Che un rcconstruc-
tion e un alon^ation del nave quel primarimen format simplic
colonnades. on selectet delicat multiform colonties gotic e
serchat slmilear li plu oldes per to al plu noves. que on posit
ancor svelt colonnes immcdiatmen avan li apoye-pillares. Tal-
men ti ci colonnes es quam tm fasce de asparges e ne have
til li capitele alcun coherentie or^anic. quo támen li laico tie
str.ix remarca. Ma ex ti ei construction admirahil resulta, quc
ili es tatn sensihil che omni hattc e quasi fa audir un harmonios
ludc de orKan. Ili sona plu alt o plu bass secun to quam on
frappa contra les plu alt o plu hass. It es quam si ti ecclesia.
qucl es tam rich ye vestimentes. fabul-fiKuras e hrocat-stoffes.
vell haver su propri ànim special.
Mnrir t.uisr lirckrr in . Frirrabrnit -. Traductet dr Pr. K. Srhùppet.
Du epigrammas
1
Nc vade. paisan. sur glacie cnn un scnior.
on mult exentples hon conosse.
si Rlissa li senior — li paisan
rupter su uantb facilnien possc.
2
Un ainical consilie
ha chascun in misere atin'et.
ma rarmen alqui ha un sac
de blanc farine recivet. xv>,,/ Hovuetk Horovský
ex ti tchec trad. Jarostav t*odobsky
Miscellanies
Li max apt linj;ue por radio. Si on vole dismisser radio-pre-
sentntiones in pluri landes. on deve decider-sc quam base por
li liiiKuc de un land. Li angles Colla rd ha fat practic expe-
rimentes. per queles resulta. que pri comprensibilitá e clar
distin'ibilità li liiucue italian es li max apt. poy secue Ker-
man. ansles e frances. Li témpore necessi por dismisser un
eeri mitnere de idées. es max minimal por frances; poy
an^les. Kcrman e italian.
Srcan m L'mschau m .
1 22
Pri quo on ride
R x I i s c o I e. Li instruetor: «Noi ha tractat ja li iiltim vez.
guc li cane es un animale tre sagi. Uui save dir me un altri
animale saKi? Johann Miiller?» — Johann: • Li cucii». —
Pro quo li cucú te venit in inente?* — «Fro que it conosse sii
propri nómine*.
*
L' a c i I a r t e. Un seniora questiona in un societc un sculp-
tor famosi, esque li sculptura es un desfacil arie. «Ho. nc».
responde il «es solmen necessi. quc vu prende un hloc de
marmor e poy un cisel c que vu derupte — li partes queles
vu ne besona*.
O
L e 1 1 r e d e e x c u s a. Yo attesta que mi filia Kmma pro
cap-dolores ne ha posset partiprendcr li historie universal.
C o r a m I i m o r t e. II videt la li unesim vez in ti hal e
strax <sentit» que illa esset la just. II dit la: Con vu yo vell
dansar coram li morte». — «Yes. to vu vell far». illa respon-
det ridente amabilmen. «si mi marito vell vider vos».
•
I n I i sa n a t o r i a. — -Senior Uraun. yo ha permisset vos
durante vor cura admaxim tri cigarettes por chascun die. Nu
vu ha fumat hodie almen ja six». — «Li tri altris vor coIIcro
doctor Mayer ha permisset me».
Li siune de question. — « 0 uo tu ia ci. micri yun?»
talmcn Carletto havet a Ieer. Ma il ne leet it in li tone de un
question. — «Esque tu ne vide do. quo cs scrit detra «yun*?»
questionat li instructor. II opinet li sittne de question. Carletto
ne videt li curv cose durant quelc tempore. poy li salvant
pensa saltat in su mente. e il clamat: Ouo tu fa ci. micri yun
'ira-buton?» lrnd J “
F onofilm
Durantque in Europa li íonoíilm ne ancor ha conquestat li
:'iihlico. it ha provocat in U. S. A. nn revolution li consecuen-
'ies commercial de quel va esser remarcabil anc por li film-
123
industric europan. In Britannia li jus installat filmindustrie na-
tional sta antt* un catastrofe. nam on ha devenit fnsecur e ne
plu savc qtio iahricar. Ma anc super li affere german li que-
stion del fonofilin cs suspendcnt quam un nube obscur. Li
enorm success quel alcun fonofilmes ha obtenet clie Ii publico
american lia evocat revolutiones giKantesc in li film-commer-
cie. Solmen in hollywood in li ultim 8 mensus 20 milliones
Dollars lia esset expensct por fonofilmes! I: to es solmen li
comensa! Du del maxim xrand concernes. li Fox-film-societé e
li Columbia-kino-societé ha decidet editer ancor solmen ton-
filmcs. Secun lor opinion it existe ya ancor un demanda li-
initat pri filmes a-tonic. ina li publico de teatre fteneralmen con
aplastant majorité lia decidet se por li ton-film. Altri firmas,
qiiam li Metro-Íjoldwyn-Maycr. continua ancor consacrar lor
attention al film a-tonic. proquc li maxim Krand parte del
american kinos ne ancor cs installat por li ton-film. Ma ili
considera to solmen quam mesure transitori.
Paramount previde quc in tri mensus su fabrication va con-
sister in KKi% ex tonfilmes. Dartialmen it va fabricar anc pre-
liarationes a-tonic del sam filmes. Del 31 tonfilmes esscnt nu in
exeeution chc Paramount 17 va liaver tal repetitiones in form
a-tonic.
Droque til im solnien i(MK) kinoteatres sta providet con apa-
rates por li tonfilm e li céteris. sam quam li extrancs deve
esser providet con filmes ordinari. actualmen ancor un vcrand
dcmanda persiste pri filmes a-tonic. Ma on expecta que ja in
tm annii li situation va har totalmen clianceat. Do li hom caut
provide ja nu e comcnsa far li necessi transpositiones. Li suc-
ccss del fonofilm in L. S. A. ja nu es tam Krand que it influ-
cntia anc li teatre-afferes. 1‘eatredirectores rexarda nov ovres
stib li vispunctu del aptitá por fonofilmes. It es tre desfacil
liavcr bon teatre-actores, narn li tnaxim successosi scene-
stelles (stars) masculin e feminin es Kan'at per salaries
Kantese por li fonofilm. Li teatres deve serchar altri novi ta-
lentes. Li maxim nov fonofilm quel producte enorm sensation
es: -Melodies del Broadway», creation del firma Metro-Oold-
wyn. Partii u li film es monstrat li hil'etes por omni plazzes ja
pluri semanes antey es exhaustet.
I x p Luzrmer Tagblatr. 10. apnl 1929. Trnd. Dr. Aschu'Qnden.
fclKcnUimer. lk*r.msc«fber und Verleuer- OccidentxM'nion. Silz: Mauer bei Wien.
Verantworll Scliriftleitcr : Im; E Pi^al. l.iesim; b. Wien. Druck : Milan Ned\ idek. Tábor.
124