Skip to main content
Internet Archive's 25th Anniversary Logo

Full text of "Catalogo Archivo Coleccion Lluis Benejam"

See other formats


Archivo-Colección 


Huís Benejam 

www.archivocine.com 


Octubre 2018 



















Archivo de cine Institución o parti¬ 
cular que colecciona y conserva material 
de cine. 

Coleccionista Persona que colecciona. 

Coleccionismo Hecho de coleccionar 
sistemáticamente objetos de un interés 
histórico o artístico especial o simple¬ 
mente raros. 


Coleccionar e$ un blaer 
refbonsaí'mad. 

Patricia Phelps de Cisneros 


Mecenas y coleccionista 


una 


el motivo de este archivo 


Mi afición al coleccionismo empezó a finales del año 1960 
a partir de los programas de mano. 

Fue en el año 1995 donde me fijé en un material de cine 
que hasta el momento no lo había tenido en cuenta. 

En dicho año se celebraba el centenario del cine y me 
propusieron hacer una exposición en el Círculo de Bellas 
Artes de Sabadell, una exposición que después se pudo ver 
en diversas ciudades de Catalunya. 

Al coleccionar solamente programas de mano, el cual 
desapareció a principios de los años 80, me encontré con 
la imposibilidad de completar la exposición que me 
propusieron. 

Por este motivo fui a visitar distintos empresarios de cine 
por si me podían facilitar material necesario para 
completar la exposición. Y estoy agradecido a muchos de 
ellos ya que me dieron el material que necesitaba y además 
descubrí un mundo que desconocía. La despensa de los 
cines. Eran salas repletas de carteles, guías, carteleras... 

En los años 90 empezaron a funcionar las multisalas y 
muchos cines antiguos iban cerrando por la imposibilidad 
de poder competir con estos recién llegados y eso 
significava la destrucción de la mayoría de material que 
durante años habían ido guardando. 

Al comprobar la destrucción que se hacía del material 
surgió en mi un sentimiento de salvaguardar dicho 
material y eso me motivó empezar un archivo de cine. 

Es un archivo " joven", pero con la ilusión de hacerse mayor 
y con ganas de recoger información de las películas 
estrenadas en nuestro país. 


Lluís Benejam 




Salas de cine en Figueres que han cerrado 


Sala Edison 

Inauguración 21 diciembre 1904 - Ultima sesión 13 septiembre 1984 



Teatre-Cine El jardí 

Inauguración 5 julio 1914 - Ultima sesión 22 noviembre 1987 

























Cinema Juncaria 

Inauguración 30 abril 1964 - Ultima sesión 20 septiembrel994 



Las Vegas 

Inauguración 19 diciembre 1964 - Ultima sesión 8 mayo 2000 



















Cinema Pare 

Inauguración 6 abril 1989 - Ultima sesión 31 mayo 1999 




Savoy 

Inauguración 22 diciembre 1977 - Ultima sesión 20 noviembre 2004 
















Muestrario de material 
que se puede encontrar en 



Archivo-Colección 

Lluís Benejam 


http://archivocine.com 






cartel 


Cartel: Hoja de gran tamaño manuscrita o impresa que se fija en 
lugares públicos para anunciar una película. 

Con la llegada de las multisalas el cartel puede llegar a desaparecer. Lo que durante 
muchos años era habitual: ver carteles de cine en distintos puntos de la ciudad, 
ahora, se exponen en las mismas salas de cine. 

En pocos años el cartel tal como lo conocemos puede desaparecer, dando paso a 
imágenes proyectadas en la pared. 



Más de 25.000 carteles desde el año 1927, y de distintos paises, forman parte del archivo. 









































guías publicitarias / pressbooks 


Guía publicitaria o pressbook: Material de papel utilizado por las 
distribuidoras para facilitar información de las películas a críticos y 
empresarios de cine. 

Ayuda al crítico de cine a tener información de la película, tanto técnica como del 
argumento. 

El empresario de cine, para la publicidad de la película en los diarios, tiene la 
obligación de utilizar las frases e imágenes relacionadas en la guía. Cuando no 
había televisión y la radio era el principal elemento de comunicación, en las guías 
salía una muestra de cuña publicitaria en la cual sólo había que añadir el día, el 
lugar y la ciudad donde se hacía la película. 

Con la entrada de la informática, en pocos años el papel será sustituido por el CD- 
ROM, donde habrá mucha más información. 



Más de 26.000 guías publicitarias o presbooks se pueden consultar en el archivo. 








































fotocromos / lobbycards 


Fotocromo / lobbycard: Hoja en la que salen escenas de una película y 
que se situaban en los vestíbulos de los cines. 

Solían ser juegos de 8, 10 o 12 fotografías y servían para que el espectador viera 
algunas escenas de la película. En los años 30 eran de un tamaño A5, impresas en 
color gris o marrón. Luego fueron de mayor tamaño sobre cartón duro, para hacerlo 
más resistente, ya que dicho material junto con la película iba recorriendo por 
diferentes salas de cine. Finalmente salieron las de tamaño A4 que la sala de cine 
las compraba y se los quedaba. Con la entrada de las multisalas, este material ha 
ido desapareciendo. 



En el archivo también se pueden encontrar juegos completos de carteleras. 



















programas de mano 


Programa de mano: Hasta principios de los años 80 era habitual que se 
repartieran en los cines para anunciar la siguiente programación. 

En la parte delantera salía reproducido el cartel de la película o una imagen de ésta 
diferente al cartel y en el dorso, la programación de la siguiente sesión. Había de 
distintos tamaños, incluso algunos eran troquelados. Después de la guerra civil, 
detrás solían imprimir Arriba España i, Viva Franco o Año de la victoria. Actualmente 
las distribuidoras editan alguna pegatina o tarjeta postal. 

El uso masivo desapareció por cuestiones económicas, dado que los propietarios de 
los cines los tenían que comprar a las distribuidoras y luego tenían que hacerse 
cargo del coste de la impresión del dorso. Por este motivo, hay muchos programas 
que en la parte posterior están sin imprimir. 

Es la afición del coleccionismo de cine que tiene más aceptación. 



Más de 15.000 programas de mano forman parte del archivo. 

























Documentales 


Documentales: El documental es un género cinematográfico y televisivo, 
realizado sobre imágenes tomadas de la realidad. 


El documental es un cine eminentemente didáctico, que ha pasado por todas las 
vicisitudes y encuentros positivos de la historia del cine. No es un cine de segunda, pues 
desde sus inicios el documental ha estado presente con autoridad y eficacia. Más 
todavía, sus técnicos, debido a la dificultad de las filmaciones, la precariedad de los 
medios y las adversas condiciones de rodaje con las cuales se encuentran a menudo, 
han tenido que acrecentar la imaginación con el fin de transmitir sus mensajes, 
aportando al cine muchos de los inventos y recursos con los cuales actualmente cuenta. 

La organización y estructura de imágenes, sonidos (textos y entrevistas) según el punto 
de vista del autor determina el tipo de documental, dando lugar a una variedad de 
formatos tan amplia en la actualidad, que van desde el documental puro hasta 
documentales de creación, pasando por modelos de reportajes muy variados. 



Encontrar información de documentales es muy difícil, por la poca difusión que se hace de los mismos 





















































vtr (video o dvd) y TV 


Vídeoclubs y TV: Hay películas que sólo las encontramos en los vídeoclubs 
o las podemos ver por televisión. 

En un principio todas las películas que tienen cartón de exhibición, se estrenan en la 
gran pantalla aunque sea un día. Si no ha respondido a las expectativas creadas se 
intenta comercializar a través del vtr (vídeo o dvd). Algunas directamente se hacen para 
ser explotadas en el mercado casero. Hay películas que las hacen para televisión y 
después se comercializan en vídeo y también hay otras (normalmente suelen ser 
segundas o terceras partes de películas que cambian los protagonistas por otros actores 
menos conocidos) estas sólo las comercializan para vídeo. 

Hay películas antiguas, con actores muy famosos que en su día no llegaron a estrenarse 
en España por cuestión de la censura y ahora nos llegan en versión vídeo. 



El mercado del vídeo genera mucha información, con distintos diseños de los que se hacen por el cine. 



























libros 


Libros: Que sirvieron de argumento para hacer la película o que se 
publicaron después de realizarse el film. 




El archivo dispone de una amplia biblioteca de libros de cine y novelas que han sido llevadas a la pantalla. 








discos vinilo y CD 


Disco de vinilo: Es un formato de reproducción de sonido basado en la 
grabación mecánica analógica. Se ha generalizado la nomenclatura disco de 
vinilo porgue éste era el material habitual para su fabricación.También 
podían ser de plástico, aluminio u otros materiales. 

La primera grabación se debe a Thomas Edison en 1877. Edison inventó el fonógrafo. En 
el año 1887 el alemán Emile Beliner lo perfeccionó, para dar vida al modelo que hoy 
conocemos, por aquel tiempo los discos eran de baquelita por eso motivo eran tan 
frágiles. Existieron hasta 1948 cuando apareció el disco de vinilo y los equipos hi-fi de alta 
fidelidad. 

El disco de vinilo está viviendo una segunda juventud, gracias a la labor de sellos 
discográficos que todavía editan sus vinilos en un mercado para DJ's que prefieren 
el vinilo al CD. 



Más de mil piezas entre discos vinii, singles y cd's forman parte del fondo del archivo 
















murales 3 x 2 m 




Colosales murales (2 x 3 m aprox.) que testifican la destreza del artista 
alicantino A. Borja. Son una creación de principios de los años 60 y hechos 
totalmente hechos a mano. 

Dichos murales se colocaban sobre las puertas de los cines con abundante 
iluminación, porque era necesario que brillaran lo suficiente para poder ser 
visto desde lejos. 

Para la base del cartel se utilizaba un papel grueso unido por distintos trozos. 

Por término medio, para cada póster solía tardar alrededor de dos horas. 
Borja trabajó bajo licencia de distribuidoras que operaban entonces en 
España, y por cada mural le pagaron alrededor de 100 pesetas (0,60 euros). 


1972 




/ 


■'ú > 
















1954 



" e LA CONQUISTA 

DEL OESTE 

124 grandes estrellas / 


1964 















CD promocional 


Son CD donde se puede encontrar toda la información de la película en 
cuestión (cartel, pressbook, dossier de prensa, fotos publicitarias, música, 
trayler, etc.) 



cd promocional de la película con cd kit d'áudio promocional 

dosier de prensa, trayler, imágenes, etc. destinado a las emisoras de radio 


diapositivas publicitarias y prensa 


Diapositivas publicitarias. Pintadas a mano sobre un fotolito. Se utilizaban antigua¬ 
mente para dar a conocer próximas películas y también para anunciar empresas y productos. 

Diapositivas para la prensa. Son diapositivas que las distribuidoras mandaban a los 
medios de comunicación para que reproducieran alguna imagen. Este sistema casi ha desaparecido ya 
que las distribuidoras, actualmente, mandan un CD donde se puede encontrar toda la información de 
la película en cuestión (cartel, pressbook, dossier de prensa, fotos publicitarias, música, trayler, etc.) 

















osear 


Oscar: Los Premios de la Academia, más conocidos como Oscar, son los 
premios cinematográficos otorgados anualmente por la Academy ofMotion 
Pictures, Artes and Sciences de Hollywood, California. 


Entregado por primera vez el 16 de mayo de 1929 en el Hollywood Roosevelt Hotel el 
Oscar, es una estatuilla de bronce recubierta con oro, de veinticinco centímetros y medio 
de alto y unos tres kilos de peso. 

El coleccionismo de cine es muy extenso y pocas personas tienen la capacidad de poder 
hacer una colección que englobe todos los temas. Es más fácil centrarse en un 
determinado tema. Antes de comenzar el archivo de cine fui recogiendo información 
de las películas ganadoras del premio Oscar en cualquiera de sus apartados y 
actualmente se puede encontrar en el archivo información impresa de la mayoría de 
películas ganadoras del premio. 









En el archivo se puede encontrar información de la mayoría de películas ganadoras del premio Oscar 

























































































LA CALDA NDTTE 
DEUlSPETTQniliSHS 


mummm 


R*nmr " 

GENERALE D AECIAIÚ 

iWlmaMDU ikzxí 


l the i 

¡rada 

orker 


h ífi l* iwníuratTrb. ~ 
Ifnriliiiui jinWl fillruíli" 


I.WHFMIw mu 

IS^ Y*J- ->1? 

A T 


|JJ|1HVW* É 

I I J IlLá Ir !l i 


iIjliiiifHi 
ti lililí ilpqíi 


i^n— - 


; i" 




JU 


¿ fJUE tu í 
P StEfl^y 
F ‘ JAWE ? 


4iW?WC 




LUMJTOlIlUKAZIi 


r.-mr 


n 


JEfc]^ tí 

IR MOCHE DílflitiUBHH 


> « 




»tiÉ 


S ..• 


soidícaí 

vFIFiFI 































































SON lM¡:\R.M0fí 


rt N* 

?/ 

■ 1 \ 


^rrni 11 luí ju 


•, ¡fes 


W Jílltt DM 

KISS 

«HlWKMWli 




RM 

LfsQMHntiFtaí 

t~ 


© 




ftCABtMfflJÉfWtaS 


% 


MU 


K- 


ÜMUORPfílCÜUiDE^W 














































































Epdiosiáone) realizada} 


Desde 1982 regularmente presento exposiciones 
para dar a conocer el material de que dispongo 


54 F«ju«f«r» 


EXPOSICIÓ DE 

PROGRAMES 
DE CINEMA 

DE LA COL LECCIÓ DE 

LLUÍS BENEJAM BOHIGAS 

Membre de l'Associació Empordanesa 
de Col leccionistes 




fl 11 12 L tfkrtíiifrr* - -i KPitri IWJ 31 


^z tancar 


TORA 

SOVA 


Lluís Benejam, o l art de coi-leccionar 
programes de cinema 


lid Je JtkiffitiFC !m> 
J 6 dé L-iJ lM-r illdütiu C' 
¡sol jUniH-nl a l.i wU 4 í"l- 
iJt L ■: Caíto I- 
l'níísrru üAnmriñ. 1 ^ di Pro- 
(futBCi dt Ciiienm Jí Li 
cri-tatU JVn L.Imh Dnt- 
i.in. Allkb iqUL‘<l ninlN > 
¡vi iíiítwnti pHuNiritRfr 
q pndcrfl LI úhur til 

,IL|Lld M.l £tfKhléS> fñ '■ llélll 
pO*Zll L'll ,V'II I jL'I>¿ JñlT lr éíl 
1.1 II1^ pñqilC C rk ¡ 11.r !■ .-| | 

nube l\ Jé 1,1 11.1.4 k.'i, * 

lifc l'tftfHtoJcilL 

Aím tm munili* rn i B> 
|Hi| peñuil h|ui- fXpotar un.i 
riMtn df Piofrume* de 
L'liic r» «iporti ¡'.m fnin 

rtbi si i I • £ miE^ss. i-n.i ht- 
fjáJu que Ii n-ipriii Jt- 
talire*. rrítfcajii huí 
mka. Íiu'flr4 d* trcibariera. 
Af4 h*. J n \fí[ prívíJii^r 

q*lA rutada aurupaJa en 
(mí* a IflUi »¿íie ii* Lutih 
HHAO griftat: MlmapraJi« 
di p¡*Rím<«. dientan. acr 
i itr s.. ií\%C fi nini pli ea. 
pitÍE que pej irritar j 
nvucu* |¿uir ■hrv ¿al p«dén> 
l'lú I íiJIcht. Jtdsflm Lliipri- 
mr Je t f na p I per h 
] i>Lalil f ,ir lo i - Stl la g> j> 
mj■• L -.i ah'' h¡ü-l' tfrt Lluif 
Iknejam fs. JcJk'j al ¿r-l 
levfiinnhme i ú aijiii.-'-l 
.■ j*.ic I j 1 dk'ls pih»i¡ r.i mt's *k 
L'inunia. m bu. . i ■ 11 J ■ ithpÍI 
J u-níHi-, ui-mL Kü Jíiin'M.'T 
¿ii| I "iiTi.i jran l¡l-:i ii I ir.i < j 
l| ii.iliial cu dk pmgí'imiL"* 

>.| li-l puisiccit. 



fV'T „i j^LliT-LíJ cXJHílkTlS. 
tk ha iii' i-.lii l i'i un riítúldí 
iml L 'j'*- ■ |u,id J trv d-asíbfj- 
>. ,1 k ps _ r Itf S sff^LJdtti- EfntU’ 
hiíLiy>' Pr ■rn-L-«i¡i . pri'fra- 
rti-tfí* Je iL-irtp il'nquellt 
lilniv dirCi’CJCy. uiilJf*kaf¬ 
ir I Ll» — p i! m. I p ü i i b 
“-chij hs( .itiv— que *er 

premiar* .¡.mb el purria r 
' (!Ninr Jf I Afi'ddtitji Je 
Hulla m.k-sl El «fdi bidé 
e>t,i ikJnMi j \á 
Ein dé 1 'iiikMiVHiii -mn^dél 

-u-ivn- Sir Ahiej llti- 
théik k ij i hEeoé L 

TtkaCk- VHirfé^pJf* aK pni' 
lt iikibL'- Je I a I ilrm^rulüj iir* 
J¡ ¡milis BomJ ! n^éfll (f 1- 
( I quail bUn él 1-ji i-ííi r4l 
Eréh nú'* kk\llL¡idcs ¡j din^ 
:is'U-• i \ i uñ.i jl [ iii . Ma i hin 
3^r:LikJi> Williupi 11^^IüL'ti i 
, j Jfsupjrt. , |FijLLj rt'Lcnl' 


niLTil EFf.kr Ktflí> - i peí 
ulEim él (Urí* J i "Mi \c fii ilc- 
ú i e j i a p r n | r u m « 1 
éuNiisliai,'. pn'uriimin Je 
s'uienm mHHiyink i ú aí- 
1 fin 

\'c n»ím que oque*» 
ptkklj prime ni en -eu =■ 
^UíL ,|1 -.Iirrer pan ijf |m 
éid-lfc'i'i »■ d'CP I4^ill Iferrw» 
i_ii|k i', un.i eijMWÍLÍJ itih-Il 
iHleCi«4n1 » que lmI Lenit 
pré^éi'-r pvi jqLk'stüs dhi- 
.lilj r a k iMbJr. i:i 'ijui 
p^l ,l1v illl;f ■Vv<-all al IThkM 

liel úJ |«VkUinrfné. fll riMkn: 
dél éiiiimn ^ al m^n, Jf 
l'ail e.irpfli 

lémjiimVéT*, ^il pnt míe 
bowk a MI BmpflKk'feir de 
¡mMpl mi-Ji e*peíiil>Twni 

áb jJlfaflU H'lé 3M, Vs 

■i Ji i el k ifléflf i. que jkd* ua 


11 midir -,| nfln -Iin|-|r,i és,ík¡- 
Viéik» fctiTl-Jaflt kdl* [i- 
mK, gíHhí Qfton i d*ré£- 
el«í> i ditmolis [«ordidtli 
Fililí preíein^ 

V\'i pn-éii pHRt F¡ n-fiE. en- 

p: i in g a ; rf c □ m ■ n a r 

arii- I u ■,(■■: cuLmenl aqueibu 
ffcpii+tÉKi qire ctini ¡.i tía 
í[Ul J_i ifeii I indra IIhst □ la 
■aE.i lI •. i. • • i, > - i diz La 
l'ait.k i!d 1H Jr Jevanihrc 
.¡I P de Gencc irmliinl w 
I ' 'ii' ru n Je h a ■■ uld * opr r 
. >im itni ei Llar Un;cj.im 
Liks'l pr-.^tiair'.i ik pSc^cn- 
.i ÁmP la al lukHi Jeque 
aturda Mniira Mfjui un 
troíler- d’allra wní-Éc> 
ffV iííniiji»' i|Uit UsU fU qai 
la vjibl in pupum ^iLidir-tid: 
A i ti' |wi Íyíftn 

ÍP Lbriejcii 


EJEPDÜIUÚ OE 

PROGRAMES DE CINEMA 

tdc u, e:e>l LEtciO b* 

LLUifi BENEJAM 

'-?ñ\m fTEcpfttM'tort* á* La mu. r/ HIUferfill. I -piflii*r*- 
atrm. Or\ I tt rtw pr.*rnaünr E'^lü ni II- ikr Ccnn IHU 
bfcMn: Cmitm Al iLt H- a t> ilri v*-iprr 



1982. Primera exposición individual en la Sala de Exposiciones de La Caixa. Figueres. 























¡SÉ; 

W, Amb el Patrocini de l'Excm. 
WÍU' AJUNTAMENT DE FIGUERES 


Homenatge 

FIGUERE / q 
TOmfi/ mflLLOL 


AGRUPACIO 

CINEMA 

AMATEUR 

PAS-ESTRET 

Figueres 


Dies 2B de Febrer, 1 ¡ 2 de Mari; del 1905 

DIJOUS 28 DE FEBRER 

A les 4'30 de la tarda: PROJECCIO DE FILMS D EN TOMAS MALLOL PER A ESCOLARS 

A les 10 de la nít: I? SESSIO DE CINE FORUM AMB FILMS D’EN TOMAS MALLOL 
i d’en C LAUDE IAMBERT 


DIVENDRES 1 DE MAR? 

A les 10 de la nit: 2? SESSIO DE CINE FORUM AMB FILMS D'EN TOMAS MALLOL 
¡ d’en CLAUDE LAMBERT. 

DISSABTE, 2 DE MARQ 

A les 10 de la nit: 3? SESSIO DE CINE FORUM AMB FILMS D EN TOMAS MALLOL 
i d’en CLAUOE LAMBERT. Presentat peí critie cinematografíe JOAN FCO. DE LASA. 

Totes les sessions es taran al CASINO MENESTRAL FIGUERENC i serán comentades per Fautor. 


Del 25 de Febrer al 3 de Mar? estará oberta al públic una exposició de programes de cinema 
de la CoMecció particular de LLUIS BENEJAM, al Museu de Joguets (Sala oberta). 

ENTRAOA GRATUITA A TOTS ELS ACTES 


Organitzen: 

CONSELLER1A DE CULTURA 
i ENSENYAMENT 
AJUNTAMENT DE FIGUERES 


CINE CLUB 


1985. Actos para reinvindicar que la colección de Tomás Malloll se quedará en Figueres. 









Academia de Belles Arts 

Fundada en 1880 

Passeig de Manresa, 20 - Tel. 725 09 45 - SABADELL 


del 19 de setembre al 2 d’octubre de 1995 

Horari: Feiners de 6 a 9 de la tarda. Festius de 12 a 2 del matí ¡ de 6 a 9 tarda 


Patrocinat per Editorial Ausa 


EXPOSICIÓ DE PROGRAMES DE CINEMA 

DE LA COL-LECCIÓ PARTICULAR DE 


LLUÍS BENEJAM BUHIGAS 


Amb la col laboració: 

Académia de Belles Arts de Sabadell 
Agrupació Filatélica i Numismática del Casino Menestral Figuerenc 
Staccato (Associació Musical Cinematográfica) 


La exposición "Els óscars de Hollywood" se pudo ver en Sabadell, Vilafranca del Penedés, 
Sant Hilari Sacalm, Bescanó, Capmany y Figueres 












CINEMA 



Dos programes curiosos de )a coMecció Bencjam. Un de la pel-lícula francesa Bajo los techos de París i un alt re de la catalana Draps i ferro vell. 


El figuerenc LIuís Benejam ha reunit 17.000 programes de ma que constitueixen un repás 'documental a la historia del 
cinema i al marquéíing que ha general aquesta industria. La col-lecció ha donat peu a una expos ició sobre les peMíeules 
guardonades amb l’Oscar de Hollywood, que s’ha exhibit aqüestes ultimes setmanes a Figueres. 


El cinema a la butxaca 

Un figuerenc ha reunit en una colecció 17.000 programes de má 



Un programa de Deseo, amb Marlene Dietrich i Gaiy Coopcr, A la dreta, un retal! able de Josephine Baker. 


L’amic valencia 


JOSEP PUIGBERT 

■ Figueres.— La col-lecció de 
Lluís Benejam conté programes 
histories que fan referencia a fets 
que es van viure a Figueres durant 
el primer terg d’aquest segle, com 
ara la inaugurado del cinema so- 
nor —el 6 i 7 de desembre de 
1930— amb un carteil múltiple 
formal per Hermosísimas películas 
e ilusiones —que era muda—, el 
noticiario fox-sonoro, La barca de 
Noé i el Tesoro de los Alenda; 
O l’homenatge que la CNT de 
Figueres i comarca va dedicar a 
la URSS, amb motiu del qual es 
va omplir el Teatre El Jardí. 

Eis programes més antics de 
la coHecció són de i’any 1911. 
Els confeccionáis durant la dic¬ 
tadura franquista mostren 1'acti¬ 
tud esperpéntica de l’época a cau¬ 
sa del seu contingut propagan¬ 
dista; com, per exemple, el de 
i a pellícula Gavilanes, se necesita 
una bailarina'. «.El senyor gober¬ 
nador civil de la provincia, como 
presídeme del patronato local para 
la represión de la trata de blancas, 
se ha dignado aprobar i recomendar 
esta película por encontrarla ins¬ 
pirada en la más elevada finalidad. 
Igual opinión ha merecido de los 
comités católicos y patronatos don¬ 
de se ha exhibido .» 

En alguns d’aquests programas 
apareix l’inconfusible segell de la 
censura i una gruixuda banda de 
color negre tapa el nom d’alguns 
actors i actrius. 

Entre els programes preferits 
de Benejam hi ha el de la pel-lícula 
La momia, il-lustrat amb un sar- 
cofag el contingut del qual només 
es veu a contrallum, o el d’una 
pel lícula protagonizada peí pa- 
llasso alemany Grock. Aquest pro¬ 
grama té forma de maleta i quan 
s’obre, en surt un pallasso. 

La coMecció, disposada alfabé- 
ticament en aíbums —fins a la 
lletra ela— i en caixes —els res- 
tants— té una frontera a l’any 
1940. A partir d’aquesta data els 
programes són reproduccions del 
carteil, mentre que abans tenien 
un disseny propi. L’any 1970 van 
desaparéixer els programes de má 
i a partir d’aleshores es distri- 
bueixen unes postais que repro- 
dueixen el cartel!. 


■ Tres dies abans que es clogues 
l’exposicíó sobre els Oscar que es 
va fer a l’Escorxador de Figueres, 
Muís Benejam va rebre la visita 
inesperada d’un col-leccionista de 
Valencia amb qui man té intercan- 
vis des de fa disset anys, peró que 
no coneixia personalment. El va- 
lenciá, que está jubilat, va obrir 
uns ulls com unes taronges mentre 
Benejam ti mostrava els álbums on 
conserva Ies seves perles. Benejam 
li va fer de guia de l’exposició, en 
la qual es va mostrar el reculi de 
nroarames i guies de les pel-lícules 


premiades amb l’estatueta. 
Aquesta exposició hiñera nt s 5 exhi¬ 
birá Ies properes setmanes a Sant 
Hilari, Vidreres i Girona. 

Lluís Benejam no és un fanátic 
del cinema, com la seva col-lecció 
podría donar a entendre. Durant 
molts anys no va trepitjar cap sala 
cinematográfica. És professional 
de Ies arts gráfiques i la seva afició 
va sorgir a partir del disseny deis 
programes, que va ser el que ver- 
taderamení el va captivar. Bene¬ 
jam va iniciar la seva coHecció 
quan tenia 14 anys mentre treba- 
llava a la impremta de can Trayter, 


encarregada de confeccionar els 
programes de la Sala Edison i del 
Jardí, L’empenta torta la va donar 
fa catorze anys, quan va adquirir 
els set mil programes que havia 
guardat un treballador de I’Edison 
anomenat Prat. Aquesta va ser 
una de les poques vegades que Be¬ 
nejam ha pagat per obtenir una 
pega, ja que defuig el mercantilis- 
nifi com a sistema per engrandir 
Ies colleccions. No té quantificat 
el valor de la seva, pero el preu de 
mercal d’alguns programes pot sí- 
tuar-se entre les vint-i-cinc i les 
tren t a mil pessetes. 


El Punt 10 de desembre de 1995 
































ArMc EscQrxvdiír Alurwcípd de fereres 
der J O de nmembre a\ 3 d& destmbf c Se / 995 
de dí/n gris o óumrnpe de f 7 q 20 heve*. 



1995. Exposición individual itinerante para celebrar el centenario del Cinema 


Pian de Girona 


DOMINICAL 


V 

Els Oscars de Hollywood 

L'exposició que porta aquest tito!, que forma part de la col Jecció del figuerenc 
Lluís Benejam, recorre diferents indrets ae les comarques catalanes 


7 cíe gener de 1V96 


© exposició tracto básicament deis 
Oscars de Hollywood, des de 
l’any 1927, data en Ea qual es 
va concedir per primera vegada 
aquest guardó i que va recaure sobre la 
pel.lícula Alas, que era muda, i fins ah 
1995, amb Forres! Gump. Es recuil el premi 
a la millor pel.lícula, al millor director, al 
millar actor i actríu i al millor actor i actríu 
secundaris. A !a millor pel.lícula de cada 
any Ki ha una fotografía ¡ una mica de si¬ 
nopsis per explicar de qué anava la histo¬ 
ria, des de la primera rins a la darrera», 
comenta Lluís Benejam, figuerenc que comp- 
ta amb una valuosa col Jecció de cartelis i 
programes de má deis qué es liiuraven antí- 
gament quan s’anavaaf cinema i de les 
guies que més endavanf es fan arribar ais 
empresaris cinematográfics. 

L'exposicio/que fins ara ha estat a Saba- 
deli, a Vilafranca de! Penedés, a Figueres, a 
Sant Hilari Sacalm i a Capmany, es compon 
de 41 plafons, de 80 centímetros d'ampia¬ 
da per 1 metre d'alpada i se sitúen cronoló- 
gícament.«Fins al 1970 normalment són 
programes de má que es donaven a la sorii- 
'dá dei cinema i del 70 endavanf básíca- 
ment l'exposicio consta de les guies que 
donen ais empresaris». 

Lluís Benejam va comentar la seva ■ 
col.lecció ais 14 anys, «quan vaig entrar a 
frebailar en una impremía de Figueres la 
qual s'encarregava d'imprimír ai darrera 
deis programes de má la programado de la 
setmana següenf. S'hí posava la pel.lícula a 
la qual feia al.lusió ia part ¡ilustrada més la 
segona pel.lícula. Abans era cosfum de pas- 
sar en els cinemes dues pel.lícules amb e! 
corresponent Nodo abans. Quan l'empresa- 
ri rebia ia pel.lícula de !a setmana rebia 
una pila de programes de má, íí.iustrafs per 
una banda, pero en blanc peí darrera i 
s'havia de posar en contacte amb una 
impremía per anunciar la programado. De 
tota manera hi ha alguns programes que no 
están impresos, ¡a que no tofhom tenia cura 
de fer jos imprimir. Aquest contacte amb els 
programes ae má va. ser el que em va moti¬ 
var a fer la col.lecció. I quan en comiences a 
teñir uns quants, cada vegada f'hí aficiones 
més. Vaig anar al mercat de Sant Antoni de 
Barcelona en el qudl durant molts anys hi 
havia molía cosa referent a aquest tema i 
vaig comentar a posar-me en contacte amb 
col.leccionistes. Després vaig agafar un 
miler de programes i els vaig posar el meu 
segeü al darrera amb la meva adrepa i vaig 
comentar a enviar-los a d'altres aficionáis ¡ 
ells me n'envíaven d'altres. Üavors era un 
sistema de fer canvis i ja se 
sabia que quan et trobaves una 
targeta amb odrera volia dir 
que aquella persona hi estava 
ínteressada. Vaia entrar en con¬ 
tacte amb més de 50 col.leccio- 
nisfes de tot Espanya. Vaig estar 
uns anys reben i enviant pa- 
quets. Durant una época no es 
donava gaíre valor a aquests 
programes; tan sois deu o dotze 
anys enrere hi havía gent que 
te'ls donava només peí fet de 


«La col.lecció de Lluís 
Benejam es compon 
de 17.000 programes 
de ma, dassificats 
en dues etapes: deis 
anys 20 ais 40 i deis 
40endavant» 

Diari de Girona 7 de gener de 1996 


Texh M.F.C. 



Imafge d'alguns cartelis de má que configuren l'exposició «Els Oscars de Hollywood». 


treure's del damunt un paper. Moita gent 
entenía dones, anfigament, que básicament 
ei que es feia era anar ai cinema. Vaig 
iocalitzar col.leccions mol! bones a les quals 
en aquell moment no se li donava cap 
importancia, Ara ; les coses han canviat i 
se'ls dona un aitre valor». 

Durant tofs aquests anys Lluís Benejam ha 
aconseguít col.ieccionar 17.000 programes 
de má. «Primerament els tenia arxívats per 
ordre aifabetic; pero més tard vaig canviar 
aquest sistema i vaig separar eís programes 
de l'any 40 endarrera i els de l'any 40 
endavanf. Deis anys 20 ais 40 és quan els 
programes són més bonics i barrajáis amb 
els deis anys 50 í óO desliuíén una mica, 
perdien part del seu encant». 

La idea de muntar una exposició amb 
part del material de qué disposa aquest 
figuerenc es remuntá a uns dotze anys enre¬ 
re, quan ja en va fer una a Figueres que 
tractava deis Oscars i de diferents acfors. 
Va quedar aturada i més endavanf, amb la 
celebrado del centenar! del cinema, a fináis 
del 94 i primers def 95 es va tornar a tirar 
endavanf la idea de fer una exposició. «Va 
ser quan vaig contactar amb el presiden! de 
Belles Arts de Sabadelí, el qual em va pro¬ 
posar de munfar-ne una i exposar ja en 
aquesta localitaf. Vaia comencar a treba- 


llar-hi de nou i presentar la col.lecció més 
acuradament, amb l'ajuda deis órdínadors. 
Després d'exposar aquí han esta! altres 
ajuntaments els quí ho han demanat í !a 
cedeixo de manera gratuita. Per la meva 
part no demano res; em sentó satisfet només 
peí fet que voití í es vegt a diferents índreís. 
Només cal que els ¡nteressats es facin carree 
dei transporf i de la difusió que creguin 
oportuna». L'exposició va acompanyada 
d’un fil musical que ha estat prepara! per 
l'Associació figuerenca Estacafo, associadó 
d'amícs de la música del cinema que han 
preparat set cintes amb la música de 
pel.lícules'que han obtinguf Oscars i que 
també s'ha grava! de forma cronológica. La 
seva aficíó per aquests programes ha dona! 
a Lluís Benejam moltes satisfaccións com la 
situado anecdótica que es va produir quan 
va visitar Antoni Quinn en un rodatge que 
fera per ierres empordaneses. «Un bon aia 
vaig anar al rodatge i vaig ensenyar a ¡'ac¬ 
tor fots els programes de má que tenia d'ell i 
les seves pel.lícules. La sorpresa va ser que 
hi havia aigunes pel.lícules que ni éll mafeix 
es recordava que hagués profagonífzaf. Fins 
i tot h t havia programes en qué ell sortia 
d'extra. Li va agradar molí. I a'aquella tra¬ 
bada guardo un vídeo que em fe il.lusíó de 
conservar». 












El col-leccionista Lluís Benejam va inaugurar ahir la seva exposició a l’antic escorxádor de Figueres. Foto: A. CARRERAS. 

Recreen la historia deis Oscar de 
Hollywood en una mostra, a Figueres 

Lluís Benejam ha reunit programes, cartells i fotografíes 


CRISTINA VILÁ 

■ Figueres.— Seixanta-quatre anys de la historia 
deis premis cinematografíes més coneguts del món, 
els Oscar de Hollywood, s’han reunit en una sola 
exposició instal-lada a l’antic escorxádor de Figueres. 
Per mitjá d’antics programes de má, guies deis em- 

L’exposició, que porta el títol 
Els Oscars de Hollywood , s’ha di- 
vidit en quaranta plafons que re- 
passen la historia d’aquests sin- 
gulars premis, des deis seus orí- 
gens, l’any 1927, fins a l’actualitat. 

La mostra, que ja s’ha vist a Sa- 
badell i Vilafranca del Penedés, 
fa un recorregut cronológic per 
les pel-lícules que en les principáis 
categories —millor pel-lícula, mi- 
llors actor i actriu i millors actors 
secundaris— han obtingut el pre¬ 
mi. Amb una fotografía d’Alas, 
que l’any 1928 va ser la primera 


presaris de Pépoca, postáis, cartells anunciadors i 
fotografíes, el col-leccionista figuerenc Lluís Benejam 
ha recreat una visió personal deis 100 anys del 
cinema. A la mostra, que es va inaugurar ahir i 
estará oberta fins al 3 de desembre, es projectaran, 
sense so, algunes de les pel-lícules premiades. 

barroquisme la de La gran mentira 
d’Edmund Goulding, protagoni¬ 
zada per Bette Davis i premiada 
Pany 1941. També com a origi- 
nalitat la mostra recull el pas- 
saport d’Ingrid Bergman a Ca- 
sablanca , premiada el 1943. 

L’exposició, custodiada per un 
Oscar de set metres d’algada, es¬ 
tará amenitzada contínuament per 
un fil musical que rememora ban- 
des sonores conegudes. A més, 
s’ha aprofítat un espai de la sala 
per fer projeccions, sense so, de 
pel-lícules premiades. 


premiada com a millor film i tam¬ 
bé Púnica pel-lícula muda de la 
historia que ha guanyat un Oscar, 
comenta el recorregut itinerant 
per la historia del cinema. 

De cada pel-lícula, Benejam ha 
escollit diversos programes de má 
i la guia que la productora enviava 
ais empresaris espanyols per di- 
fondre-la entre el públic. A més, 
ha complementat la fotografía, 
que sempre fa referencia a la mi¬ 
llor pel-lícula, amb una breu si- 
nopsi sobre l’árgument. Entre les 
guies exposades destaca peí seu 


El Punt 11 de novembre de 1995 













Diari de Girona 
3 de febrer del996 


Bescanó celebra els cent 
anys de cinema amb una 
exposició sobre els Oscars 



Una escena de «Casablanca», un deis títols mítícs de la historia del cinema. 


_ PdeG 

Bescanó 

Bescanó celebrará a partir de 
dissabte i fíns al proper 3 de 
mar£ el Centenari del cinema 
amb l'exposició de programes de 
la col.lecció de Lluís Benejam i 
Buhigas, Els Oscars de Hollywo¬ 
od . La mostra es dura a terme al 
centre cultural Maria Rosa 
Cabré i estará oberta al públic 
de sis a nou de la tarda els dies 
feiners i de dotze a cines i de cinc 
a vuit els dissabtes i diumenges. 

L’exposició, organitzada per 
lAjuntament de Bescanó amb la 
cól.laboració de Staccato i 1A- 
grupació Filatélica i Numismáti¬ 
ca del Casino Menestral Figue- 
renc, és un recorregut de gran 
interés per ais cinéfils que mos¬ 
tra els programes i guies deis 
films qué han aconseguit 1'Os¬ 
car. Per facilitar el recorregut la 
mostra es divideix en sis apar- 
tats, millor pel.lícula, director, 
actor, actriu, i actor i actríu se- 


cundaris. Cada pel.lícula gua- 
nyadora va acompanyada d un 
fotograma i un text explicatiu, a 
més deis guardons obtinguts. 

Els orígens 

LAcademia Cinematográfica 
de Hollywood shavia acabat de 
fimdar quan l’any 1927 un deis 
seus membres, Louis B. Mayer, 
va proposar crear uns premis 
anuals. Un any després tenia 
lloc la primera de les cerimónies, 
les quals encara actualment 
mouen un impressionant nom¬ 
bre dinteressos. 

Lluís Benejam va comentar a 
coLleccionar de ben jove, aproxi- 
madament ais catorze anys, i tot 
i no defínir-se com un estríete 
cinéfíl ha pogut reunir la col.lec¬ 
ció que es mostra a Bescanó. 
Benejam’ ha reunit aquells que 
pertanyen ais Oscar, pero no 
obstant aixó la seva col.lecció 
está formada per molts altres 
programes de má. 
















■>H ■ JMilk IMh .■ — t 
TTIÍVP* J i ■ 

«Bon dio 
Catalunya» 
entrevistara 
Benejani 


- VKXXXEA 

tu*.; 

A™i ibmjrti i L-H Id i*H p.=as 
H fipwdrTM Uhíi flroc^rai hth 
rranruÉLii jI pn^rjKu «ir TV3 
■ít'in tfM t 1 n irxlc 

I L¡ jdrPtlDLi urnan J *» 

Iif I n-sp^nfi ü íltdirT fi 1 i'ibtfr 
■<raT i'J u^t™# t n-1,^1 
iirjm.i gw* a pnpour m llw-~ 
HiH Ltti U fr tMÉLi m ifffrüti' TJ 

13 jt nn Fi rw» i-s u iu & jurtti 
■Vl«i'Jtortii drurr-.« k*r 

"L'kt ¡pa dbfu' JlcrllLi, Heon-lti- 
cjjk Lia mi VrSTÍPl rt |*i 'j? u ir- 
ma ■or^iáK üt la ^-.-j nJ1™ fe i 

tt l'íM'ipci rTKTriTM-kvi 

wAann ¿-»4fei.i/ WUF 
np afri nJuirin* ifor rw^iU di 
pniKMm Jr «ü i- pfr- k» 

jictifcifc rvrrntH& ■ m rii jpu 
lit- ek «uñe f«-l IMiU ilfan 
mí irmi Mmrmninkin i 

ilhl -ri.nlii.Elfu. |ri ü* jm.kf wr*! 

I tigir ,«i ti Km • ik rwr*ciUÍd 

dnptr* ik; prt -uluib-U i 

‘. ili-rjiT 3 .leí hfr^ifeH i ibaru 
■J umIfJI J SJrlII ! (ÜJhl al#. I 
d Aiwiynv t, fnmrr- -tr íHttt e* 
ifOc- rciprwrk TTHROpirl 
•rrvt vU tfód i !■■ -■■ ,iih • lk 

im-iub rJi dnfiuf j *n**r fch 

■r> le* vi Ife ii> 3> ^f>r > jrrtwi ¡mi 

ap^ ■nrM Ff* « \mwtm TTP*J 

iVir.i ■jíp á ■- .1 c-itn t Miirja-ii- 

■ ¥I1¿Í hirv-- ik líM-iin- Pinunfc\ I 

v-kni ljjt ü |prac 1 1 >li- liun 
ctk^. d\i d f? n»A ¡tais’ 


ÍS9/0t/?fi 


« i mum 


H] «HUW 


BCT4JWÚN USJHIEAS 
LUIS 


El programa Bon dia Catalunya deTV3 se hizo eco de la exposición. 














34 LA VANGUARDIA 


OPINIÓN DOMINGO, 20 MAYO 2001 


En el Sant Jordi, la muerte 


O hacemos como que no 
existe y nos olvidamos 
de día hasta que sue¬ 
nen las trompetas y lle- 
guecon la guadaña para retamos a 
una partida de ajedrez, o nos la to¬ 
mamos a chingóla hasta morimos 
de risa. O, como hacen en México, 
la invitamos a beber tequila hasta 
reventar, Lfl iconografía que ro¬ 
cíen a los que tienen a la muerte co¬ 
mo principal activo de su negocio 
también admite matices. G se tra¬ 
ía de! cariacontecido y casi espee- 
ira! sepúltetelo de las historias de 
Lucky Lucke o nos damos de bru- 
oes con el simpático guardián de! 
cementerio que nos cuenta cómo 
juega a la pelota con sus hijas, en¬ 
tre lápidas, nichos y mausoleos. 

Los organizadores, los exposito¬ 
res y los colaboradores de Fuñera- 
lia, un certamen industrial promo¬ 
vido por la Pira de Giiona, perte¬ 
necen al gremio de los cachondos. 
Les voy a dar un ejemplo; han en¬ 
cargado, como bibdot de la feria, 
un monísimo llavero de color ver¬ 
de intenso en forma de pequeño 
ataúd, en la más pura tradición de 
aquel humor negro que nos ha pro¬ 
porcionado joyas como "Arsénico 
por compasión" o “El verdugo”. 
En FuneraLia, del I al 3 de junio 


EL RUNRÚN 



DESDE LA 
excitante “Muerte 
en Venecia” hasta la 
exquisita “Kárate a 
muerte en Bangkok” 


en el Palau Sant Jordi de Barcelo¬ 
na, se van a poder admirar los últi¬ 
mos avances en carrocerías, bron¬ 
ces, esmaltes fotográficos, mármo¬ 
les, incineraciones y demás, y tam¬ 
bién habrá un "stand" de la Escue¬ 
la Superior de Profesionales Fune¬ 
rarias y Afínes, que no sé yo qué 
demonios quiere dccir"afínes" en 
este fúnebre contexto. Los visitan¬ 
tes de Funeralia también encontra¬ 
rán las ofertas de una agenda de 
viajes (digo yo que para visitar el 
cementerio marino de Valéry, o la 
tumba de Kennedy en Arlington) 
y los números atrasados de la revis¬ 
ta "Adiós", que es un nombre elo¬ 
cuente y tremendamente apropia¬ 
do para entrar en detalles sobre el 
más allá. 

Este año, la novedad más desta¬ 
cada de la feria son las ofertas peri¬ 
féricas, como una curiosa exposi¬ 
ción de 58 carteles de películas en 
las que la palabra "muerte*’ brilla 
por su presencia, Uuís Bencjam, 
empresario de artes gráficas y cu¬ 
ya máxima relación con el tema 
puede que sea el haber maqueta- 
do, hace años, alguna esquela, es 
el coleccionista y tiene en su haber 
más de 250 ejemplos (entre progra¬ 
mas de mano, afiches y reclamos 
publicitarios) de la íntima rela¬ 


ción entre el cine y nuestra queri¬ 
da amiga. Desde la excitante 
"Muerte en Véncete” hasta la ex¬ 
quisita “Kárate a mu cric en Bang¬ 
kok", pasando por las literarias 
muertes de viajantes y deteniéndo¬ 
se también, después de pasear por 
el amor y la muerte, en la muerte a 
bastonazos de Bruce Lee. 

El sector está en alza (incluso 
Raúl Castro ha admitido que tar¬ 
de o temprano su hermano se va a 
morir), pero ¿quién va a entrar en 
esta Funeralia? Van al Salón del 
Automóvil quienes suspiran con 
el modelo de sus sueños. Van al Sa¬ 
lón Náutico quienes sueñan con el 
mar. Pero, ¿quién irá a conocer ei 
interior aterciopelado de su inevi¬ 
table ataúd, la urna encomia de 
falsa biblioteca con lomos falsos 
de color verde intensa donde dev 
cansarán eternamente sus ceni¬ 
zas? Desde 1991, nunca he tenido 
el coraje de visitarla, y me temo 
que es más indicada para expertos 
que para futuros usuarios. En cual¬ 
quier caso* los expositores, buenas 
personas, acostumbrados a tratar 
la muerte con la frialdad del profe¬ 
sional, seguro que acaban la jorna¬ 
da riéndose, como tos mexicanos, 
y brindando con tequila. Eso sí, 
tras una cena de muerte, * 


2001. Exposición individual en el Palau Sant Jordi de Barcelona, en el marco la Feria de Funeralia 
acón una muestra de 60 carteles donde aparecía la palabra muerte. 












Exrasieid 

cartellsie 

CINEMA 


m 

5á 


OARTELLS Di FILMS GUAHYAQOBS 
DEL PHEM1 OSCAR EN L'APAHTAT 
Di MILiOR Pili ¡CU LA (1935-20061 


CAPMANV 

Del 12 al 20 rte rnaig de 200? 

A la sala (l axposlGEons de rA¡Lihlamenl 
en ol marc de les ¡estes culturáis 


Igi x 3 S tflwtprt 


10 


2006. Exposición individual en Capmany de 53 carteles de películas ganadoras del 
premio osear a la mejor película (1935-2006) 













8 Dominical 

Diumenge 27 
de maig de 2007 


LLUIS Benejam 


Col-leccionista de cartells i programes de cinema 


Amb una tasca molt semblant a la d’un detectiu, cercant a les golfes de cinemes tancats, a mercáis, 
intercanviant a través d’Internet,... el figuerenc Lluís Benejam ha aconseguit una impressionant 
col-lecció de cartells i programes de má de cinema: 17.000 cartells i 15.000 programes de má. Re- 
centment ha exposat cartells de pellícules guardonades amb l’Óscar a Capmany, a l’Alt Empordá. 


CoMeccionar és 
crear memoria 


Text: Moisés de Pablo Fotografía: Conxi Molons 


íí 

El cartell es 
mantindrá. El 
programa ha 
desaparegut. 
La cartellera 
també. 

La guia 
publicitaria 
suposo que 
desapareixerá. 
El póster petit 
es mantindrá, 
pero hi haurá 
els muntatges 
de les 

entrades deis 
cinemes. 
Alió de cartró 
que és 
precios. 

I va a les 
escombraries. 

I té molt bon 
muntatge. 

El cartell és 
mantindrá. 
Fins que en 
una diapositiva 
es pugui 
projectar 
la imatge en 
una pantalla. 

99 


L luís Benejam (Figueres, 1954) va comen¬ 
tar la seva col-lecció com un passatemps 
compatible amb la impremta on treba- 
llava. Amb els anys, s’ha convertit en una mena 
de guardia de la cultura. Conserva un llegat 
que, en molts casos, ha desaparegut. Entrem 
en el món del col-leccionisme. 

Qué s’ha pogut veure a la seva exposició 
de cartells a Capmany? A l’exposició que 
he fet, de cartelles de cinema de 1935 a 2006, 
es pot veure com entre el 1935 i el 1970, apro- 
ximadament, hi havia un sistema de cartellis- 
me que ara només és photoshop. És mecá- 
nic. Abans veies la má de tallista. Suposo que 
tot és una qüestió de diners. Les distribuido¬ 
res tenien els seus dibuixants. La gent deis 
muráis de Barcelona estaven a sou. Pero és 
ciar, aixó s’ha acabat. Cap ais anys 80, els ame- 
ricans veuen que els productes de íes pel-lí- 
cules són un mercat. A les botigues de pós- 
ters ja no saps si els pósters són per vendre 
o per la pel lícula. 

Són coneguts els cartellistes espanyols? 

Sí. Gent com en Mac, en Soligó. Aquests dos 
es coneixen bastant. Actualment hi ha el car- 
tellista Óscar Mariné, de les pel-lícules d’Al- 
modóvar i Álex de la Iglesia. 

Qué li va atreure deis cartells, perqué su¬ 
poso que devia treballar en un entorn 
relacionat amb la impremta. (S’ho pensa) 
Vaig comentar a treballar en una impremta. 
Que era allá on es reimprimía el programa de 
má. Aixó és el que t’arriba. En aquella épo¬ 
ca els programes de má es donaven a tots 
els cines de Figueres i alió tu ho guardaves. 
Ais anys 70 es va deixar de donar el programa. 
Eli havia molta gent que guardava capses ple- 
nes de programes. Aquesta gent, quan es can- 
viava de casa, els llengaven o els donaven. 

No tenien consciéncia que fos valuós? No. 

Jo vaig teñir la sort que hi havia gent gran que 
tenia programes d’abans de la Guerra Civil i 
em van donar forfa material. I em va servir 
per teñir una col-lecció important de progra¬ 
mes de cine. I qué va passar? Vaig obrir l’em- 
presa i durant 10-12 anys vaig teñir la col-lec¬ 
ció aturada. Fins que un dia la vaig comentar 
a triar. Devia ser un any o dos abans del cen- 
tenari del cinema. I en el centenari vaig fer 
una exposició a Belles Arts de Sabadell. I vaig 
necessitar trobar molt de material. 

Pero ja en devia teñir molt, no? Sobretot 
programes de má. I algún cartell petit. La col- 
lecció era només de programes. Pero al vo- 
ler muntar la col-lecció dedicada ais Óscar, 
em quedaven molts buits. Vaig comentar a 
buscar cartells recents ais cinemes de Figue¬ 
res. I em van deixar pujar a les golfes. Allá 
vaig descobrir la quantitat de material emma- 
gatzemat. Abans, els cinemes guardaven els 
materials. Hi havia pel-lícules que es torna- 
ven a fer i es guardaven els cartells. Per nor¬ 
ma ho guardaven. Ara no, les multisales te¬ 
ñen un espai molt reduit i ho Heneen tot. Vaig 
dir a un propietari que qué en feien, i li vaig 
demanar si m’ho podía emportar. I a partir 
d’aquí vaig veure que tancaven molts cines. 



De Tossa, de Blanes, de Girona, de Banyo- 
les... I tots em van donar material que te¬ 
nien en golfes. Se’ls feia malbé. La meva idea 
era centrar-me en els Óscar. 

Per teñir un nucb fort sobre un tema. Sí. 

Va ser llavors quan vaig aprofitar per fer molts 
intercanvis amb gent de Franca, de Sud-amé- 
rica, d’Estats Units. 

Em va comentar que es fa sobretot per 
Internet. Internet és una porta oberta. Abans 
es feia per caites i paquets. 

Hi ha pagines de col-leccionistes? No. Tens 
l’adreqa i li envies llistats. I si vol, li envíes la 
imatge. 

Té gent de molt lluny? De Montevideo, Lino 
Lakes d’Estats Units i París. 

I a un senyor de l’Uruguai, qué li interes- 
sa deis cartells d’aquí? Li interessa el car¬ 
tell espanyol. Els cartells d’allá són diferents 
deis d’aquí. Tiñe un senyor deis Estats Units 
que li interessa tot alió relacionat amb cién- 
cia-ficció. De tot el món. Eli busca coses. I 
jo quan li trobo una cosa d’Europa, li faig 
saber. Al francés li envió llistes i ell tria. 

També hi ha un mercat económic del car¬ 


tell, pero vostés canvien. Jo no he fet mai 

negoci amb un cartell que m’han donat. La 
meva idea és l’intercanvi. Se n’han de com¬ 
prar. I he aconseguit peces bones amb pe¬ 
ces meves. A l’lnstitut Jean Vigo fem intercan¬ 
vis de manera brutal. En dos anys ens hem 
intercanviat 4.000 cartells, entre tots dos. A 
tots dos ens interessa. Qué vol dir? Que hi 
ha gent que intercanvia. Després vaig comen¬ 
tar a buscar cartells de pel-lícules poc conegu- 
des. I vaig comentar a fer un arxiu cinema- 
tográfic. Aquest és un llistat de pel-lícules 
per ordre alfabétic (m’ensenya el seu arxiu, 
un llibre gruixut d’uns 5 centímetres). I aquí 
trobo si tiñe la guia, el programa, el cartell, 
les diapositives, el disc, el cedé, el devedé... 

Deu teñir informació de milers de pel-lí¬ 
cules. Tiñe relacionades, des del 1926 fins 
ara, unes 31.000 pel-lícules estrenades a Es- 
panya. Poden ser més perqué no hi són els 
curtmetratges. D’elles, tiñe informació d’unes 
21 . 000 . 

Té més del 60% de tot. Déu n’hi do! En ver- 
meU tiñe les guies. En verd és el programa. 
Hi ha cartelleres, diapositives... Tiñe el pós¬ 
ter, d’on siguí. El francés té tres mides. Tam¬ 
bé si és de vídeo, que és diferent al del cine¬ 
ma. Ara hi ha pel-lícules que van directa- 
ment al vídeo. Hi ha tanta oferta que els 





CARTELLS DELS OSCAR, A CAPMANY. La localitat altempordanesa de Capmany ha tingut el privilegi, fins diu- 
menge passat, dia 20 de maig, de gaudir de l’exposició de cartells de films que van merélxer un premi Óscar entre 1935 i 2006. Trlats 
peí matelx col-leccionista Lluís Benejam. El primer film era Rebelión a bordo, del 1935, I el darrer, Infiltrados, del 2006. Poden veure al- 
guns d’aquests cartells al reportatge, i també hi ha altres que formen part de la coMecció de Benejam. El cartellisme de VStar System 
aconseguia quotes artístiques importants. Una signatura propia de l’artista. Fins la situació actual, on dominen les arts mecániques. En 
total, són 53 cartells, els que formen l'exposlció. HI ha informaclons de pel-lícules no nominades. Sinopsis de cadascun deis films i pla- 
fons de noticies que van passar per situar la gent, com el dia de l'aparició deis Beatles, o el dia que va explotar la bomba atómica. 


cinemes no la poden absorbir. També dia¬ 
positivas de la mitja part, quan hi havia do¬ 
ble sessió. També diapositives que van a prem- 
sa, que us arriben a vosaltres. Si hi ha cedés 
o elepés. És Túnica manera de teñir una 
coMecció ordenada. 

Hi ha molta gent a Catalunya que tingui 
tants cartells? Sí. Pero és gent que no vol te¬ 
ñir massa contacte. Pero a nivell d’alló que 
tiñe, faig intercanvi amb un noi de Tarrago¬ 
na, que li agraden les coses de l’oest. Pero 
que ho aplegui tot, com jo, no conec ningú. 
Ara, suposo que deu haver-hi gent amb molt 
més que jo. 

Va comentar al 1992. Sí. Ara, que ho tin- 
guin catalogat... Porta molta feina. 

Quants cartells i programes té? Tiñe uns 
17.000 cartells. I de programes s’havia dit que 
s’havien fet entre 19.000 i 20.000, i jo en dec 
teñir uns 15.000. 

Amb l’inconvenient que cada any hi ha 
més pel-lícules. Sí. Pero el meu catáleg l’ac- 
tualitzo cada divendres veient les entrenes 
setmanals. 

Hi ha alguna llacuna difícil d’omplir, com 
l’época de la Guerra Civil? Sí. És molt difí¬ 


cil. Aquí es paguen preus molt forts. 

I una pel-lícula coneguda va més cotitza- 

da? Sí. Els venedors tenen un concepte equivo- 
cat. Troben Lo que el viento se llevó. Ells veuen 
que en una subhasta s’han pagat 3.000 euros, 
pero per un cartell deis anys 50. No per un 
cartell deis anys 80. Una cosa és Toriginal. I 
una altra les reposicions. Jo ho busco tot. 

Així que d’una pel-lícula té 4 o 5 cartells. 

Sí. O set. 

Continua fent la col-lecció deis Óscar? 

Sí. Per Texposició de Capmany em van re¬ 
galar un fulletó del Windsor de Lo que el vien¬ 
to se llevó. A l’estrena s’havia d’anar amb ves- 
tit de gala, ais anys 50. Ais Óscar tant poden 
haver-hi cartells xinesos o vietnamites. Puc 
teñir cartells que potser no serveixen per 
res, o algú pot fer un estudi sobre un actor 
o director i li fa servei. 

Guarda una serie de béns culturáis que 
molta gent va llenpar. Sí, es va llengar molt. 
Filmax mateix, quan va voler fer un llibre deis 
seus 50 anys, no tenia material. I allá conei- 
xia una noia que em va donar material i li vaig 
deixar coses. Vas a un brocanter, i la gent diu: 
«Mira, aixó ho teníem a casa». I el cartell de 
cinema no es col leccionava. 


Es troben falsificacions de cartells? Més 

que falsificacions, són reimpressions. El pro¬ 
grama sí que s’havia falsificat. 

Hi ha cartells que li facin molta il-lusió? 

Casablanca, la primera edició. No la tindré 
mai. Tiñe molt ciar que la coMecció no ha 
de ressentir Teconomia familiar. Et podries 
gastar milionades. S’han fet moltes col-lec- 
cions amb la butxaca. Pero quina il-lusió té 
aquella persona? 

Tenir-ho. Sí. Col-leccionar em permet rela¬ 
xadme. És un passatemps. Sempre dic: col-lec- 
cionar no és comprar o vendre. És crear me¬ 
moria. Vaig conéixer un noi de Valencia que 
venia muráis, i vaig aconseguir fer intercan- 
vis. Quan tens 17.000 cartells, 3 més o menys 
no són tan importants. Un cartell belga de Lili 
és precios. És com una pintura. 

El cartell té futur? El cartell és mantindrá. 
El programa ha desaparegut. La cartellera tam¬ 
bé. La guia publicitaria suposo que desaparei- 
xerá. El póster petit es mantindrá, pero hi 
haurá els muntatges de les entrades deis cine- 
mes. Alió de cartró que és precios. I va a les 
escombraries. I té molt bon muntatge. El car¬ 
tell es mantindrá. Fins que en una diapositi¬ 
va es pugui projectar la imatge en una pan¬ 
talla. 










ÉXPOSICIÓ 

FIGUERES I EL CINEMA 

DE L'ARXLU -COULECCIG LLÜÍS BENEJAM 
del 17 de rtovembfe el 16 de desembre de 2007 
LA CATE ESPAI CULTURAL 

Rotula, ftiíiirí Anji«, * ■ Ft&ÍMS 



cowíhéncw iwAudum 

FIGUERES I EL CINEMA: UNA HISTORIA EN 35 MM 

ALFÜN5 MARTÍNEZ PÜ1G, lllandát En hístóna 
L7 de nowmbre a les-19 Nares 

L-mpteicri n podra waTar *¡H diutwdtEi i dftidbtn fe LS j 3Ü.30 tí 
l ti i iiu?TWMjte dM I J 13 h I de IB & 3D JD h 



IfiiwnrriprQpa , « Sun IIÉAiM r»i >kwni r fl . 


2007. Exposición individual en el Patronat de la Catequística Figueres. 
Sobre la historia de los cines en Figueres 











64 

Dhundm. 3D du nmintai ürtTWT 

www.eEpirnt.cat 


ELPUNT 

h*M it DttA M* J*l. c HFZ 11*4 1Hf4 23 


la contra { jqsz p pmQBfsir__ __ 

Els setze cines de Figueres 

Una Gxposidá mostra les safes cjue hi ha hagut a la ciulat i els carlells de les peí-líenlos amb Oscar 



A d i II, Hnnt|qm «I«Hat: Jn cari*II? d*finifna i, i íDt*. imHq*t dq E'iipnii[m -<- 


Mu u liil, , ch F- 1 ■ l i-. c] £a imivm Me- 


C iil-k-i-LiLTliJj &ú ¿i LCulfcJHai Ch 
vcrtdK. ¿s ercm dkMndtla. 
Aqlarblu é\ la tlbftmka dn qu¿ 

' i'ílUfhfúdfigüíLti'iL ¡.luis he- 

ncjjlll per cngrrifcad La eetíieceié de eur- 
[rlU. [u uL'Uini..-, i uhjocEes hIjscpk^ rrlu- 
LiniL3l j . .imh d ctlWOlftífue vd eurttert^af fu 
■rt’E/e .Liiy- Al' K’.Lal t^Kmynl. des que l-. 

v .l irrlaurar c] e incnul^raí. s' k:iu qxhitiM 
14 .ÍHHI prl lifult’s. i.le 34 ,™ de lesquil* 
el] 1é alpnutctna, TcN figura en un vglu- 
mi ni^ -ir^ ni m hi hn «cnL p« nedre alía- 
Nlk. el tfeol Je iles pelhHcutoi, el 
iwwn del director i ct iiüitdnjt Je qué en 
ilisf^i *Nb rn creí: unpndluun 6 qae in¬ 
trato íerun Eirsiu d'aJgufin niaJiefa 
queJi una, cosa documentado, perqué ara 
hi I-.I t.irik-k eose-s que iiüslLe^ ptLEÍevSc* n i 
e'eshifrciKJi i o viu tun Je presa que ü 
geni no k f í recinda de ioe-, suplida tie¬ 
ne jun. 

Done* una pan de Id dteitiOfia del ri|K> 
ITU H Figueres o JiüE toLUfxrur VetcM im;i 
es pesie ié<íue « poc vWiwcLé jipato* □ 
la urda i cK uaj*, de mjüullilx, tim al So de 
dererulHe, ais haiUis JuJ Fütiunna Je Ja 
CfflfiqiJlisJtUa. S V-Eiü-cIsira en duev parí 1 ,, 
uñad' bmhn Luda] I L'aUra, gkífial. A ¿ prri ■ 
itiets Id ha infc*ipr\ i bi ^fei^ndís * dHi 
cls eúieihtó J *aLrs Je prujecLumi, que hi 
lu hu^ui n JacLuEnE. b* primera va nerel 10 
ik inarí de I m íl que H'amxncrjfl^a 

Sjli'midc tn PlíHTltk n rejipni un;ivu¡lii h.i 
Muscu i Ir nimpnrdii 1,’fliínidn cocti- 
vq 30 cíntiins 4 prcieiera i deu a general, 
LH*r% dorwvem dre? a seure en c*d ¡res de 
hnk.i AquwE pnmer cinenu. petú. nova 
kcDir ;e ;i: i •: i:\ ie de pii^lie i u tancar un ¿ny 
m h : k uml nmt» niu a i Je Ja 
Creu Rpjaarfiblapre^ceió Jé seuepeL-S- 

eillti. El hVjil cal Iilmu de L'irscniDi a 

Hii¡uprus Va |4 príincra Sal;i E'íIjwmi. 
£{Ul es irti innu|(iirar ul 2 E d= Jwnihrv de 
IW4 k que vq %<r eprHtnj'i'Ljit per Carfev 
Cuu en unq pcciiq p:.«n de la Finca situada 
ul iidmcfo 10 del earm Sanl PUu. Un uhre 
CHKrti vp ser el lituni ol námno I £ del 
omr Lisaiicj i qne h'aiKmvüivova Ctne- 
maUi^jflro Nudvo. £m Tony i ja 

■.'cshíbla una de k> pKmcreí pel lkiiks 
pirtaJe^ cíi eolEjroofn va ser Atiríunir am 
iatmbktL Va Lanear i un mi y nsís m d es 


vj leolair lhhii a Sabfi SlivoíIjíIcv. El ci- 
nema jq eia Una ^LiVUol pnrlcnda cidro 
els Ei^u Llenes i OL .«iulJIj ¿ptiea tujnhd es 
fcieik pjC'|i!LL"iiins a I'díiu LIucic q 1'huh-i 
den L r: 1 1 h : i Ti, n un ara hi lu \a pld^i lu^ 

PU. i c^ janSii^ Pai|’ Pu^íe*. £^ al Piibli 
Pin Ciníf™. al enmfí VibFnnl -nmfccá- 
p*i4Hpcr Q 14'i espectador*- TotEiiaüvj 
Juaiaf pea el la rcMaurotá i ampüadóde b 
Sala Edlictt i que va utilii- rnn- 
hr.ni/idji daüniiLva amh Ja coma uedó 
d'mi gran L luí ó?, edi ñcj 1141 si que ]|a ro- 
pi csL'nUI el drujmD lusldnc do la í'luI.ií, ja 
qivc m va niauErnu íim dL l 4 Wt4 ¡41 ll isLq 
iV¡ cinciües que hi hü IlijJUE a fi|p«TCS ln 
LcmqJíEcn e] Tvaln? Muniíi|iu3 -adual 


neslral. I f .iLi-qiii-.lk J ,\U ,J.mU uJ^ nwi. 
íoitirmporfinir, 1 -W Víjilí-, <¡ | ^-JOOn-l, 
vi Junrinia (¡%4-!•>«>. d Siroy 
(I971-3004Í, el Pure U9S9-IW} i el 
rnulliMibc^. innuguirnt el líütü. qiK ék 
i L d i fiK qiuc queda 

AL rítale de b hiubria dek ebeinu a 
Fi^ünies, L'capwádii es eumplela ojnb 
arta jml Pruh glnhuli un hi íur ejn carteLls ib 
quanmu pql-lüeule* ib kv Tr- 1 que han gua- 
nyai un Qwsr. wücÉe^ snlsre cine™ L pt.ir- 
twltx de kv i'tie» del^ nn^ IrenJn, honibN 
ínnorev i JiíerervK vcmniK deis nincAs ca- 
naclerl'vtics óc b factoria Disney «mi vdn 
en Slktey i ka Minnie. 










FIRES t FESTES DE LA SANTA CREU - FtGUERES 26 ABRIL 200& 

FIRA DE COL LECCIONISME 

dedicada al món del cinema 
VENDA DE CARTELLS DE CINEMA 

cedits per l'arxiu-col-lecció Lluís Benejam 

La recaptació que es fará amb Ja venda deis cartelfs de cinema ajudará a 
finan^ar la restaurado de les vitrinas de la biblioteca deJ Casino Menestral 


El di* 26 dabr.l, al beII mig da la 
Rambla de figufcres, es posaran a la 
venda un total de 1.500 caneNs 
origináis 70x100 OO&0-200S), Es pot 
veure la (lista i les imatges deis, cartel Is a 
la plana d H lntemet 

www.cj sino m enes t ral . cat 

A mk també h i fisura diverse-s t-aules que 
posaran a la venda material de cinema 
per & afectmnal* l col leccmnistes. 



^ ■ iMm Mil-i 
TM. ll IHMi 


^ ‘ ^ --m ^ ■ issrj * 










LLETRES 

UNA DIADA 
DE CINE 


Tenim gent noble i idealista 
que, quan se'ls regira la testa, 
son capagos de deixar-se la 
salut en tasques grandioses 

iumenge, la Rambla de 
Figueres será Holly¬ 
wood. Marxar-ne sense 
un cartell de cine a les 
mans es podrá qualificar de falta de 
sensibilitat atómica. 

Lluís Benejam ha cedit al Casino 
Menestral 1.500 cartells esplén- 
dids, esclatants i embriagadors. 
Tots es posaran a la venda, a preus 
popularíssims, coincidint amb la 
Fira del Col-leccionisme. I els gua- 
nys obtinguts servirán per remode¬ 
lar la Biblioteca Ernest Lluch. Un 
bon toe d'atenció a Tatonia i la le¬ 
targía de part de la nostra societat 
civil i la nostra classe política. 



El gest insólit de Benejam és deis 
que ens converteixen en una capi¬ 
tal cultural de debo. Igual que ho fa 
Texisténcia d'una entitat tan ferma 
com el Menestral. Jo, i perdoneu la 
gosadia, sense el cine no seria com 
sóc. Pero sense moltes de les confe¬ 
rencies, les exposicions i les fires 
organitzades peí Casino, tampoc. 

Joan Armangué sempre ho ha 
proclamat: la gran for^a de Figue¬ 
res i de la comarca resideix en els 
seus homes i dones. És ben veritat. 
Tenim gent noble i idealista que, 
quan se'ls regira la testa, son capa¬ 
dos de deixar-se el sou o la salut en 
tasques grandioses. Tan inversem- 
blants com la construcció d'un sub- 
marí, un museu, un automóbil amb 
nom de vent o un estudi de grava- 
ció. 

Aquest diumenge anirem a com¬ 
prar cartells. I ho farem amb pas- 
sió, ganes i orgull. Proclamant la 
nostra triple militáncia de cinéfils, 
menestrals i figuerenes. Tres arrels 
identitáries que, dia rere dia, 
ens ajuden a ser millors per- 
sones. A ser més ciutadans 
del món. 


Sebastiá Roig 



Diari de Girona 22 d'abril de 2009 








«Operado Vitrines» 

Lluís Benejam dona 1.500 cartells de cine per restaurar les vitrines del Casino Menestral figuerenc 



Huís Benejam, envoltat d’alguns deis cartells que es podran adquirir. / joan sabater 


DANI CHIC ANO / Figueres 
• Lluís Benejam és un 
col-leccionista figuerenc 
de tota mena de material 
imprés i d’ informado rela¬ 
tiva al cinema: básicament 
cartells, pero també guies 
publicitáries, llibres, 
bandes sonores, diapositi- 
ves o fotos de rodatge de 
films estrenats a l’Estat 
espanyol. Benejam ha 
aplegat al seu arxiu més de 
24.000 cartells, i hi té ma¬ 
terial d’uns 28.000 films. 
Ara, aquest col-leccionista 
ha decidit desprendre’s, 
sense contraprestació, de 
1.500 duplicats origináis 
de cartells de pel-lícules, 
que es posaran a la venda 
durant la fira de col-leccio- 
nisme que organitza el 
Casino Menestral, una fira 
que incorpora aquest any 
el món del cinema i que se 
celebrará diumenge 
vinent, amb motiu de les 
fires de la Santa Creu, al 
bell mig de la Rambla de 
Figueres. Els cartells tenen 
unes mides de 70 x 100 
centímetres, i estarán 
distribuits, seguint un cri- 
teri temátic, en més d’una 
vintena de taules. 


L’ operado, pero, té un 
objectiu concret: la recap- 
tació es destinará a la repa¬ 
rado de les vitrines de la 
biblioteca Ernest Lluch, 
del Casino Menestral. La 
capital de 1’Alt Empordá 
está órfena del seu epicen- 
tre cultural d’engá que 
l’any 2004 van comentar 
les obres de rehabilitado 


de l’edifici. Benejam es 
mostra. indignat per tot ple- 
gat: «És vergonyós el que 
está passant amb el Casino 
Menestral, que la seva res¬ 
taurado es vegi tan llunya- 
na, ja que es tracta d’un 
centre cultural de primer 
ordre, que Figueres neces- 
sita.» Benejam voldria que 
la ciutadania es conscien- 


ciés peí que fa a la situado 
del Casino Menestral, la 
rehabilitado del qual está 
actualment aturada, situa¬ 
do que es manté d’engá de 
principis del 2007 per tot 
un seguit de problemes en 
el finangament, sense que 
ni 1’administrado local, ni 
cap altra, no hagin estat ca¬ 
paces de solucionar-ho. 


El Punt 20 d'abril de 2009 





casinomenestralFiGUERENC 


ANTtCS J UTJATS 

EXPOSICIÓ 

25 anys del rodatge 
de la pel'lícula 

DIN5 EL5 ACTES DE LA 2 FlRA DEL ClNEMA 




Dijous, 6 de maig, a 1/4 de 8 del vespre, al Casino Menestral 


IN AUGUR ACIÓ DE L'EXPÜSICIÓ 

sobi» l,i pal> UluIi aod ,¿ d j j Rrq nía f.i j ^ jmyi, 

ptt 51 BASTECI MK¡ 

El Caballero del Dragón 

dirigida per FEHH ANDO CO LOMO amU Miguel Be»#. KI jü-s Hlmks, Harvey Kalle-L.. 


TAUCA RODONA moderad* p*i francis-C CfilJANtfS. 

L'jcletD-mpI jri imb I'jimiEífieíi del d ¡retiñí de I* pet- lkula, 

, delsiílpelfia Arulrcu Martín. Í*L dl**My*dw Enfique Ventuia. 

r de LLu IS Malí ias r a ulor del Ilibra Caira flíaro ,dídéo ár davalo 

L’eapDsEciá estará ollería del í aiE ái de mais]. De dJÜuns a dissable ¿ 113 h. i de ij a 2 a h. 

www.casinoniEneslral.cal ■ www.firaciiwmallgueres.coFn 



MS9<fr IMHWIi'C IkWJAMtJ^ E — 




ííífs^lJj 


S da Matg da ZQIO - 


* «s , J2«v JiaHASsi * 

Carpe a la flflhBLfl Figu 


Venda de earlells i material de cinema 


í?n 


£ 


h™? 






FIRfl 


. 


COL 


r r w 


LECCI0NISH6 


ffvm.casJnoififrneilril.cal - www.nrKlnemaflguefiMem 


II 


mm 


asi 




aBNiHfl 







Cnd unun 

Auhíjcíü fllaiélkj IP. jñii unilKa 


Irfai > « .■■■ 




Amb «I supon de 

l7'íí' 

L V IWM'-J .a-j jí :_-wi s? 


1 V 1 ^jntanwnt 5, 

4 n*dtRgyB¡a ^“SS 

_^> 3 : L-MPÍlUk\ , '™*J*** Q' 


fyf 

rogor 




Es poden reservar cartellsa través de la web del Casino Menestral: www.casinomenestral.cat 























Teresa Gimpera 
i el cinema 


INAUGUR ACIÓ 

Dijous. 5 maig 2011 

a2Mdefideluespre 

a continuad^ 

TAULA RODONA 

moderada per ¡osep Puigbcrt, 
amb rassisiénd* di i'aclríu, 


DiSSabte, 1 maig 3 les o de la tarda 


PROJICCIÓ PE IA PU-lICUU 


L’afer Loíita^ <\ 

d«l dirKl«f JOSE ANTONIO06 LA LOMA, 


rodada a L'Emporda amh la participada 
de Tereia frrnpera, Luir* Mm* t jordi óa^ider, J^n Curan- 


L'txpoaLdó estará abena del 6 al» de maig * Dtdilluni a dl$ 5 abEed K it a 13 h. 1 de 17 a is h. 

wwwts k-lrtomc n« ii r«L.c4l - **if Jliitlfiifiiillfmui 


r °a w anwA HORAlfJ* I'**** 


















frbitrEfcnrrtagA 


U iwm V 81 


pkupciñ 


del cinema 

DEL2&DEJUNYA L'l DE JULIOL DE 2012 

FIGUERES . t 

I# •'* 


PROGRAMA 
Dijou 5 28 de juny 

i lea B úti vísprt 

k la sen pfDviticnal tieL Cí&inD- 
Menestral Figuerene: inaugurada tí-c 
l'fxpn i.Tio ubre la pg(-lícuLa 

Viciaría j talad n.b» [ a m* 

sequen cie-a lilnudcs 4 EmpuTiabrjv.il 

A 2 ?m fe V laula raíana anid la- 

pir'iEip¿: ó ck Xabierllorriaga 

[acterí MigUtL SdílZ ígumnislal i 

Tú ni SdlCT IpEri&diila], moderada 

pi r Schaslu Rúiij i J&Jn Lufeíiid 

Di vendres 29 de juny 

a lea 10 ót Ka nil 

A ! .j Cal.-: piu¡cLL¡D del dE-zumcnlal 

H dtbrii Midi cwrin Cümpmys 

Dissabte 30 de juny 

4 I» 7 (ft U 11 rda 

A| CiSi&3 Mfbfiiral f¡5gíí<iftí.ffOÍ4í<^ 

ú# la 3a pan i» ViClÓriá 

Diumenge 1 de juLiaL 

Tb| íL día 

ía F¡fitfiL Cintfüa i 3*4 Eírq d« 
coMetíiíniwni 


-K-ÍÍS^ ♦ - 


i i.'.Mi'm 


Ssssa |lc :'JS •BSU 

MI M ft FUf 


FHiihnm '“"-y* *- 







EXPOSICIÓ 

MUNTANYA i CINEMA 


DEL 3 AL 26 DE NOVEMBRE DE 2011 

HORARI: 

De dilluns a diumenge d’11 a 14 h 

☆ 

Teatre Jardí de Figueres 






























El rebost 

deis clnemes 


El figuerenc Lluís Benejam mostra el seu arxiu-coMecció 



Diari de Girona 
15 abril 2012 


U n deis més grans aficionats al cinema de 
les comarques gironines i alhora col.lec- 
cionista de tota mena de material al.lusiu 
al seté art, amb una llarga trajectória, és el fi¬ 
guerenc Lluís Benejam, qui portat peí seu afany 
de superació i peí desig de continuar oferint- 
se a les persones interessades, ha dissenyat un 
web ( www.lluisbenejam.com ) impressionant, 
tant per la seva presentació, ben cinematogrᬠ
fica per cert, com peí contingut. 

L’arxiu-col.lecció de Benejam está a disposi- 
ció de tots aquells aficionats i entitats que ne- 
cessitin de la informació i imatges, i així ens co¬ 
menta ell mateix el motiu de la seva creado: «A 
principi del 1990 varen comentar a funcionar 
els multicines, alhora que molts cinemes antics 
anaven tancant per la impossibilitat de poder 
competir amb aquests nouvinguts. Dins de les 
sales de cada cinema hi havia un món que des- 
coneixia: El rebost deis cinemes. Eren habita- 
cions plenes de cartells, guies, cartelleres, i amb 
el tancament de les sales tot aquest material des- 
apareixia entre les ruñes. En veure la fi que li 
esperava a aquest material, em vaig proposar 
comentar a fer un arxiu de cinema per poder 
salvaguardar-lo. Vaig visitar molts empresaris de 
cinema per explicar-los la meva idea de crear 
un arxiu i els estic agra'it, ja que molts d’ells em 
van cedir el material que tenien guardat. Ac- 


tualment a la col.lecció s’hi post trobar infor¬ 
mació impresa de més de 28.000 pel.lícules des 
del 1900 fins ais nostres dies, la qual está a dis- 
posició de persones, entitats i institucions inte¬ 
ressades a realitzar treballs sobre cinema». 

Així, l’expert Benejam ofereix desinteressa- 
dament tants coneixements i objectes relacio¬ 
náis amb la seva afició, perqué tothom s’en pu- 
gui aprofitar, mentre que en pía didáctic expli¬ 
ca amb detall les característiques de tots els ves- 
sants: cartell (gran full manuscrit o imprés que 
hom fixa en llocs públics per anunciar alguna 
cosa), fotocrom (full en qué surt l’escena d’una 
pel.lícula i que es posaven al vestíbul del cine¬ 
ma), pressbook o guia publicitária (material de 
paper utilitzat per les distribuidores per facilitar 
informació de les cintes), programa de má (fins 
a mitjan anys 70 era habitual repartir-lo a la sor- 
tida deis cinemes per anunciar la següent pro¬ 
gramado, i també es lliurava domiciliáriament), 
diapositives publicitáries (sobre un negatiu en 
cel.luloide o vidre es dibuixaven els anuncis que 
després es passaven per pantalla),.... 

Un altre apartat que aquest col.leccionista ha 
cuidat amb molt d’interés és el de la historia de 
les sales de la seva ciutat. Així, informa sobre 
els cinemes Juncaria, Las Vegas, Savoy, Pare, 
Edison, Teatre-Cine Jardí, amb les dates d’inau- 
guració i tancament i altres dades curioses. 




FIGUERES 

PiAgA Catalunya 

3 DE MAIG DE 2012 


Primera mostra del mon 

DEL PAPER, LA IMPREMTA, 
ELS LLIBRES I ELS CARTELLS 


casinomenestral 

FIGUERENC 


C. Poeta Marquina, 2 - www.casinomenestral.com 

♦»SS ISHE. jL R’ B1FUR1H □ ' 









Arxiu-CoMeccio 

Huís Benejam 


Del 12 de gener i 
al 25 de febrer I 
í 2013 !■ 




L'exposicio estara oberta, 
dissabtes i diumenges al matí 
d'11 a 13 h. 


A la seu deis Amics 

del Castell de Sant Ferrari de Figueres 112 


u_„ Arxiu-Collecció 

Huís Benejam 

www.llulsbenejam.com 


®52£¡E_. 

muse Empatia 


Organitza 


Circus Arts 

FOUNDATION 








La coMecció Unís Benejam nodrirá 
una exposició del Festival del Circ 

>■ S'exhibiran 44 cartells de pel-lícules sobre el món del circ, fotografíes I programes de má 


FIGUERES | C.V. 

■ El col-leccionista figuerenc 
Lluís Benejam ha recopilat qua- 
ranta-quatre cartells de pel-lícu¬ 
les ambientades en el circ que 
s’exhibiran amb motiu del Festi¬ 
val Internacional del Circ a Fi- 
gueres. El circ al cinema s’expo- 
sará a la seu deis Amics del Cas- 
tell de Sant Ferran des d’aquest 
divendres i fins al 25 de febrer. 

Benejam explica que, des que 
es va comentar a parlar de fer una 
exposició, ha localitzat una se- 
tantena de pel-lícules sobre el circ 
tot i que a la mostra es limita a 
una quarantena de cartells, pro¬ 
grames de má, fotograbes que de- 


Lluís Benejam cedeix el 
material de forma gratuita. 
"Jo no m'ho vull guardar, 
ho vull compartir", explica 


coraven els cinemes i del rodatge, 
material de col-leccionista. Tots 
els cartells son origináis i perta- 
nyen a les estrenes de la peí-lícu- 
la a l’Estat espanyol. “Abans, quan 
es feien reposicions es tornaven a 
editar cartells nous”, comenta 
Benej am. De pel-lícules nbi ha de 
producció italiana, espanyola i 
nord-americana, entre altres. 

La gran majoria de cartells que 
s’exposaran ja formaven part de 


la coMecció del hguerenc tot i que 
també s’ha fet algún intercanvi 
per incloure’n algún que manca- 
va. Entre les pel-lícules tríades no 
faltará El mayor espectáculo del 
mundo, un ñlm de cuite. 

Com sempre, Benejam cedeix 
el material de forma gratuita se- 
guint la seva línia. En aquest sen- 
tit, acaba de penjar a la web de 
l’arxiu -lluisbenejam.com- una 
recopilació sobre els blms de par¬ 
la no anglesa guardonats amb 
l’Oscar, un estudi de més de 300 
págines a l’abast de tothom. “Jo 
no m’ho vull guardar, ho vull 
compartir”, explica satisfet. 



Preparado Tot a punt per a l'exposidó 

> Ja fa dies que els cartells que donaran vida a l'exposidó El circ al cinema ja 
están a punt per exhibir-se. S'han emmarcat utilitzant material del Casino 
Menestral Figuerenc. L'accés a l'exposició, que s'obre divendres, será lliure i 
s'allargará fins que es dogui el Festival Internacional del Circ. 


L # Emporda 6 de gener 2013 









CIRC 


Benejam exposa cartells 
sobre el tíre al cinema 

□ L’exposició, que s’inaugura divendres, obre el dens programa d’activitats 
paral-leles del segon Festival Internacional del Circ Castell de Figueres 



El cartell de la pel-lícula ‘Trapecio’ (1956) ■ arxiu 


Xavier Castillón 

FIGUERES 


La relació entre el circ i el 
cinema és llarga i intensa: 
les primeres projeccions 
de cinema van teñir lloc en 
enveláis de circ, i els sal¬ 
timbanquis i pallassos del 
circ van fer el salt a la pan¬ 
talla en algunes de les pri¬ 
meres produccions del se- 
té art. Aquesta relació en¬ 
tre arts s’ha concretat 
també, al llarg de la histo¬ 
ria del cinema, en tota una 
serie de pel-lícules que 
s’han inspirat en el món 
del circ des de les perspec¬ 
tivas més diverses. 

L’exposició El circ al ci¬ 
nema, que s’inaugurará 
divendres vinent a la seu 
deis Amics del Castell de 
Sant Ferran de Figueres 
(19.30 h), mostra aquesta 
llarga i fructífera relació a 
través de cartells, guies 
publicitáries, fotocroms i 
programes de má de pel-lí- 
cules de temática circen¬ 
se, procedents de l’arxiu 
del col-leccionista figue- 
renc Lluís Benejam Buhi- 
gas, que aplega informació 
gráfica de més de 28.000 


pel-lícules projectades des 
del 1900 fíns l’actualitat. 

Aquesta exposició, que 
es podrá visitar els dissab- 
tes i els diumenges al matí 


fíns al 25 de febrer, obre 
l’intens programa d’activi¬ 
tats paral-leles de la sego- 
na edició del Festival In¬ 
ternacional de Circ Castell 


de Figueres, que tindrá 
lloc del 21 al 25 de febrer al 
castell de Sant Ferran. 

L’exposició El circ al ci¬ 
nema inclou un centenar 
de cartells de pel-lícules 
com ara Una tarde en el 
circo (1939), deis ger- 
mans Marx; El mayor es¬ 
pectáculo del mundo 
(1952), de Cecil B. DeMi- 
lle; Trapecio (1956), de 
Carol Reed, amb Burt Lan- 
caster, Tony Curtís i Gina 
Lollobrigida; El aprendiz 
de clown (1967), de Ma¬ 
nuel Esteba, amb Charlie 
Rivel i Quique San Fran¬ 
cisco; Balada triste de 
trompeta (2010), d’Álex 
de la Iglesia, amb Carlos 
Areces i Santiago Segura, i 
la recent Agua para ele¬ 
fantes (2011), de Francis 
Lawrence. 

xerrada de Matabosch 

La segona activitat paral- 
lela del festival será la con¬ 
ferencia El món del circ a 
través del festival de Fi¬ 
gueres, que oferirá el seu 
director, Genis Mata¬ 
bosch, el divendres 18 de 
gener al mateix espai que 
l’exposició (19.30 h). ■ 


El Punt 9 de gener 2013 












4 Dominical 

Diumenge 20 
de gener de 2013 


Fotos: 

1 

El director del 
Festival Internacional 
de Ciro Castell de 
Figueres, Genis 
Matabosch (a l’es- 
querra) i el col-lec¬ 
cionista Lluís 
Benejam (a la dreta) 
durant la inauguració 
de la mostra, 
l’l 1 de gener. 

2 

Una selecció deis 
cartells de pel-lícules 
que es poden veure 
a l’exposició «El Ciro 
al Cinema». 




L ’espectacle més gran del món deu aquest 
qualificatiu al cinema, en concret a la pel-lí- 
cula que Cecile B. DeMille va dirigir el 1952 
(The Greatest Show on Earth'), protagonizada 
per Charlton Heston, James Stewart, Betty Hut- 
ton i Dorothy Lamour, premiada amb tres Os¬ 
car i dos Globus d’Or. Aquesta aportado a l’i- 
maginari popular deixa clars els vineles exis- 
tents entre circ i cinema, una relació que la se- 
gona edició del Festival Internacional del Circ 
Castell de Figueres evidencia en la seva pro¬ 
gramado paral-lela d’activitats. Aquesta assig- 
na un lloc destacat a l’exposició -El Circ al Ci¬ 
nema», integrada per un centenar de cartells de 
pel-lícules pertanyents a l’Arxiu-Col-lecció de 
Lluís Benejam. Com no podía ser d’altra mane¬ 
ra, el film de B. DeMille hi está present, amb un 
cartell en castellá per publicitar la seva estrena 
a l’Estat. 

Benejam és un impressor i col-leccionista fi- 
guerenc de 58 anys, interessat en un material 
cinematografíe que va comentar a compilar a 
principis deis anys 90, davant el procés de subs- 
titució de les sales antigües per multicinemes; 
encara que va comentar abans, el 1970, a reu¬ 
nir el que es convertiría en un deis majors ar- 
xius estatals de material publicitari de pel-lícu¬ 
les. La seva motivado principal era evitar la des- 
aparició d’elements propis d’altres temps per al 
cinema i preservar-los; un objectiu que l’han fet 
posse'idor d’una col-lecció particular que con¬ 
té informado impresa corresponent a més de 
28.000 pel-lícules, datades a partir del 1900 i fins 
a l’actualitat. 

En aquests moments, Lluís Benejam realitza 
la seva primera col-laborado amb el Festival In¬ 
ternacional del Circ Castell de Figueres -tal com 
li van proposar en acabar la primera edició-, 
que s’ha concretat en l’aportació de quaranta- 
set cartells, una selecció de programes de má, 
guies publicitáries i fotografíes que s’exhibei- 
xen en diverses vitrines. El propietari d’aquest 
material remarca que «totes les pel-lícules pre- 
sents a l’exposició están dedicades al món del 
circ, qui hi vagi veurá un resum bastant bo» i 
aclareix que s’han desestimat aquelles produc- 
cions «que no tenen tant de renom o que no es- 
tan considerades tan bones». 

Per justificar l’oportunitat d’aquesta mos¬ 
tra -que es pot visitar fins al 25 de febrer a la 
seu de l’Associació d’Amics del Castell de Sant 
Ferran—, Lluís Benejam argumenta que «el cine 
ha establert vineles amb moltes coses pero pot- 
ser el circ va ser deis primers, ja que a princi¬ 
pis del segle passat ja sortien espectacles cir¬ 
censes a la gran pantalla». Malgrat aquest fet, el 
col-leccionista apunta que «només s’han fet una 
setantena de pel-lícules sobre aquesta temáti¬ 
ca, un centenar com a molt». En la seva consi¬ 
derado, ■El mayor espectáculo del mundo és la 


Diari de Girona 20 de gener de 2013 





















Reportatge 



Els majors 

espectacles 

del món 


Una exposició que repassa la presencia de l’activitat circense 
en el cinema, a través de la col-lecció de cartells de peMícules 
de Lluís Benejam, protagoniza la programació paral-lela 
del Festival Internacional de Circ Castell de Figueres. 

Text: Pili Turón 


car época. Abans ja se n’havien fet de Charlot, 
al cinema mut -continua-, pero potser no van 
teñir la repercussió d’aquesta perqué se centra 
en el circ». Benejam també destaca El fabuloso 
mundo del circo (1964), rodada a Barcelona i 
protagonit 2 ada per John Wayne i Claudia Car- 
dinale. I Trapezio (1956, amb Burt Lancaster, 
Tony Curtís i Gina Lollobrigida)». El figuerenc 
apunta que «ais anys 50 es va fer molt de tot, 
pero després hi va haver una aturada i, de ma¬ 
nera general, no es van fer peMícules dedica- 
des a aquest món». 

Tots aquests referents están presents a la 
mostra, que té Agua para elefantes (2011), Ba¬ 
lada triste de trompeta (2010) i El pallasso i el 
Führer (2007) com els seus títols més recents. 
A l’altre extrem temporal, en representació de 
la producció cinematográfica de les décades 
deis anys 20 i 30, el muntatge compta amb car¬ 
tells de Chiquilín, artista de circo (1923), el film 
de Charles Chaplin El Circo (1928), La huérfa¬ 
na del circo (1938) i Una tarde en el circo (1939) 
deis germans Marx. La filmografia de Chaplin 
també hi está present amb Candilejas (1952), 
que comparteix exposició amb altres cartells 
significatius com el de la pellícula El aprendiz 


de clown (1967), que va protagonitzar Charlie 
Rivel; reconegut pallasso que ofereix el seu tes- 
timoni a Los Cloums (1970) de Federico Felli- 
ni -una altra pega del recull- i un capítol de la 
vida del qual s’explica a l’esmentada El pallas- 
so i el Führer. 

SEIXANTA-UN ARTISTES DE DOTZE PAISOS 

A l’hora de publicitar l’exposició «El Circ al Ci¬ 
nema», l’organització del festival afirma que «circ 
i cinema comparteixen molt més que les seves 
dues primeres lletres»; una afirmado que des- 
envolupen recordant que «les gents deí circ fo- 
ren deis primers a exhibir sota els seus enve- 
lats les primeres projeccions del seté art» i que 
«el cinema trobá en els saltimbanquis a uns per- 
fectes primers actors, a banda d’una temática 
colorista i plena de mágia». 

Aquest muntatge és una de les activitats que 
s’avanga a la propera celebrado del Festival In¬ 
ternacional de Circ Castell de Figueres, que ce¬ 
lebrará la seva segona edició entre el 21 i el 25 
de febrer, amb 21.200 localitats a la venda i un 
cartell que inclou 61 artístes de dotze pai'sos di- 
ferents, la realització de quatre espectacles i 22 
atraccions en competido. 



5 
















EXPOSICIÓ 

CIRC i CINEMA 


DEL 9 DE FEBRER AL 10 DE MAR£ DE 2013 

HORARI 

De dimarts a dissabte d’ I I h a 19h 
Diumenges i festius d’ I I h a 14h. Dilluns tancat 

☆ 


museuEmpordá 

Rambla 2 -17600 Figueres - 972502305 e®* www.museuemporda.org -e» 


CIRCUS ÁRTS Ajuntament 

Foundation hF de Figueres 


Festival Internacional 

■<W( 


Ciutatde Figueres 


&F! 


®S2SSL 



















CINEMA _ 

El coMeccionista 
Benejam, reconegut 


J.C.L. 

FIGUERES 

El coMeccionista de cine¬ 
ma empordanés Muís Be¬ 
nejam ha estat reconegut 
per la l’Associació Gent de 
Cinema, amb seu a Barce¬ 
lona, per la seva tasca de 
recollir, posar en ordre i di- 
fondre tot el material de 


cinema que actualment 
conserva a l’Arxiu Col-lec- 
ció Muís Benejam, de Cap- 
many. 

El premi li será entregat 
el proper 1 de marg. De 
l’ingent catáleg que dispo¬ 
sa, entre altres, destaquen 
els 25.000 cartells i els 
18.000 programes de 
má. ■ 



L'Empordá 21 febrero 2013 











El creador de 
memoria 

Unís Bencjam Buhigas {f igueres P 1954) la anys que es va aficionar al 
tol-lecctonisme i de* d'aleshores ha anal conforman! un arxiu eoWecciá 
amb ingent material cinematografíe que guarda curosament a casa, ts 
un arxlu «¡ove», pero que té la ¡Musió de fer-se gran 


JOftra C-A-MP-G ! UNN41L 

(^kvdúfur nn fruí mitrar 
o vrndrr: fra erru ineniú 
rU. AqynE H tí klhi que ivdh 
|nr ha mijoii en CDm|ibp Llusi 
Eciirlani. iiii cirv|»i™ik d'arLi 
(í; J = I l | Lj 1-1 I IpLJi-IrlLC a q i a i, CDm 
ttlulí» d'iJlin, k'ihLlü tí rfti-leC- 
f InpMnr Iivji v«nr<ltl>ínií prUt, 
íiTiH' ur» ClJUltí Jri niu-^m, i 
tk'rK'jflm.tí que ll fniiiv* I'éIíii > 
cid |ú ij'niinfciíÉ-ni rn aqqtíh 
irn i aclianla l mi rh liplra pn> 
H¿->hití k nu qgc n nptrt.kn 
ah dmdr La 'l'vú í juIj 1. 1;suc 
pp% ranqudi O ifrüei in^ per 
he una iV Ira poblaclum andi 
niin. i4hEflíití i*f haMcunb 
Unhurtv tí ven Jlany ral ¡hx ■ 

üunM-i tí Ihhi'jM A l'hal ikM 
i iFiver jri'.i Jr ¡ii i ■^riii n-', a través 
■kl Mtfwi írtdlniii -Fimrttw^ 
vfvu jiilIi lElnat\ L amb la am* 
r i,i rI i, .1 i-.hmI ptiErp déUlftllJfld j 
irnitienlv lix j i"H"."i ahuaii d in 
Crrrtut-. n-nuriJa 

Van piiui tí* inn i rio 
•íAvct ílrtlit úimitii- 

dint amb U «MncÉllkl 
i.TtiLcruiEl ikl cinema, 

qudri a fcíne|am ¡I fwn- 
pinaa kr una mpcnlclti ni 

L j |L !t ila Hriltí An \*Ir *JtLWj<ll_ 

mratra que d*“ipnh ¡n va poder 

wc^rt a shm CtuUltl di CAlV 1 

nvj I.'. JlXÍ. JIJJJI d , DI|Ut"it C3I > 

rihmi, qidn- ItílVl» p« cnl-kítíi*- 
n.ir va Lk , iÍErmji->r dr nou .ira 
M de? IFiAT ii.P I * 

iánlj-H: a lula inriu de mal mal 


III Fira del 
Cinema de 
Figueres 

Uhí di fo JtlütilJU firtitíü- 
rupJc'. amb i'dlod col Ircuo- 
rwFla HÍé LJub leiuqam É» l'C*-- 
güiiLrjKHCi dr i» Fira del 
ma *iup r enmarcad# dtíS I* 
tira dPl <01 Itfi-fKwuuTW 
df «'flikirij' Cifk^u-i 

la ma Ix«l<h j Etlkv. A Iwn 
da ík Tíuhwiul rtffidí I Inrr-r- 
í jiiví de rnalcruJ, la Jira, en 
i^gi i+M. (fKtfl fuu.il- 
Ipli. cfibr ck qijjh dr ilara 
i^ii iMjnik:i 41 mu «aula c¡> 
dni'ij amb Ij parLopocrfi de 
r#"1rill Trhrii Qrüftíi l (»f- 
kxicsí qciP van CirtMllar a ía 
ptí «Cilla t 'irtTí ¿Mfd 
dr la Liima 19^1 j. rodada tfi 
tKffU piair a rAJi IrttptihU. 

L cc lirp.ln Ikx: tí diriiia i 

dr dtíli) ai C4i»u>9 Ma n uln l 
F ujurriMX ! ¿D Sl> h¡- lamhrf 


ha l n)¡[ j ü C.Lurifi Urfirirral 
w\i ÍM rarLr'h que n pm*- 
ran 1 La wnti* a (kif -rorm ia- 
daKun. La rEuptacId que 
i-'eWJñfluJ mül dtíiiiMda 4 
grup Tardar arnh rnuMu 
* M 0íWnf4cN& ád ItíJ tltí* 
arjvtrurl. 


CTiiL'inal'j^rJhL mjiurlüru- 

lhi-hl ImpflSr-, I «ni ifiir | JiMI 

Ij.iidlk' wmprr hl jii^a 1111 i;rau 
IMfurT i t» I-Ida, ph-i^mnll 
-qtLin al ciar dpi ixili lpuckinttrDr 
m- k va ikifKrlai-Miltkiiaiia v¿ t o- 
incidiE amh unarpoza jilülJlLl 
tMVL f-.-r la LmijlCld 4kb rhidtlü- 
nn mui fn-l TJJirampnE dflicJ- 
ih.mt3i.-l jthH aiilití J rr^Jki/mnk 
Va ki Udvun que tOtíli- íin|ipi.' 
ark í^l wpidF. Uí-nr-riimc-nt dr 

leí uiniJEqiKy ^droninci. tí k- 

n^ir fjifipnihi dtí dmcrii* U* 
Vc^an. Lilnh drl M.ir^.in ilv bLi 
im-s, .\iuití iPchi 4ut*inyn 1 und- 
r.u lIi 1 1 . ii rema □ Cjuhau dtí \k* 
íhrfh * I 4 ia|teMl alh*Uh*-. o 
\ .mi [(mártir m rb™ pnnt i 
p^N jnhL^tíik'tí FaUkijyM-ll rtw- 
IpellI l’i'n iLivuní que narran k riu 

Irildtíir ü ikh.iUn iri 

Tan vail* malEElal, qur iiuvj 
,k^Hk ¡sínrchi a |*itfü¿intí dr 
ieiíi, gruvunl 1 1 ^ijUm I itíi|> Lin 
dl)> LTvr-, van hrr m 1 q'ivit.-i;» (un 
brnE|ani. I d'jaqiunta rna- 
itnj. U it+hvii dvk dJlí- 
irws r. vni’unyirEtlE d^ rnl- 
u en rnku t u vb kuu 
ttMffwn. 

'CunM.IL'Itl 1j JV CTl ibKilu* 
i.iihiiii iirc-cvtirl u Iraquí da 1 
jri|ut".l malcn.iL alxñ eL > j mutl- 
var * Bocmentií 4 kr wn ¡ir^hi k 
1 1ni ina. I krdli. iv I -hl mu miauló 
d liiim, —tí iTKnii flftrrtffll- 
rnrral L aidénfelca is¡i■.*■ -, dlu I 
*ifsk ití úclUhdi qur II ha apM- 

lai ;nh i:iL't ptí quu Fa a larltlUr 


ti dt dmlK-p upr Brrwjflm 




A r*¡ u - Col lcct>6 

Llufs Bertejam 



nHilaLln jmti aJIm rN-leinn- 
riKk v Ik'hi'Mhi lid tuflM- 
nuEii i'l qu^wfjrmFrll l“. unirtlu 
»iOvv. |%‘ri'i que Ir la II llnJi^ dr 
ter-w ftran-, 

Atlijalaltrlil. l'AuMjlTK- 
lIí i UuEk Buw jain, dr jytif rtí 
prtqiab la diiqauH 1! 1 1111 Jmpltí- 
ikmamt t en tí quil dtiila- 
qurn uk laTl^lh Jílrli a 15 OIKTi, 
d'uju (.¡iJ 11 dhunllil tlr irkxkli ¡ 
prv'-innila-d'jiTeii ikT niún:< I eti 
pr'íipgfürni.M dr mJ ioni (S.1NXH, 
IMqui" ía ab inu^rainm ih nú. | a 
no Ñrn 1 #fi den út pdiHipip ikh 
anjT, luLlanla; Mm aleihnmcra 
h4NhMl rr|Uii||-ru' 4 U ymkl* 
drlk Linrmn pea anunciar la «- 
pí'n ki phipiramai ii'i i'| fflu U-. 
rnaitau. va drvipiKkvrr a s.iuu 
dtío rti ijnr rvpcncnUn, |pqt» 
L-k |iri'jHcram dril cLnrmrv tía 


ji ■ »Uid * 1 hl m 11-1 


lia ■■ 








bflndi fcapnri Ib diurlViu- 
Ulom i i.V\|tl"i haden dr ¡xi^.ir 
t* Umpwrió dd JíMt IVt 41 Juh 

hciunam, rum. pet j imilla Mira 
Ci^ ltfOcJwiiliíEíi di! Pim. tí> pc$- 
gpjniiH- de iru lunllnum uní d 


irij|i ir i ^ijt-í,iNr-ili-l dt-sl£ 

Ij¡ seVa cul4rCrf¿fr Hu acaba 
m\ul ÍEÍíiCTíWIV Iriktf'ily JiifN •- 
’.IUvo- pulilk rl jrtPL ffiiKvjtnrvi- 
iUki de vtnll, IS||:-Il-: | iiur- 
u milite ¡k t¡ l.i nii'ii.i ijmpfeni 


eti iHoni do ij in *-*14 de 
Capnuii> r un ti uMljI aquiil ui 
«tJinhHS J |errhw|Mjilr Hl rtHU{lt4 
1 iikm-'.il. Un pMi !i 11 a parí lemá • 
lk dC h iZO*k«*> H l'iptflll 
ilrís L Kí. jr. en que1!->.-r 11 1 1.1 n 1 n‘H,i 


TJun Hínc-lam Piroitrinl un dolí 
rTiilnrf i lie- r ,11 1 1 -II-; H|ur |fl- il i\v*\\ 
ralle u le bamml tr* H sru 
jrifcj-tiot-fefcSá. 


in.i¡iHUm I rVpfCUtKnsMl cuí 
Inlj VL-ni. 1 ilr- rnalifLal 

Ufi urapji ik IF¡*fah JLlujh! ■ 
jjLi M'iuljnrni-.Tir L |termet<¥i 

íÜllt M 'Ue d IIU 1'TÍrll i¡¡Uf k I líen 

lur>hi ipjju j lin'.Uiu llnaile- 
In- ^‘■t> vi,s|^ii 1 n ilui' I j Lid’ 
Jr-s l 11 ■ ti iad mrt vuilrtt. L um- 
¡Wí El! 1 ainada ipil 1 la *cyj ni.ni- 
jtu il JiLiifj H. qihf .iljf.in/i L'ibliui 
]kíM iiJilnimdro- '.'hl |m?.e;ii 9 Inlu- 
mw, SfcJUf|irn IndWiA qftie rus 
10 l j[i ¿ni m de hn - rr i 1 r:<I■ d que 
U, pRfrvtft tul tí Blflftdltqpatt, 
di i-] visa d'uii veniadrr tre^M d> 
wn t lq pMc. I ti mi* no. mi pe* 
ara, amlimia ■ l itj ni numúria-. 


| Mt *■«■"—p 1 - i p* N“* ■*< *mt 


















fcruanyes@lletranet.cat 

LLUÍS 
BENEJAM 

1 vint-i-cinqué ani- 
versari de la pel-lícu- 
la El Museu Dalí es 
tanca a les set i tots 
els actes que l’acompanyen ha 
tomat a fer sortir ais diaris l’im- 
pressor figuerenc Lluís Bene- 
jam. Aquest mateix setmanari li 
dedica la setmana passada una 
extensa entrevista que caldria re¬ 
tallar i guardar. 

Buscar, trobar, classificar, ser¬ 
varla memoria... Vet aquí el molí 
de los de la labor d’aquest ciné- 
fil que dedica hores i quilómetres 
a mantenir la seva déria col-lec¬ 
cionista. Ha arribat a reunir vora 
trenta mil cartells de pel-lícula, a 
més d’infinita documentació re¬ 
lacionada amb la producció. 

Malgrat la constancia febril 
propia de tot col-leccionista, en 
Lluís és un tipus humil. M’expli- 
co: no persegueix obstinada- 
ment la fita de tants i tants reco¬ 
pilador d’objectes de creure’s 
amb el dret d’exigir que l’Admi- 

L'Empordá 1 d'octubre de 2013 



nistració els compri, els financii 
o els munti un museu. N’hi ha 
molts que, legítimament, quan 
han reunit un miler de peces, 
senten les ganes d’exhibir-les. 
Entenen que per la sevabandaj a 
han fet un esforQ considerable i 
que a partir d’aquí el manteni- 
ment correspon a tots els contri- 
buents. Sembla una equació ló¬ 
gica. No ho és tant. Si ens apun- 
téssim a aquesta iniciativa, no- 
més arEmpordátindríem dese¬ 
nes de mini-mostres públiques, 
des d’eines del camp fins a segells 
i motocicletes. La tasca d’aquests 
col-leccionistes és lloable, hono- 
rabilíssima. D’aquí que els pa- 
guem l’afició... hi va un tros. Amb 
excepcions, és ciar. A Figueres, 
tots recordem dolorosament el 
cas de Tomás Mallol, on la potent 
Girona va jugar les seves cartes i 
va guanyar. No vull dir que l’A- 
juntament hagi de correr a inte- 
ressar-se per l’auténtic referent 
actual de la cinematografía a Fi¬ 
gueres, pero, alerta! La col-lec- 
ció Benejam esta assolint una di- 
mensió considerable que la fa 
única en aquests rodáis. Només 
cal estar-hi amatent, tractar-la 
amb estima, posarles condicions 
necessáries per a l’exhibició pe¬ 
riódica i dosificada deis seus 
fons. En Lluís va fent, com les 
formigues. El seu taranná no re¬ 
clama. El seu temps el dedica no¬ 
més a buscar, trobar. La resta, 
hauríem de procurar no perdrel. 









Alfons 

Martínez Puíg 

AlhCulilEú 


CINE «MADEIN» 
EMPORDÁ 


L j any I£íS8 tren ava una pcllíeula rodada íntegranieut a l'All 

_i limporda, en la qiial el director ¡ guión isla era ligue rene, en Josep 

Móntala!, i que ha resulta! ser 1 tínica peMicula de la historia que 
s ha pogm rodar a ¡Interior del Musen Dalí de lagueres; el sen titol, de 
ben segur que tothom l'ha sentí t darreiaiueiit: /:/ Musen Dalí ex tunea a 
íes ?. S han complert vint-i-cincanys des de la seva estrena, al cinema 
J Linea ría si no recordó nudamente molts no nliavien sentit a parlar mai i 
daltrcsgaírebé ni se n rccordaven* 

Pero per aixó teiiim al col-leccionista Unís Bencjam. incansable í tossut 
eom ell sol quan eren que un projeefee val la pena, per fer-nos memoria i 
abracar sense maníes la nostalgia duna época i d un lemtori, d un seguit 
de persones queja no lu son i d\m munt dil-lusions que va portar aquella 
peMicula. Final ment, no es convertí en cap éxil i mes avial podríem dir 
que va ser un fratás, pero en Hmaginari empordatiés, mai sha acabat do- 
blidar del tot aquella peMicula. 

Ara, un quart de segle despres, grucies a ] empenta de Bcnejam i la 
col-laborado d entiláis com el Casino Menestral o la Fundado Alberl To¬ 
mas p i rAjmitamcnt, es traba a la Casa Fin por da, una cxposícin de la 
peMicula añil) fotografíes, i objectes que es feren servir en el rodatge; 
també el dijous dia 3 es fará una prese nlactó de la eom memo rució sota la 
cúpula geodésica de Dali, and> els aetors Emilio Gutiérrez Cava i Amparo 
Moreno, rccordant ds mitics “Neos de Bu adelfa™ i múltiples extres de FU 
gu eres que lu partid paren, i el día 4 es fura una nova projeeeió de la 
peMicula a Hispa ¡ Cultural de La Cate de Fíguercs* Un programa dalló 
més atapeíl, pero pie de bones víbraeions, 

Malgrat que la qualital del film es <1 i sentible, i de fot va Iracassareo- 
merciulment, hi ha una cosa que es irrebatible d’aquesl film, rarorna em¬ 
pordanes; apareixen raeons de Fígueres que molts han ohlklat i pels quals 
slii devien passejarsovint vint-i*cmc anys més joves, pensant que tot se¬ 
ria seinpre igual. 

Aquest és reahnent el valor daquesta com me morado, retrohar-se amb 
un passat relativaincnt receñí, tornara assaborir-lo, saltaronrcrc només 
una estima i revio re els carrera d’uua chita! que p a poc a poi\ hem anal 
oblídant per deixar-ne pas a una ultra de diíbrcnt que p vulguem o no p i en 
el fruís, enea ni continua cssent la matéis a. 




CELEBRACIÓ 


25é aniversar de la peMicula 



£J tunta cl ta jet 


Jesep Móntala# 


3 d’octubre de 2013 
a 2/4 de 8 del vespre 

sota la cúpula^ 

del MUSEU DALÍ 


amb l'assisténcia 
deis actors 



EMILIO 

GUTIÉRREZ CABA 


AMPARO 

MORENO 



Figueres, 1988 



Places limitades. Es prega confirmar l’assisténcia al tel. 972 67 75 20 matins 


Organitzen: CASINO MENESTRAL FIGUERENC . FUNDACIÓ ALBERT TOMÁS i BASSOLS 

Col laboren: AJUNTAMENT DE FIGUERES • AMICS DELS MUSEUS DALÍ • LA CATE • HOTEL RAMBLA • RHODES TOUR OPERADOR • DALICATESSEN 
AMAT CARRERAS EMC • LESTUDI D ARTS • ESPELT VITICULTORS • GRUP OLIVEDA • CELLER LA VINYETA • DURAN HOTEL • ARXIU LLUÍS BENEJAM 

Amb el suport: SETMANARI EMPORDÁ • HORA NOVA • EL PUNT AVUI • TRAMUNTANA.TV • RADIO CABANES 
GENERALITAT DE CATALUNYA • AMICS DEL CASTELL DE SANT FERRAN • ROGER DIGITAL 









fluí (Lv's' r y‘ , ji/í " 

/> <** ^ > **~f' . 

- vrd- ^ r* u ¿ *»~ *^*' 

VO***''*'*/ **** 


.rfM* 


ff{p&*&7, > ótfcM*, >^7 




inaugurado el dia 21 de setembre de 2013, a les 7,30 del vespre 






mmunaum 
iHf i&t m mw nvum 

«IPVlMÑ «'■fu «■ jv»p*í 

HpPM n,-HhHi u— - mcm 

— -^RMH 


CASAEMPORDÁ lanlic escorxadorl 

L'exposkió estará oberta del 21 de setembre al 5 dodubre 11*4*1*1» 1 d* \u zu ¡sur» 


La película es passará a LA CATE el 4 (Toctubre- 8,30 del vespre 


c^.v CASINO MENESTRAL FlGUEftEHC ► FUNOACIÓALBERTTOMÁS i BtóSQLS 

r UmmKUMm - LA CITE • HfeUUGHWLíl&$i " UUT CAMERAS Dtf ■ áAOT UUtf KnLUH 

Afl**l ■ UTHAM**! Wmi * MORA HflVl * El mnm * IIUhwUhi.Ty i ftiDI*CUtfltS 
C E H E BJ.L UJL5 OC CATiLUNTl * AH ICE DEL í Ütí L L DE SlXl fí flfriN * GfóE* QlílTél 







Divendres 8 de novembre de 2013 
Seu Social de l'Associació Amics del Castell de Sant Ferrari 


HOMENATGE A L’ESCRIPTOR 

ALBERT PADROSA 

i presentació de l'exposició de pel lícules de temática de cinema negre 
de Parxiu-collecció de Huís Benejam 

Programa: 

Presentació de Pacte: ANTONIO HERRERA, President de l'Associació 
Presentació de Pescriptor i la seva obra: 

JOAN Manuel SoLDEVILLA, Catedrátic de literatura de l'lnstitut R. Muntaner 
Presentació de Pexposició: I-LUÍS BENEJAM 
Conferéncia: Dr. NARCIS BARDALET, Forense 
Clausura de Pacte: MARTA FELIP. Alcaldessa de Figueres 











Nou cartells de 
l’arxiu Benajam 
s’exposen a Hongria 


□ Formen part de 
l’exposició ‘El cine 
español en 20 
carteles' 


J.C.L. 

FIGUERES 

L’XI Festival Internacio¬ 
nal de Cine Jameson Cine- 
fest de Miskolc (Hongria), 
que té lloc aquests dies, té 
com a convidat l’Estat es- 
panyol, del qual se n’ofe- 
reix una retrospectiva ci¬ 
nematográfica en qué es 
projecten films catalans 
com Blancanieves i La 
plaga. Paral-lelament a 
aquesta mostra, la seu de 
l’Institut Cervantes ha or- 
ganitzat una exposició ti¬ 
tulada El cine español en 
20 carteles, que ofereixun 
recorregut per la historia 
del cine espanyol a través 
de vint pel-lícules emble- 
mátiques. Quasi la meitat 
deis cartells que s’hi expo¬ 
sen i formen rexposició 



El cartell de ‘Cría cuervos’, 
exposat a Hongria ■ arxiu 


provenen de l’arxiu de ci¬ 
nema del figuerenc Lluís 
Benejam. Concretament 
són nou: Participo amb 
Morena clara (1936), El 
clavo (1944), Muerte de 
un ciclista (1955), Los 
nuevos españoles (1974), 
Cría cuervos (1975), 
Asignatura pendiente 
(1977), El crimen de 
Cuenca (1979) i La colme¬ 
na (1982). ■ 


Punt Avui Comarques Gironines 19 de setembre de 2014 










El cine español en 20 carteles 

La historia del cine español está llena de imágenes que nos acercan a distintos momentos de 
nuestra historia y nos proporciona visiones muy ricas y diversas de nuestra sociedad. A lo lar¬ 
go de sus más de cien años de existencia, el cine español ha tratado de ser fiel a las tradicio¬ 
nes literarias, visuales y sonoras de su cultura adaptando a sus autores clásicos y dialogando 
con el entorno más próximo a través de géneros como el costumbrismo o el realismo, y, hoy 
en día, con el documentalismo. 

Sin duda, la cinematografía española ha tratado de ser coherente; con la perspectiva de los 
años, se perciben sus diversas escuelas y grupos de cineastas, que van desde directores que 
han conformado una pequeña industria (acodada también en la televisión y las industrias cul¬ 
turales) hasta realizadores que han trabajado en los márgenes de la experimentación o en el 
desarrollo de otras tradiciones como la de la animación, el documental y el vídeo. El cine es¬ 
pañol ha aportado a la cultura cinematográfica internacional figuras como Pedro Almodóvar, 
Carlos Saura, Alejandro Amenábar o Isabel Coixet, que caracterizan al primer grupo; pero 
también a creadores como Luis Buñuel, José Val del Ornar, Víctor Erice o Albert Serra, que 
identifican al segundo. 

La idea de recorrer el cine español a través de los carteles de algunas de sus películas repre¬ 
sentativas anima a pensar en su historia desde el atractivo de las imágenes de la gráfica publi¬ 
citaria. Los carteles anuncian las películas y sirven para alumbrar el estilo visual de cada épo¬ 
ca, que busca publicitar las historias, llamar la atención de los potenciales espectadores y dar 
entrada, en definitiva, a la ficción prometida en noventa minutos. Los carteles hablan de las 
películas y evocan a los espectadores que se dejaron seducir por ellas. Por tanto, esta expo¬ 
sición propone un recorrido visual a través de veinte carteles que presentan veinte películas; 
este viaje evoca un espacio imaginario que hace del cine ese lugar tan importante para la cul¬ 
tura contemporánea española. 

o* 

Organiza/Szervezó: 

Embajada de España en Hungría I Magyarországi Spanyol Nagykovetség 
Instituto Cervantes de Budapest | Budapesti Cervantes Intézet 

Colabora/Együttmukodik: 

Egeda. Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales 


Agradecimientos/Kószónet: 

Álbum. Archivo Fotográfico, Ágata Films, Arcadia Motion Pictures, Archivo Lluís Benejam, Atípica Films, El Deseo, 
Fernando Trueba PC, Filmoteca española, Oria Films, Telecinco Cinema, Videomercury 



26 Cultura 

espectacles 


FESTIVAL DE CINEMA. L’EXPOSICIÓ S’INAUGURA EL DIJOUS I FA UN REPÁS AL CINEMA ESPANYOL 

L'arxiu de 
Huís Benejam 

traspassa fronteres 

Nou cartells de cinema procedents de l’arxiu del figuerenc Lluís Benejam formen 
part de l’exposició "El cine español en 20 carteles" que es pot veure a Hongria 


Yolanda Falcon | figeures 

■■Té 28.000 cartells en el seu 
arxiu personal. Un arxiu creat 
Tany 1995 quan molts cinemes 
tancaven i llangaven el mate¬ 
rial guardat. Es tracta de Tar¬ 
xiu de cinema del figuerenc 
Lluís Benejam, un referent no 
només a la ciutat, a la comar¬ 
ca i a la provincia, sino que la 
seva importancia per a la his¬ 
toria del cinema traspassa ja 
les fronteres nacionals. “Vaig 


veure la necessitat de comen¬ 
tar un arxiu per posar-lo a dis- 
posició de les persones que vol- 
guessin fer estudis sobre cine¬ 
ma", ha explicat Lluís Benejam, 
tot afegint: "El temps m'ha do- 
nat la rao. Hi ha hagut alguna 
distribuidora que per fer catá- 
legs deis seus aniversaris m'ha 
demanat material, perqué ells 
no havien guardat res". Pero no 
només distribuidores, també 
Tlnstituto Cervantes de Madrid 
li demana de tant en tant la col- 


laboració. "El primer contacte 
que vaig teñir amb Tlnstituto 
Cervantes va ser el 2012, quan 
em van demanar unes imatges 
per fer un catáleg dedicat a di- 
rectors espanyols que van par¬ 
ticipar a "Filmar el exilio desde 
Francia" iqueesvapoderveure 
a Tlnstituto Cervantes de París. 
A partir del 2012, hi hagut di¬ 
verses col-laboracions", explica 
Lluís Benejam. 

Precisament, una d'aques- 
tes noves col-laboracions del 









HORANOVA 
16 de setembre de 2014 


iih n I fu produce huí hliu 

Cria cuervos... 

Con Ui nrtui GaaJdine Lliaiihh kluarir A ii^ju 
’.r* Tprrml Mtaflu ftjiidi Miru Miün 
Cíircl.i P tnz 

htliM JiMrfhrJj fh-r 

Uetmin CcG» 


íofccr Iíukwi y dirrrdnn: i.'arlo* Stnn 




CARTELLS. Una mostra deis nou cartells participants 


LLUÍS BENEJAM 


figuerenc amb l'Instituto Cer¬ 
vantes és la propera exposició 
que aquesta institució ha pre- 
parat a Hongria amb motiu de 
la celebrado de l'onzena edi- 
ció del Festival Internacional 
de Cinema Jameson Cinefest 
de Miskolc, que té lloc del 12 al 
21 de setembre. En aquesta edi- 
ció, Espanya és el país convidat 
i per aquest motiu es projecta- 
ran una serie de pel-lícules de 
segell espanyol i es fará una ex¬ 
posició de cartells de cinema 
organitzada per la seu del Cer¬ 
vantes d'aquest país. La mos¬ 


tra s'inaugurará el aquest di- 
jous i porta com a títol “El cine 
español en 20 carteles", la qual 
fa un recorregut per la historia 
del cinema espanyol a través de 
20 pel-lícules emblemátiques. 
D'aquesta vintena de cartells, 
nou son procedents de l'arxiu 
de Lluís Benejam. “Participo 
amb Morena clara (1936); El cla¬ 
vo (1944), Muerte de un ciclis¬ 
ta (1955); Los nuevos españo¬ 
les (1974); Cría cuervos (1975); 
Asignatura pendiente (1977); 
El crimen de Cuenca (1979) i La 
colmena (1982). ■ 











EL PUNI AVUI 

DIUMENGE, 19 DE JULIOL DEL 2015 


LA GALERIA 


Josep Valls 


_ 


Microcosmos 

empordanés 


D iuen que microcosmos és un petit món amb 
dues connotacions: complet en si mateix i aná- 
leg a un altre de superior. Ramón Llull (comme- 
morat especialment aquest any) ho deia a la seva ma¬ 
nera: “Com és a dalt, és a baix.” L’home és un micro¬ 
cosmos, els pobles ho són, i l’Empordá ho és. Paradig¬ 
ma de comarca, l’Empordá ho té tot, no li falta res; cli¬ 
ma particular, situado de privilegi, gastronomía pro¬ 
pia, románic i modernisme, muntanya i mar, tot ho ha 
assimilat al llarg de la historia, hi ha passat tothom, i 
difícilment s’hagi de sortir de l’Empordá per a alguna 
raresa o excepcionalitat. I la gent: genis universals, in- 
ventors i polítics, pintors i cuiners, pensadors i poetes, 
artistes i entregent amistosa, xerraire i fosforescent. 
L’Empordá no sois és comarca, sino que també és es- 
tat mental. 


LTlTIDOrdá ho Durant els anys de Figueres, 
+ i• r .. vaig teñir la sort i elgoigde 
tG tOt, noli tclltcl conéixer molta gent, bona 

F0S* Cl ¡ ITlci part manava sor- 

,. . prenent in crescendo : un dia 

PaíTICUIdr, era un cuinergenial; l’altre, 

SÍtUclCiÓ d0 uns personatges excéntrics i 

¡ ¡i ¡ divertits; l’altre, uns boti- 

priVliegl... guers amabilíssims; l’altre, 

un col-leccionista de rellot- 
ges i un de joguets; l’altre, un músic original i esven- 
tat... I entre els col-leccionistes precisament n’excel-lia 
un que és la discreció personificada, un personatge 
que m’ha costat d’arribar-ne al fons de la valoració, 
tot i que deu fer uns trenta anys que ens coneixem. 

És en Lluís Benejam. Només algunes dades mos- 
tren la importancia del seu arxiu-col-lecció amb ingent 
material cinematografíe. En el seu catáleg hi consten 
cap a trenta mil cartells de pel-lícules de cinema pro- 
vinents d’arreu del món i uns vint mil programes de 
má, d’aquells que abans es repartien a l’entrada o a 
la sortida deis cinemes per anunciar la següent pro¬ 
gramado. I la cosa va torga més enllá: també col-lec- 
ciona fotocroms, diapositives publicitáries, fotolits, 
discos de vinil, Ilibres, marxandatge... tot relacionat 
amb el cinema. 

Per sobre de tot, en Lluís sempre destaca que la se¬ 
va fita amb tot aixó no és la de fer-hi calés, sino que ho 
posa a disposició deis estudiosos. I, finalment, una 
sentencia aclaridora, que destaca amb fervor; diu que 
“col-leccionar no és comprar”. Fa temps que m’ho va 
ensenyar, pero fins ara, passat el temps, no ho he en¬ 
tes perfectament, a la vista de com actúa i s’explica 
davant tot aquest auténtic i ben especial tresor. ■ 


Punt Avui Comarques Gironines 19 de juliol 2015 








QbzoVq 


"BABAOUO 


uno pel-liculo de 
Manuel Oussu'Ferrer 


Sosal en un texf origino! de Salvador Dali de 1932 


Babaouo, exposíció sobre la peMícula 

del 7 al 31 de marc 2015 

Al Dalícatessen dins la sisena edició d Empordoneses 


Lluís Benejam 

www.archivodne.corr 


n-coln Canter MIONOS I J5VÍ5& UUr irEHEE 

■■ *V f S I » M.r.xrn.h ¡ I. 1 TJ* . h ( « > 1 J l 






LISÍSTRATA a FIGUERES 



EXPOSICIO ITAULA RODONA RECORDANT 
LA PELLÍCULA RODADA A FIGUERES EL 2001 
Dijous 15 d'octubre 2015, a les 20,00 h 

A la seu deis Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres 

Amb l’assisténcia 
del director 

Francesc Bellmunt 

el productor 

Antoni Llorens 

i Tactor 

Toni Alba 

Acte presentat per 

Joan Manuel Soldevilla 


Taula rodona moderada per 

Pitu Anaya 


Organitzen: 




casinomenestral 

FIGUERENC 


Amb la col-laboració: 


Amb el suport 


r cr 


EMPORDA 

ELPLNTfflfUr (“ltramuntana 


N 


ROGER 


lavinyeta 














ConventCaputxins 

YHost’ia el ^'zt llT'lo'ial 


M "7. Del 30 d'abril 
al 3 de malg 

Horari mi nterrumpul de 10 a 21 hores 


WAnMTA 


Jlo^s amb ci 


cinema i música 


EXPOSICIO 

de 30 cartells de peMícules musitáis 



Arxlu-Cglletclo 

Huís Bencjom 

wvmw. ¿ f< h i i w. cü m 











V\ Es nomes peí be deis que no tenen esperanca 
que l'esperanca ensés donada, walter benjamín^ 


16 setembre-20h 

Inauguració a carree 
del Professor d'História i Teoría del Cine 

Ángel Quintana 


EXPOSICIO 

25é Aníversarí de la pel*lícula 

L’ÚLTIMA 

FRONTERA 


_ JLTIMA FRONTERA 

u Mirn 4-i-rl II -ii-UJi ¡i— i* ir .iK.-w>nriu 


del director 

Manuel Cussó-Ferrer 


Filmada l’any 1991 a la serra de l’Albera, 
Portbou, Colera, Figueres, 

Banyuls de la Marenda, Barcelona i París 


Del 16 de setembre al 16 d’octubre 2016 
A la Casa Empordá de Figueres 


A la mateixa exposició es podran veure 42 cartells de peMícules 

I _ ^ ^ | • ^ Al ^,*1 1 1^1 P • , ^ 


de com el cinema ha reflectit el drama deis refugiats 


fff ve&EtrüBSBim 


ISA 



<8> 
Ajuntament 
de Figueres 


Col-laboren: 


MUSEUDEL 

JeOGUET 

| KRONOS HSSnista 

Amat Carreras 

V <ia ^HrVE. DA | 

FRI<^ 

cash] 






























DICTAMEN 



Francesc 

Canet 

■xdiputat al Congrés 


REFUGIAIS, UN CICLE 
DE LA SOCIETAT CIVIL 


apellado a la societat civil és molt habitual en diversos ámbits, es- 
, pecialment en la vida política. I moltes vegades sen fa un ús abu- 

siu, distorsionat, interessat i -en conseqüéncia- manipulador. Jus- 
tament per aixó, plau molt escriure entorn de les excepcions: circunstan¬ 
cies en qué el concepte de societat civil adquireix un sentit de complement, 
motor o compensado de l’acció política. O de la inacció. Aquest és el cas 
de la iniciativa que ha posat en marxa el Casino Menestral de Figueres, a 
partir de la idea i la feina perseverant d en Lluís Benejam, impressor i 
col-leccionista de material de cinema. 

Durant un mes, del 16 de setembre al 16 d’octubre, es dura a terme un 
cicle extraordinari d’activitats aixoplugades sota el títol senzill i colpidor 
de “Refugiats, un drama actual”. Hi haurá de tot: exposicions, conferen¬ 
cies, pel-lícules, visites guiades, relat d’experiéncies personáis, etc. Lluís 
Benejam va saber engrescar entitats de Figueres i comarca a través d’un 
plantejament senzill en aparenga: que cada entitat aportés al cicle una ac- 
tivitat que servís per a posar en relleu alguna experiencia relacionada amb 
la temática deis refugiats. Deis que avui solquen les aigües éticament bru- 
tes i mortals del nostre Mediterrani o deis que han hagut de fugir en altres 
moments de la historia més o menys recent. Sabent qui és en Lluís, el ci¬ 
nema, la imatge i la paraula, havien de ser els eixos vertebradors del cicle. 
El resultat, un munt d’actes que et fan sentir orgullos com a ciutadá. Més 
enllá que no podrem resoldre cap deis problemes deis refugiats d’avui, se¬ 
gur que ens ajudaran a conscienciar-nos una mica més deis drames -pre- 
sents, passats i, malauradament, futurs- deis que han de fugir del seu en¬ 
torn vital per (intentar) sobreviure. 

Quan mires l’atapeit programa d’actes, t’adones que més enllá deis or- 
ganitzadors (Casino Menestral, Arxiu-CoMecció Lluís Benejam) i deis pa¬ 
trocinadora (Ajuntament de Figueres, Consell Comarcal, Fundado Albert 
Tomás), hi has de (voler) veure la implicació de moltes entitats. La socie¬ 
tat civil s’hi ha bolcat. Está viva. Només cal que se li toqui la fibra sensible, 
que se li proposi un objectiu ciar i noble, allunyat deis rédits polítics par- 
tidistes. 

En Lluís obre el seu bloc a internet sobre arxiu de cinema amb una sen¬ 
tencia contundent: “CoMeccionar no és comprar o vendre: és crear me¬ 
moria”. Amb el cicle sobre refugiats creará memoria, pero també sacseja- 
rá consciéncies. Segur. 

EMPORDÁ I DIMARTS, 20 DE SETEMBRE DEL 2016 







EMPORDÁ | DIMARTS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2016 


AERONAUTIQUES 

DAVID GARCÍA 
ALGUILAGA 


’ 


Historiador 


$ 

V 


Aá\ 


LLUIS BENEJAM 
IELS REFUGIATS 


esprés d un mes d’ac- 

D tes diversos celebráis 
dins el marc del cicle 
Refugiáis, un drama 
actual, organitzat per en Lluís Be- 
nejam i amb el suport del Casino 
Menestral figuerenc i per l’Ajun- 
tament de Figueres, que ha gau- 
dit de la col-laborado desinteres- 
sada de moltes persones i entitats, 
potser ara és el moment de parar, 
respirar, pair i reflexionar. 

Jo he pogut col-laborar partici- 
pant en una conversa pública amb 
en Joan Manel Soldevilla, ais 
Amics del Castell, al voltant deis 
refugiáis, la Guerra Civil, els bom- 
bardeigs i els refugis, i guiant una 
adaptado, per al’ocasió, de la Ruta 
Bombardeigs i Refugis basada en 
textos del Wibve Ales Negres iXam- 
pinyons. Unapetita(nanominús- 
cula) contribució en la mesura de 
les meves capacitats. O potser ni 
aixó? Perqué, per a qué pot servir 
un cicle d aqüestes característi- 
ques en una societat acomodada 
com la nostra, tan allunyada de la 


crisi més gran de refugiats des de 
la Segona Guerra Mundial, pero, 
alhora, tan colpidaper les imatges 
que pot haver vist en els mitjans 
de comunicado? 

Considero que, malaurada- 
ment, aquest tipus de drames hu- 
manitaris apareixen esporádica- 
ment en la geografía mundial i la 
seva gestió és difícil. Sempre. Ho 
va ser el 39 amb els refugiats, des¬ 
placíais, exiliats republicans que 
després de passar per Figueres i 
l’Empordá varen ser conduits ais 
sorrencs i entramuntanats camps 
de concentrado del Rosselló. Ho 
va ser amb els milions de persones 
que varen trobar-se vagant per 
Europa lluny de la seva llar l’any 
1945.1 ho ha estat, m’imagino, en 
totes i cadascuna de les crisis de 
refugiats aparegudes fins ara. 

Els estats implicats, actual- 
ment, están tan pendents d actu¬ 
ar tan políticament corréete i de 
les enquestes d mtenció de vot 
que, en acabat, parlen i es reunei- 
xen molt, pero actúen poc. No es 











recullen les eines que el passat ens 
ha regalat per encarar el present i 
el futur. I avui en dia, en lera de la 
comunicado, tenim tanta infor¬ 
mado que estem desinformats. 

Podría continuar escrivint mol- 
tes cabóries meves al respecte, 
pero al final acabaría concloent el 
mateix: poca cosa podem fer els 
moríais (nosaltres, el ciutadá nor¬ 
mal allunyat de l’epicentre) da- 
vant d una situado dramática i ex¬ 
trema com la que origina una cri- 
si de refugiáis; tanmateix, no shi 
val ser demagógic i populista i de¬ 
manar mesures sense saber si 
existeixen els recursos per a por- 
tar-les a terme o preguntar-se pels 
possibles problemes secundaris 
que originarien; i amb un conei- 
xement ampli i divers, facilitat per 
actes com els d aquest cicle que s a- 
caba de tancar, o per lectures, con¬ 
verses, pel-lícules... que es poden 
recomanar, també, des d’esdeve- 
niments d aquesta mena, obtenim 
una visió més panorámica, am- 
pliem la nostra capacitat crítica, i 
coneixem eines emprades en el 
passat en situacions semblants. 

Per tant, tenen utilitat iniciati- 
ves com aquesta? Jo cree que sí, 


«No s'hi val ser demagógic 
i populista i demanar mesures 
sense saber si existeixen els 
recursos per a portar-les 
a terme o preguntar-se 
pels possibles problemes 
secundaris que originarien» 


deixant de banda la magnitud de 
la seva repercussió. La situado 
dramática, i el problema que l’ha 
originat, han seguit el seu curs en 
la historia mentre ha durat el cicle 
i ho continua fent ara que sha aca- 
bat, pero el que és ciar és que ha 
servit per remoure consciéncies, 
per recordar-nos que aquesta tér¬ 
ra nostra va viure un episodi simi¬ 
lar no fa tants anys (moltes foto¬ 
grafíes del 1939 i del 2016 només 
es diferencien perqué una és en 
blanc-i-negre...), per armar-nos 
amb més coneixement per pensar, 
actuar i pronunciar-nos d una 
manera més conreada i crítica, i 
per intentar ser més solidaris i em¬ 
paties, pero, sense perdre de vista 
que també hem de ser objectius i 
assertius. 

Lluís, Casino Menestral, grá- 
cies per fer-nos memoria. Felici¬ 
táis per la feina feta. 



EMPORDÁ | DIMARTS, 27 DE SETEMBRE DEL 2016 



PARALLEL 46 


Alfons Martínez 
Puig 

Articulista 


REFUGIATS 


F a pocs dies, a Figueres, es va donar inici 
al cicle «Refugiáis: Un drama actual», 
una iniciativa del Casino Menestral i l’Ar- 
xiu de Cinema Lluís Benejam; un cicle que, al vol- 
tant de la pel-lícula L’última frontera del director 
Manuel Cussó-Ferrer, sliabastit un munt d’acti- 
vitats diverses que sobrepassen la mateixa ciutat 
i busquen altres indrets de la comarca. 

Una de les primeres activitats ha estat una xer- 
rada de l’escriptor i pensador Josep Ramoneda a 
la Biblioteca Fages, que va contextualitzar no no- 
més el cicle, sino tot el que está suposant Tamba¬ 
da massiva de refugiáis a Europa. 

Potser la crisi deis refugiáis ja no surt tant ais 
mitjans de comunicació, pero els refugiáis conti¬ 
núen arribant a Europa i -segons un macroestu- 
di realitzat a 15 paisos de la UE, segons una noti¬ 
cia apareguda en premsa- enguany arribaran mes 
de 300.000 persones. La UE ha gastat mes de 
17.000 milions d’euros per aturar Tambada de re¬ 
fugiáis; diners malgastats, ja que continúen ve- 
nint a Europa a la recerca no sé si d’un futur, pero 
sí amb una vaga esperanza. Pero aquest macro- 
estudi no només es queda amb les xifres, sino que 
va una mica mes enllá i després de milers d’en¬ 


trevistes a europeus obté unes conclusions de les 
quals cal prendre bona nota; una d’elles es la pro¬ 
va d’un creixent rebuig ais musulmans peí fet de 
ser-ho, de la mateixa manera que rebutgen aquells 
refugiáis que es troben en situació d’atur. 

A mes, aquests resultáis son relativament si- 
milars tant per a grups d’edat com per franges ide- 
ológiques, situació socioeconómica o creenga re¬ 
ligiosa, entre altres, tot i que hi ha diferencies cla¬ 
res també tant per paisos com per coTlectius, in¬ 
dos el posicionament polític. Resulta clau la 
“transversalitat” en una materia que hauria de ge¬ 
nerar debat i també despertar l’esperit crític i/o 
humanitari en una societat relativament benes- 
tant com l’europea. 

La vella Europa sembla esporuguida davant 
aquest fenomen migratori de grans proporcions; 
ja no recorda els que ella mateixa ha viscut déca- 
des enrere, pero aixó no ha de ser ni un argument 
ni una excusa; constatar la realitat actual amb el 
que podem considerar prejudicis religiosos o eco- 
nómics, dona una radiografía social concreta del 
continent del qual, agradi o no, en formem part i, 
per tant, d’una manera o una altra, en som res¬ 
ponsables. 








16 de setembre al 16 d'octubre de 2016 


PROGRAMA D’ACTES 



A causa del drama de persones que fugen del 
seu país per buscar refugi o exili en un altre 
país, i que la nostra societat está veient 
diáriament ais mitjans de comunicado, des del 
Casino Menestral hem preparat un programa 
per parlar d'aquest tema, tot organitzant 
diferent actes, pels quals tenim la col-laborado 
de la majoria d'entitats figuerenques i altres de 
pobles veíns. 

Trobareu tota la informado ampliada a: 

www.archivocine.com 



Fent clic sobre: 


i 


casa 


A partir de la pel-lícula L'última frontera, del 
director Manuel Cussó-Ferrer, filmada a la serra 
de l'Albera, Portbou i Colera, l'any 1991 i que 
parla del drama que va viure Walter Benjamín 
fugint deis nazis, us presentem el programa 
següent. 



Organitzen: 


Arxiu-Col-lecció 


Ltuís Benejam 


www.arch¡vocine.< 


.com 


Patrocinen: 












REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 


16 DIVENDRES, 20.00 h 

SETEMBRE CASA EMPORDÁ, antic escorxador 

Plaga de l'Escorxador, 2 - FIGUERES 

Inaugurado de l'EXPOSICIÓ 

Sobre la pellícula L'última frontera de Manuel Cussó- 
Ferrer. Acompanyada d'una mostra de cartells de 
pel-lícules que han tractat el tema deis refugiats. 

Comissaris exposició: Ángel Quintana, Manuel Cussó i Huís Benejam 
Col-laboren: Museu del Joguet de Catalunya ¡ Ass. Filatélica Casino Menestral 
Maridatge ofert per: Grup Oliveda i Fricash De Carns 

17 I DISSABTE, de 17,00 a 20.00 h 
SETEMBRE I CASA EMPORDÁ, antic escorxador 

CONVERSES AMB EL DIRECTOR 

de la pel lícula L'última frontera. Manuel Cussó-Ferrer 
converserá amb tothom qui vulgui parlar de la pel-lícula, de 
Walter Benjamín, o simplement, de cinema en general. 

18 I DIUMENGE, 9.00 h 

SETEMBRE I SORTIDA DE L'ESTACIÓ D'AUTOBUSOS 

VISITA espais Walter Benjamín a Portbou 

Visita a diferents indrets relacionáis amb Walter Benjamín 
de Testada deis darrers dies a Portbou. Per reserves: 
Tel. 972 677 520 o e-mail amics@fundaciodali.org 
Preu: 5 € (socis Amics deis Museus Dalí ¡ Casino Menestral). 10 € per ais no socis 
Visita comentada per Pilar Parcerisas (Memorial Passatges Walter Benjamín) 
Col-laboren: Fundado Amics deis Museus Dalí ¡ Autocars David i Manel 

19 I DILLUNS, 19.15 h 

SETEMBRE I BIBLIOTECA FAGES DE CLIMENT 
CONFERÉNCIA i EXPOSICIÓ 

"L'Europa deis refugiats" conferéncia que ens oferirá descriptor 
Josep Ramoneda. Tot seguit inaugurado de Texposició "La 
Constel lació Benjamín. Desembalant la biblioteca de Cussó-Ferrer". 

Presentará l'acte: Joan Manuel Soldevilla Alberti 

Comissariat: Manuel Cussó-Ferrer 

Coordinado: Nati Vilanova i Cristina Jutge 

Maridatge ofert per: Celler Espelt amb Embotits de l'Emjiordá 

20 I DIMARTS, 19.30 h 

SETEMBRE I MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA 
Inaugurado de l'EXPOSICIÓ de petit format 

"Jugar ais camps de concentrado" de Damas Calvet Serra. 
La seva gran afició ais escacs el va portar a tallar a má les 
peces d'aquest joc, amb el qual va entretenir les hores 
amb els companys d'exili i deis camps de concentrado. 
Presentará l'acte: Julia Guillamon, escriptor, crític literari i especialista en l'exili 
Comissari exposició: Josep María Joan Rosa 
Maridatge ofert per: Celler Pere Guardiola i Forn de la Barceloneta 

21 I DIMECRES, 19.15 h 

SETEMBRE I CONSELL COMARCAL ALT EMPORDÁ 

Inaugurado de l'EXPOSICIÓ fotográfica 

d'Alfred Mauve "Els passos de frontera". Es mostren 
imatges de Tarea de TAIbera per on Thivern de 1939, van 
emprendre el camí de l'exili en direcció cap a Franca. 
Presentará l'acte: Sónia Martínez, alcaldessa de la Jonquera 
Comissari exposició: Jordi Font Agulló, director del MLIME la Jonquera 
Maridatge ofert per: Celler Martí Fabra i Embotits El Graner 
















REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 


22 IDIJOUS, 19.00 h - 21.30 h 

SETEMBRE I BIBLIOTECA FAGES CLIMENT - LA CATE 

19.00 h a la biblioteca PRESENTACIÓ 

del Ilibre Trenes tallades. Records d'una nena de Rússia, 
editat per Edicions Cal lígraf, amb la preséncia de l'autora 
na Roser Rosés. 

21.30 h a La Cate SESSIÓ CINEMA 

podrem veure la pel lícula Els nens de Rússia. 

Presentará l'acte de la biblioteca: Jaume Torrent, editor de Cal-lígraf 
Col-laboren: Biblioteca Fages de Climent, La Cate ¡ Cinedub Dioptría 



23 

SETEMBRE 


DIVENDRES, 20.00 h 

CAFÉ DALÍCATESSEN 


Inauguració de l'EXPOSICIÓ fotográfica 


de Marc Sanyé "9 kilómetres". 9 quilómetres de mar 
separen la costa turca de les ¡lies gregues de Lesbos i Kos. 
9 quilómetres que prometen deixar enrere la guerra, 
l'opressió i la pobresa i aconseguir la llibertat. 



Presentará l'acte: Milton Sánchez, fundador de l'ONG "Amb les teves mans" 
Comissari exposició: Martí Dacosta 

Maridatge ofert per: Celler La Vinyeta amb Embotits de l'Empordá 



24 I DISSABTE, 7.30 h 

SETEMBRE I SORTIDA DE L'ESTACIÓ D'AUTOBUSOS 

Museu Memorial del Camp de Rivesaltes 

La instal lació recorda el pas de refugiáis republicans 
catalans i espanyols, jueus, algerians, gitanos i harkis. 
Totseguitvisitarem la Maternitat Suissa d'EIna. 


Places limitades. 

Data límit per reservar 14 de setembre. Paga i senyal 15 € 


El preu de l'excursió és de 55 € (indou el viatge amb autocar, les entrades a 
les instal-lacions i el diñar). Interessats Tel. 972 67 65 63. Places limitades 
Tourist Club 65. C/ Nou, 147 - 17600 Figueres. info@touristclub65.com 



26 I DILLUNS, 19.00 h 

SETEMBRE I FUNDACIÓ CLERCH I NICOLAU 

Inauguració de l'EXPOSICIÓ fotográfica 

de Mariá Román (Portbou, 1936). La fotografía d'esdeve- 

niments i paisatge del poblé va ser una afició que, a poc 

a poc, va anar derivant més cap a la recerca del seu passat. 

Presentará l'acte: Josep Maria Bernils, periodista 

Comissaris exposició: Caries Román i Lluís Benejam 

Col-labora: Roger Fotocomposició 

Maridatge ofert per: Celler Cooperatiu d'Espolla 



27 I DIMARTS, 19.30 h 

SETEMBRE I MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA 

CONFERÉNCIA 

"I si els refugiats fóssim nosaltres?" Una reflexió sobre les 
condicions i límits de l'acció de Caritas davant del gran 
repte de l'acollida humanitaria deis refugiats a carree de 
Mariá Lorca, president de Caritas - Alt Empordá Interior 

Presentará l'acte: Francesc Cruanyes, regidor de l'Ajuntament de Figueres 
Col-labora: Museu del Joguet de Catalunya 


















REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 


28 I DIMECRES, 19.15 h 

SETEMBRE I BIBLIOTECA CARLES FAGES CLIMENT 

CONFERÉNCIA 

La psicóloga clínica i psicoanalista Anna Miñarro fará una 
conferéncia sota el títol "El rostre (rastre) de la violencia. 
(Camps de concentració i exili)". 


Presentará l'acte: Lluís Casadellá, president d'Ómnium Cultural de Figueres 
Col-laboren: Biblioteca Caries Fages de Climent i Ómnium Cultural 



29 IDIJOUS, 21.00 h 

SETEMBRE I LA CATE, ESPAI CULTURAL 

SESSIÓ DE CINEMA 

Projecció de la pellícula L'última frontera de Manuel 
Cussó-Ferrer. Una pel lícula que posa en escena el pas del 
filósof alemany d'origen jueu Walter Benjamin (Berlín, 
1892 - Portbou, 1940) pels Pirineus, des de Banyuls de la 
Marenda fins a Portbou, i que parla del drama que va 
viure Walter Benjamin fugint deis nazis. 

Col-laboren: La Cate ¡ Cinedub Dioptría 



30 I DIVENDRES, 19.45 h 

SETEMBRE I SALA ATENEA CASINO MENESTRAL 

TAULA RODONA 

Sobre la pel lícula L'última frontera amb la preséncia del 
director Manuel Cussó-Ferrer, l'actor Quim Lecina que va 
interpretar el paper de Walter Benjamin a la pel lícula i 
Anastasi Rinos, consultor de muntatge. 

Presentació a carree de: Eduard Ayats, president del Casino Menestral 
Moderará l'acte: Pitu Anaya 



1 I DISSABTE, 19.00 h 

OCTUBRE I GALERIA D'ART LOLA VENTOS 

Inaugurado de l'EXPOSICIÓ 

"Exilis Ilibres d'artista". Una exposició en la qual es mostra 
al públic una col-lecció de Ilibres realitzats per diversos 
artistes, sobre el tema "EXILIS". 






Comissaris exposició: Dolors Ventos i Francesc Carbonell (PopulArt) 

Col-labora: Pare Art de Cassá de la Selva 

Maridatge ofert per: Celler Terra Remota i embotits El Graner 


Exposició oberta 
de l'l al 29 octubre 


| ARTISTES PARTICIPANTS ¡ 

Aldabó, Jaume 

Castaño, José Luis 

Mateu, Assumpció 

Alemany, María 

Ciurana, Adriá 

Planas, Miquel 

Alonso, Imma 

Efe, Núria 

Riba, Mercé 

Altes, Ernest 

Garcés, Javier 

Ribera, Mercé 

Armengol, Mónica 

Gispert, Jordi 

Ruiz Avilés, Miquel 

Bardera, Enric 

Guerrero Medina, José M. 

Sanglas, Carme 

Bosch, Dolors 

Hedreville, Dunia - Duarte, Caries - Brossa, Márius 

Sivori, Eduardo 

Bruguera, Lluís 

Izquierdo, Lluís 

Tabuenca, Gonzalo 

Campdepadrós, Mónica 

Maronna, Carlos 

Vergonyós, Marta 

Carbonell, Francesc 

Marqués, Bep 












REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 


2 I DIUMENGE, 17.00 h 

OCTUBRE lAUDITORICONVENTDELS CAPUTXINS 

TEATRE 

La idea d'Europa de Georges Steiner. Monóleg dirigit i 
¡nterpretat per Óscar Intente. Ens parla deis homes, les 
dones i els nens europeus que duen, com si fos una 
motxilla massa carregada, un pes a l'esquena. El pes d'un 
passat brutal i grandiós alhora. 

Preu de l'entrada: 8 € 

Col labora: Teatre Jardí de Figueres 

3 IDILLUNS, 19,15 h 

OCTUBRE lAUDITORICONVENTDELS CAPUTXINS 

Inaugurado de l'EXPOSICIÓ fotográfica 

Xavi Toral va viatjar fins al camp de refugiáis d'ldomeni, per 
copsar de primera má la injusticia i les males condicions de vida 
de les prop de 12.000 persones que fugien de la guerra de Siria. 
Roigé (Roger Canals Parellada), ens cantará uns temes a l'entorn deis refugiáis. 
Presentaran l'acte: Josep Taberner, president de l’ONG Amb les teves mans 
i Gemma Poca, infermera a Castellter^ol, voluntaria a Grecia i cooperant de l'ONG Bomberos en Acción. 
Maridatge ofert per: Celler Mas Estela amb Embotits de l'Empordá 

4 IDIMARTS, 19.30 h 

OCTUBRE I LA CATE, ESPAI CULTURAL 

CONFERÉNCIA i inaugurado EXPOSICIÓ 

A carree d'un ponent de la Creu Roja. Tot seguit 
inaugurado de l'exposició elaborada peí Gabinet de Drets 
Humans de la Creu Roja Catalunya. 

Presentará l'acte: Doménec Subirá, periodista de Catalunya Radio 
Col-laboren: La Cate i Creu Roja delegado Figueres 
Maridatge ofert per: Celler Arché amb Embotits de l'Empordá 


5 I DIMECRES, 19.15 h 

OCTUBRE I BIBLIOTECA CARLES FAGES CLIMENT 

CONFERÉNCIA 

que ens oferirá Erick Hauck, periodista, ambaixador 
ciutadá i emprenedor social, sota el títol "Jo sóc refugiat: 
els murs de la vergonya", que vol posar en qüestió el 
recurs de la construcció de murs que utilitzen els pai'sos 
més desenvolupats per aturar la immigració ¡I legal. 
Presentará l'acte: Josep María Bernils, periodista 
Col-laboren: Biblioteca Fages de Climent i Associació Triangle Blau 



6 IDIJOUS, 21.15 h 

OCTUBRE I LA CATE, ESPAI CULTURAL 

SESSIÓ DE CINEMA 


Fugir 

ÍYoblit 


Projecció del documental Fugir de l'oblit, amb l'assisténcia 
del seu director l'Abel Moreno. Ens explica la historia d'en 
Pitu, que s‘ha passat tota la vida fugint. Fugint del 
franquisme, del camp de refugiats d'Argeles-sur-Mer, del 
camp de concentrado de Dachau, del camp d'extermini 
deTreblinka o de la matanga d'Oradour-sur-Glane. 

Col-laboren: La Cate i Cinedub Dioptría 














REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 


7 IDIVENDRES, 20.00 h 

OCTUBRE I SALA ATENEA CASINO MENESTRAL 

VETLLADA POÉTICA 

Veus d'exili. Lectura de poemes, amb acompanyament 
musical a carree del mestre Josep María Surrell. 

Presentará l'acte: Cari Oriol Serres 
Col-labora: Atenea Casino Menestral 



8 1 DISSABTE, 9.00 h 

OCTUBRE 1 SORTIDA DE L'ESTACIÓ D'AUTOBUSOS 

VISITA AL MUSEU MEMORIAL DE L'EXILI 

Un centre d'interpretació ubicat a la Jonquera dedicat a 
recordar els exilis provocats per la Guerra Civil espanyola. 

El preu de l'excursió és de 2 € Socis Casino i 3 € per els no socis 

Visita comentada per: Jordi Font Agulló, director del MUME 

Col-laboren: Fundado Albert Tomás Bassols, MUME i Autocars David i Manel 


Per reserves A PARTIR DE 
o Tel. 

La inscripció fina 

L'l DE SETEMBRE: per e-maiffi¡¡ 
al moment de la reserva s'haurá d'abonar l'import 

51 S'haurá de de facilitar nom i teléfon de contacte, 
litzará quan s'exhaureixin les places disponibles. 


10 I DILLUNS, 19.30 h 

OCTUBRE I MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA 

CONFERÉNCIA 

"Refugiats (des)amparats per la llei" a carree de José Luís 
Nvumba, advocat guinea exiliat a Catalunya. Assessora i 
defensa els demandants d'asil dirigint els servéis jurídics 
de la Fundado ACSAR (Associació Catalana de Solidaritat 
i Ajuda ais refugiats). 

Presentará l'acte: Montserrat Blasi (Amnistía Internacional Alt Empordá) 
Col-laboren: Museu del Joguet de Catalunya i Amnistía Alt Empordá 


12 I DIMECRES TOT EL DIA 

OCTUBRE I PLA^A DE CATALUNYA FIGUERES 

FIRA DE COL-LECCIONISME 

On es poden comprar Ilibres, monedes, bitllets, minerals, 
joguets, punts de Ilibre i tot tipus d'objectes de 
col-leccionisme. Aquest día es posaran a la venda posters 
de cinema, cedits per l'Arxiu-Col-lecció Lluís Benejam, la 
recaptació que es faci anirá destinada a la secció de la 
Creu Roja de Figueres. 

Organitza: Casino Menestral Figuerenc 



13 IDIJOUS, 21.00 h 

OCTUBRE I LA CATE, ESPAI CULTURAL 

SESSIÓ DE CINEMA 

Projecció del documental Quién mató a Walter Benjamín 
amb l'assisténcia del seu director en David Mauas. Walter 
Benjamín, un deis pensadors més rellevants del segle XX, 
morí a Portbou el 1940. El film indaga sobre les estranyes 
circumstáncies de la seva mort. 


Col-laboren: La Cate i Cinedub Dióptria 












REFUGIAIS, UN DRAMA ACTUAL 


14 IDIVENDRES, 20.00 h 

OCTUBRE I AMICS DEL CASTELL DE ST. FERRAN 

CONFERÉNCIA 

"Refugiats, de la guerra civil a l'actualitat" a carree de 
David García Algilaga, escriptor. 

Presentará l'acte: Joan Manuel Soldevilla, professorde l'institut R.M. 

Col-labora: Amics del Castell de Sant Ferran 
Maridatge ofert per: Caves Peralada i Fricash De Carns 



15 I DISSABTE, 9.00 h 

OCTUBRE I PARC BOSC cantonada PASSEIG NOU 



RUTA BOMBARDEIGS I REFUGIS 

Ruta pels refugis de Figueres comentada per l'historiador 
David García. Us proposem una visita guiada per recorrer 
la historia deis anys de guerra i de postguerra a la ciutat. 

La duració prevista és de 3 hores. Maxim de 40 persones 

Col-labora: Ajuntamentde Figueres/Cultura i Instituí d'Estudis Empordanesos 


Per reserves: David García Tel. o per e-mail 

S'haurá de de facilitar nom i teléfon de contacte. 

La inscripció finalitzará quan s'exhaureixin les places disponibles. 


16 I DIUMENGE, 7.00 h 

OCTUBRE I SORTIDA DE L'ESTACIÓ D'AUTOBUSOS 


EXCURSIO - RUTA BANYULS - PORTBOU 

Ruta que segueix les passes que el filósof alemany Walter 
Benjamín va fer el 1940 fugint de Franca per arribar fins 
a Portbou. Durada 6 hores. La tornada es fará en tren. 

El preu de l'excursió és de 10 € (indou el viatge amb autocar i l'arrossada que 
es fará un cop arribats a Portbou). Places limitades. 

Interessats Tel. 672 4618 84. E-mail: secretaria@cee.cat 
Organitza: Centre Excursionista Empordanés 
Col-laboren: Fundado Albert Tomás Bassols, Autocars David i Manel i 
Ajuntament de Portbou 

info@casinomenestral.cat 



Per reserves A PARTIR DE L'l DE SETEMBRE: per e-mail 

al moment de la reserva s'haurá d'abonar els 10 € 

S'haurá de de facilitar nom i tel. de contacte. 
La inscripció finalitzará quan s'exhaureixin les places disponibles. 


972 678 666 
Data límit per reservar 11 d'octubre 


Del 2 al 25 de setembre, a la Galería d'Art 
Dolors Ventos, exposició a carree de Associació 
Muga Caula amb el títol "Refugi Dada" 


La inauguració de cada exposició, 
finalitzará amb el maridatge 
d’una copa de vi d’un celler empordanés, 
acompanyats de productes de l’Empordá 












Entitats organitzadores deis diferents actes 

Ajuntament de Portbou 
Amics del Castell Sant Ferrari 
Amics deis Museus Dalí 
Amnistía delegado Alt Empordá 
Assodació Cultural POPULART de Capmany 
Associació Filatélica del Casino Menestral 
Assodació La Muga Caula 
Associació Passatges de Cultura, Portbou 
Associació Triangle Blau 
Atenea del Casino Menestral 
Biblioteca Fages de Climent de Figueres 
Café Bar Dalicatessen 
Caritas de Figueres 
Centre Excursionista Empordanés 
Cinedub Dioptría 
Creu Roja delegado de Figueres 
Fundado Clerch i Nicolau 
Galería d'Art Dolors Ventos 
Grup de Rapsodes Portbouencs 
Institut d'Estudis Empordanesos 
Kronos de Manuel Cussó-Ferrer 
La Cate 

MUME Museu de l'Exili 
Museu deis Joguets de Catalunya 
Ómnium Cultural, delegado Alt Empordá 
Teatre Jardí de Figueres 


Empreses i Entitats col-laboradores 

Obra Social "La Caixa" I Académia de Cinema Catalá 
Comerq Figueres I Consell Regulador de la DO Empordá 
Autocars David i Manel I Filmoteca de Catalunya I Roger fotocomposició 
José Soriano Sierra, Creative Manager I Josep Cruañas, pintor 
Memorial Democrátic I Museu de Cinema de Girona I Tourist Club 65 
Pare Art de Cassá de la Selva I Amat Carreras Muntatge cinematográfic 
Cinémathéque de Toulouse I Escola d'Hostaleria Alt Empordá 
El bar del Casino Menestral 


Per ais maridatges tenim el suport de: 

Grup Oliveda I Caves Perelada I Celler Arché Pagés de Capmany 
Celler Espelt I Celler La Vinyeta I Celler Martí Fabra 
Celler Mas Estela I Celler Pere Guardiola I Celler Terra Remota 
Celler Cooperatiu d'Espolla I Forn de la Barceloneta 
El Graner, embotits artesans de l'Empordá I Fricash de carns 

Mitjans de comunicado col laboradors: 

Setmanari l'Empordá I Setmanari Hora Nova I Punt Diari 
Figueres.com (El diari digital de l'AIt Empordá) I AE comunicado 
Tramuntana TV I 9 diari I Crae. Creacions Alt Empordá 


Gente corriente 



«No me gusta guardarme 
las cosas solo para mí» 



Desde hace unos años Lluís Benejam (Figue- 
res, 1954) se levanta a las cuatro de la madru¬ 
gada y antes de empezar la jornada laboral 
en su empresa de preimpresión se dedica a 
digitalizar y ordenar la impresionante co¬ 
lección de material gráfico relacionado con 
el cine que guarda en su casa ampurdanesa 
de Capmany. Gracias a su excepcional carác¬ 
ter laborioso y metódico, ha volcado perso¬ 
nalmente en la web http://archivocine.com 
más de 65.000 imágenes relacionadas con 
28.000 películas estrenadas en España des¬ 
de el año 1900 hasta hoy. A todas las peticio¬ 
nes que le llegan, de particulares o institu¬ 
ciones, responde de forma desinteresada. 

-Era un niño y ya coleccionaba programas 
de mano. 


-Entonces había cuatro cines estables en Fi- 
gueres y a la salida daban el programa que 
anunciaba las próximas sesiones. Eran co¬ 
mo los flyers de ahora pero desaparecieron 
en los años 80. Mi padre tenía una tienda 
de grano y colgué carteles pidiendo progra¬ 
mas. ¡La gente traía cajas de zapatos llenas! 

-Luego le tocó el turno a los carteles. 

-A los 14 años empecé a trabaj ar en una im¬ 
prenta. Veía los carteles de las películas y 
alucinaba cómo un pedazo de papel podía 
animar o desmotivar tanto a la gente para ir 
al cine. Yo nunca he sido muy cinéfilo. Mi vi¬ 
da es el papel y adoro todo lo que tiene que 
ver con la parte gráfica. 

-¿No ha dejado nunca de coleccionar? 


Lluís 

Benejam 

Coleccionista altruista. 
Vuelca en internet 65.000 
imágenes de películas 
estrenadas en España 
desde 1900 hasta hoy. 


Gemma 

Tramullas 


Q 


-Interrumpí la colección cuando abrí la 
empresa de preimpresión con mi pareja. 
Durante 10 años trabajamos de sol a sol, 
tanto que cogí una depresión y el médico 
me sugirió que encontrara algo para rom¬ 
per la rutina. Coincidió que un cliente me 
propuso hacer una exposición para el cen¬ 
tenario del cine y así reanudé la colección. 

-Imagino que es tan disciplinado y metódi¬ 
co coleccionando como trabajando. 

-Al principio iba a buscar material a cines 
de Figueres, Girona, Tossa, Olot, Blanes... 
Eran locales enormes con desvanes reple¬ 
tos de carteles, guías publicitarias, fotogra¬ 
mas... Aveces hacía dos viajes con la furgo¬ 
neta hasta los topes. Sigo yendo a las salas 
cada 15 días y a las distribuidoras cada dos 
meses. En agosto aprovecharé para ir a bus¬ 
car material a Tudela, Valladolid e Irún. 

-Pierde muchas horas de sueño para po¬ 
ner esta ingente cantidad de material a dis¬ 
posición del público. ¿Por qué? 

-No me gusta guardarme las cosas solo pa¬ 
ra mí, es mejor compartirlo. Lo más valio¬ 
so de esta colección son las relaciones hu¬ 
manas que he podido hacer a lo largo to- 

-Le llegan peticiones de imágenes desde 
Latinoamérica, de ayuntamientos locales, 
de filmotecas europeas, del Instituto Cer¬ 
vantes, del Museo Reina Sofía... 

-Lo tengo todo sistematizado y puedo en¬ 
contrar cualquier cosa en cuestión de mi¬ 
nutos. No hago esto por negocio, sino para 
contribuir al conocimiento de nuestra his¬ 
toria. Si se usan estas imágenes en una pu¬ 
blicación o en una exposición, solo pido 
que me mencionen en los créditos. 

-¿Cuál es la joya de su colección? 

-Un cartel precioso de Ben-Hur en francés 
que me regaló un coleccionista y que es 
inencontrable. Hay colecciones mucho 
más buenas que la mía, pero solo llegan 
hasta 1950 porque después el material no 
tiene tanto valor económico. Yo no puedo 
pagar 8.000 euros por el cartel de Desayuno 
con diamantes, pero si alguien quiere hacer 
un trabajo sobre refugiados o sobre la pri¬ 
mavera árabe [las revoluciones en los paí¬ 
ses árabes de 2010-2013] yo guardo los car¬ 
teles de las películas que se han hecho. 

-Y usted, ¿qué exposición haría? 

-Una de todas las películas que han gana¬ 
do el Oscar a la mejor cinta de habla no in¬ 
glesa, desdeEÍ limpiabotas [1946] hasta hoy. 
¡Tengo todos los carteles! = 

gentecorriente@elperiodico.com 



































10 Comarques Gironines 


El PUNI AVUI I 

DIMECRES, 28 DE DESEMBRE DEL 2016 


Tresors per descobrir (3) 

El paradís del cinema 

DIMENSIÓ* L’arxiu-coMecció de Lluís Benejam aplega más de 25.000 cartells ¡ un ventall ben ampli de material 
relacionat amb el cinema, des de programes de má fins a cartells OBJECTIU • El seu impulsor remarca que la vocació de 
l’arxiu no ás “comprar o vendre, sino ajudar a preservar la memoria del cinema” 


Pere Bosch i Cuenca 

CAPMANY 


E n la coneguda escena de co- 
miat entre Totó i Alfredo a 
Cinema Paradiso (1988), 
aquest li demana: “Facis el 
que facis, estima-ho, tal com esti- 
maves la cabina del cinema Para¬ 
dís.” En Lluís Benejam va aplicar-se 
aquesta máxima i va fer-ho, preci- 
sament, per convertir-se en un au- 
téntic notan del seté art. La seva 
afecció peí món del cinema va co¬ 
mentar a fináis deis anys seixanta. 
En aquells moments, treballava en 
una impremía en qué es reimpri- 
mien els programes de má, que es 
repartien a les entrades de tots els 
cinemes de Figueres. “Sempre em 
va fascinar que un programa o un 
cartell et feia anar o no a veure una 
pel-lícula”, recorda. Afináis deis 
anys setanta, aquest tipus de mate¬ 
rial va desaparéixer, pero en Lluís 
Benejam va comentar a arreplegar- 
ne de gent que inicialment els guar- 
dava pero que se’ls anava traient del 
damunt. Poc a poc, dones, es va 
convertir en un conservador de la 
memoria cinematográfica deis fi- 
guerencs, i, a través d’aquests, de la 
de la historia del cinema en majús- 
cules. 

Tot i aixó, durant algún temps va 
teñir la coHecció aturada “Fins que 
un o dos anys abans del centenari 
del cinema, vaig fer una exposició a 
Sabadell i em va caldre trobar molt 
material”, segons recorda. En 
aquells moments, la coHecció era 
formada majoritáriament per pro¬ 
grames de má i algún cartell petit, 
pero en voler muntar una exposició 
dedicada ais Oscar vaig comprovar 
que li quedaven “molts buits”. I fou 
aleshores quan va comentar a acce- 
dir a una font inesgotable: les sales 
de cinema que anaven tancant, so- 
bretot a partir deis anys vuitanta. 
Ho explica: “En un moment deter- 
minat vaig anar a visitar diferents 
empresaris per demanar-los si po- 
dien facilitar-me material per com¬ 
pletar l’exposició. I tots ells em van 
donar les máximes facilitáis per en- 
dur-me tot el que hi havia ais ma- 
gatzems.” I fou abd quan va conver- 
tir-se en un visitant assidu de les sa¬ 
les que anaven tancant: de Tossa de 
Mar, de Banyoles, de Blanes, de Gi- 
rona i, óbviament, de Figueres. Es 
tractava de golfes i magatzems ata- 
peits de cartells, guies, cartelleres... 
tot de material que, incursió rere 
incursió, li permetia completar la 
seva coHecció. “Abans els cinemes 



Algunes de les peces que es troben a l'arxiu-col-lecció de Lluís Benejam ■ manel lladó 


Un cartell de 
‘Ben-Hur’ 

Resulta complicat 
escollir una pega 
en una coHecció 
tanimmensa.Toti 
aixó, si ha de destᬠ
came alguna, en 
Lluís Benejam es 
decanta perun 
cartell deBen-Hur 
que li va regalar 
una persona que 
teniaunabotigaa 
Montevideo, pero 
quevaperdre 
molts contactes 
queteniaalsEstats 
Únits arcan de 
l'atemptatdeles 
Torres Bessones. 
En Lluís vaajudar- 
lo i ell, com amos¬ 
tra d'agraíment.li 
va regalarel cartell. 


guardaven el material perqué les 
pel-lícules es tomaven a passar. Ara 
no es fa. Les multisales tenen un es- 
pai minúscul i, per sistema, tot es 
llenga”, explica Lluís Benejam. 
Aquesta font també va permetre-li 
comengar a intercanviar material 
amb gent de Franqa, de (América 
del Sud i els Estats Units. Primera- 
ment va fer-ho a través de caries i 
paquets i, des de fa alguns anys, a 
partir de correus electrónics. En 
Lluís Benejam defuig expressament 
el mercadeig i assegura: “Mai no he 
fet negoci amb un cartell que mfian 
donat. La meva idea és Tinteroan- 
vi.” De fet una de les seves máximes 
és que “coMeccionar no és comprar 
o vendre, sino crear memoria”. 

Actualment, 1’arxiu-coMecció de 
Lluís Benejam aplega un ampli ven- 
tall de material relacionat amb el ci¬ 
nema, des de cartells, muráis o gui¬ 
es publicitáries fins a fotocroms o 
programes de má. I, fins i tot, un 
munt de figuretes de protagonistes 
del cinema d’animació, amb una 


atenció especial per en Mickey Mou- 
se, que pot trobar-se a cada racé de 
la casa. Lluís Benejam explica que 
des de l’any 1926 té documentades 
més de 31.000 pel-lícules estrena- 
des a Espanya i que ell conserva ma¬ 
terial de més 21.000, una xifraim- 
pressionant que converteix la seva 
coHecció en la més important del 


Lluís Benejam explica que 
coMeccionar l’haajudat a 
conéixerunmuntde 
persones i relacionar-s’hi 


país. 

Després de molts anys de dedica¬ 
do, en Lluís Benejam té perfecta- 
ment sistematitzat elprocés de 
classificació del materiaL De fet, 
s’aixeca cada dia a les 4 de la mati- 
nada i, fins abans d’incorporar-se a 
la seva empresa d’arts gráfiques, es 
dedica en eos i ánima a ordenar car¬ 
tells, guies o programes. Ho té tot 


perfectament documentat, si bé 
reconeix que té pendent de catalo¬ 
gar una part considerable de mate¬ 
rial. 

En Lluís Benejam no només es 
dedica a recollir materiaL Una bona 
part deis seus esforqos es dediquen 
a la divulgació, ja siguí a través d’ex- 
posicions temporals o d’un portal 
web. Malgrat que no es troba siste- 
máticament oberta al públic, la di- 
fusió de la coHecció és més que no¬ 
table, i, de fet, sTia convertit en un 
referent insubstituible per les admi- 
nistracions. La relació de les exposi- 
cions amb les quals ha col-laborat és 
interminable. Una de les més signi- 
ficatives és la que va organitzar-se a 
fináis del 2007 a la Cate, centrada 
en Figueres i el cinema, en qué es 
recordaven totes les sales que hi ha¬ 
via hagut a la capital de (Alt Empor- 
dá. Arnés, el portal web que haim- 
pulsat ha esdevingut un referent 
per ais amants del seté art. Per a 
tots ells, l’arxiu de Benejam sfia 
convertit en un paradís del cinema. 
































EXPOSICIÓ TEMPORAL 
del 19 de febrer al 2 d'abrll de 2017 


JOGUETS I CINEMA 

PRIMERA SESSIÓ 

ELS JOCS DE HOLLYWOOD 



Aquesta exposició és una producció de Lluís Benejam i el Museu del Joguet de Catalunya 



Arxiu-Col-lecció 

Lluís Benejam 

www.archivocine.com 


Amb la coi laborado de: Sebastiá Roig / Eric Ferrer / Pitu Anaya / Televisió de Girona / Cinedub Dioptría 


MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA / Figueres 

carrer Sant Pere, 1 17600 FIGUERES I 972 504 585 I info@mjc.cat I www.mjc.cat 


■ Diari de Girona 


DIMECRES, 15 DE FEBRER DE 2017 1 37 


Cultura i Societat 

ESPECTACLES | CIENCIA | TENDÉNCIES |TRADICIONS | FETSIGENT | CINEMA | TELEVISIÓ 


E.T. ; Pinotxo, Mickey Mouse i altres herois 
del cinema visiten el Museu del Joguet 

►Huís Benejam treu a la llum algunes de les seves joles de coHeccionlsme per a la mostra «Els jocs de Hollywood» ►Una 
segona exposlcló a Figueres, aquesta a la biblioteca, exhibeix novel-les que s’han adaptat al cinema ¡ han guanyat l’Oscar 


DANIEL BONAVENTURA GIRONA 

■ Pinotxo, E.T., Mickey Mouse o 
l’espasa de La guerra de les Galá- 
xies es passejaran a partir de diu- 
menge vinent per la Sala Oberta 
del Museu del Joguet de Figueres, 
on quedará inaugurada l’exposi- 
ció Elsjocs de Hollywood, que treu 
a la llum algunes de les joies de la 
col-lecció de material gráfic i ob- 
jectes relacionats amb el cinema 
que Lluís Benejam va comentar a 
atresorar a la década de 1960 . 

Amb una conferéncia de l’es- 
criptor Sebastiá Roig, quedará 
inaugurada (12 h) aquesta expo- 
sició a partir d’objectes generats 
peí marxandatge de sis títols mí- 
tics de Hollywood: E.T., La guerra 
de les Galáxies, ElMágic d'Oz, Pe¬ 
sadilla antes de Navidad, Pinotxo 
i Mickey Mouse. 

L'exposició conté cobej ades pe¬ 
ces de col-leccionista com una re¬ 
prodúcelo a mida natural d’E.T. 
feta amb uns materials especiáis 
per a una recent edició de la Fira 
del Cómic de Barcelona, objectes 
mítics de La guerra de les Galáxies 
com l’espasa de Jedi, figures de 
Mickey Mouse, o una série de ü- 
telles d 'El mágic d’Oz, tots ells ob¬ 
jectes que Benejam ha trobat en 
mercats durant la seva dedicado 
al coUeccionisme, que practica a 
hores lliures de la seva feina d’im- 
pressor a Figueres. 




► Charlton Hes- 
ton va interpre¬ 
tar el film el 1959 



Drácula 

► Béla Lugosi 
va interpretar el 
film el 1931 


L’aventura del 
Poseidon 

► Cinema de ca¬ 
tástrofes de 1972 


El cor de les 
tenebres 

► El 1990 es va 
adaptar el Ilibre 


El cárter (i 
Pablo Neruda) 

► Film italiá ro- 
datel 1994 



Encontres en la 
tercer fase 

► Un Spielberg 
de 1977 



1 í fe Q 


) 1 Al m 

wm vVB 






Cobejats objectes de col-leccionista ► Un E.T. de mida natural, figures de Mickey Mouse, objectes de La Guerra de 
les Galáxies i també els titelles de Pesadilla antes de /Vav/dacís’exhibiran a partir de diumenge a Figueres. 


L’exposició s’inaugurará exac- 
tament una setmana abans de la 
gala de lliurament deis premis Os¬ 
car de Hollywood, un esdeveni- 
ment que Figueres celebrará do- 
blement ja que dilluns s’obrirá a 
la biblioteca Fages de Climent una 
segona exposició basada també 
en la col-lecció de Benejam. 

Literatura i cinema 

Aquesta segona exposició, de pe- 
üt format, porta l'explícit títol Li¬ 
teratura portada a la gran panta¬ 
lla: pellícules amb Oscar Col lec- 
ció Lluís Benejam. 

En ella s'hi podran veure obres 
literáries portades a la gran pan¬ 
talla que han estat mereixedores 
d'algun premi Oscar. S’hi mostren 
els llibres que han donat origen 
ais films i programes de má i guies 
publicitáries de les pel-lícules 
com ara Encontres en la tercera 
fase, Espartaco, L’exorcista, La 
guerra de les galáxies, Alió que el 
vent s'endugué, Mary Poppins o 
Memóries d'África. 

En total hi ha una quarantena 
de llibres. Els actes paral-lels 
d’aquesta exposició inclouen una 
conferéncia del crític de cinema 
Jaume Figueras que es fará el 3 de 
marg. «Aramateixtincinformació 
gráfica de més de 30.000 pel-lícu¬ 
les», comenta Benejam, que se- 
gueixles passes de Tomás Mallol. 































I ELPUNTAVUI 

DIUMENGE, 26 DE FEBRER DEL 2017 


CULTURA I ESPECTACLES 



Dues peces que s’exposen al Museu del Joguet de Catalunya, amb el ratolí Mlckey I Chaplln de protagonlstes ■ museu del joguet 

El Museu del Joguet mostra 
la relacíó histórica entre 
el cinema i el marxandatge 

O Coprodu'ída amb la CoHecció Lluís Benejam, s’hi poden trobardes de figures 
clássiques com el ratolí Mickey i Chaplln fins a més actuáis com les de ‘Star Wars’ 


Uibres amb Oscar 


J.C.L. 

FIGUERES 


Molt abans que l’explota- 
ció comercial del marxan¬ 
datge cinematografié s’ex- 
pandís fins a límits inima¬ 
ginables amb l’estrena de 
Star Wars (1977), els pro- 
tagonistes de les pel-lícules 
realitzades per les grans 
productores de cinema de 
Hollywood deis anys vint 
del segle XX ja van donar 
peu ais primers productes 
d’explotació comercial que 
lligaven les indústries cine- 
matográfiques i lúdiques. 
Mites i estrelles que van es- 
tablir un fort vincle amb 
l’espectador, com ara 
Charles Chaplin, Harold 
Lloyd, Groucho Marx, 


La biblioteca Fages de Cli- 
ment de Figueres també re¬ 
corre a la CoHecció Lluís Be¬ 
nejam per exposar fins al 18 
de marg una mostra que posa 
en relació obres literáries, ci¬ 
nema i els premis Oscar, que 
precisament s’entreguen 
aquesta matinada de dilluns. 


Shirley Temple i Mickey 
Mouse, van convertir-se en 
joguets i jocs. El consum de 
masses, que era ja una rea- 
litat ais Estats Units (a ex- 
cepció deis anys de la Gran 
Depressió), no va desapro- 
fitar l’ocasió, tal com avui 
en dia es continua fent. 


L’exposició se centra en obres 
literáries portades a la gran 
pantalla que han estat merei- 
xedores d’algun premi de Ho¬ 
llywood. També s’hi mostren 
els Ilibres que han donat ori¬ 
gen ais films i programes de 
má i guies publicitáries de les 
pel-lícules. 


El Museu del Joguet de 
Figueres s’ha fíxat en els 
casos més paradigmátics 
de la relació cinema i jo¬ 
guet per portar a terme 
l’exposició Els jocs de Ho¬ 
llywood, amb la qual apro- 
fita per homenatjar les 
principáis estrelles del ci¬ 


nema americá que després 
han esdevingut un produc- 
te de marxandatge en for¬ 
ma de joguet. 

Coprodu'ída amb l’Arxiu 
Col-lecció Lluís Benejam, a 
la mostra, s’hi troben figu¬ 
res de tot tipus, des de les 
més reprodu'ides, com ara 
el ratolí Mickey, fins a d’al- 
tres més complicades de 
trobar, com ara un ninot 
de Charles Chaplin. L’ex¬ 
posició, que es pot visitar 
fins al 2 d’abril, explica la 
historia que envolta cada 
joguet, com la fal-lera pels 
mons cósmics que van des¬ 
pertar les figures d’ET ais 
anys vuitanta o la historia 
d El mágic d’Oz, inspirada 
en un llibre infantil de 
1900. ■ 



























Del 20 de febrer al 18 de marc 2017 

Literatura portada a La gran pantalla: 

PEL-LÍCULES AMB OSCAR 


Divendres 3 de marc a les 19.30 h, el periodista i crític de cinema Jaume Figueras 
será a la biblioteca per parlar de cinema i deis premis Oscar amb una xerrada que 
portará per títol: “Hi ha vida más enllá deis Oscar?". 





















32 Comarques Gironines CULTURA I ESPECTACLES 


ELPUNTAVUI I 

DILLUNS, 13 DE NOVEMBRE DEL 2017 


Uuís Benejam 
penjaalwebde 
cinema35.000 
fotocroms 

□ El col-leccionista figuerenc posa a disposició deis 
usuaris a través d’Archivocine.comimatgespromocionals 
de 5.761 pel-lícules estrenades entre els anys 1923 i 2013 


Jordi Camps i Linnell 

GIRONA 


Durant anys i fins fa una 
década, un deis principáis 
reclams deis cinemes per 
atraure espectadors a les 
sales eren els anomenats 
fotocroms Qabby cards en 
anglés). Són aquella mena 
de cartellets que, durant 
generacions, acompanya- 
ven els pósters de la pel-lí- 
cula i que, situats ais vestí- 
buls del cine, atreien la mi¬ 
rada de tots aquells qui 
anaven a veure lapel-bcula 
o d’altres que somiaven al¬ 
gún dia fer-ho. 

Com aquells qui de pe¬ 
táis, sobretot deis que jate- 
nim una edat, ens apropá- 
vem al cinema per apre¬ 
ciar aquell petit tast que 
t’oferien les imatges -en¬ 
cara que fos amb l’estrelle- 
ta estratégicament col-lo¬ 
cada- del reguitzell de 
pel-lícules a les quals la 
classificació no et perme- 
tia l’entrada Caleshores la 
maleida classificació S, fos 
per sexe o violencia). 

Els fotocroms soben ser 
jocs de vuit, deu o dotze fo¬ 
tografíes i si ais anys tren- 


ta eren d’una mida A5, im¬ 
presos en color gris o mar¬ 
ró, més tard eren de més 
envergadura sobre cartró 
dur, per fer-ho més resis- 
tent, jaque aquesttipus de 
material es desplagava 
juntament amb la pel-lícu- 
la per diferents sales de ci¬ 
ne. Finalment van sortir 
els de mida A4, que la sala 
de cinema comprava i es 
quedava. Amb l’entrada 
de les multisala, aquest 
material aniria desaparei- 
xent i a partir deis anys 
2006-2008 les distribu¬ 
idores cinematográfiques 
van deixar d’elaborar-ne, 
segurament perqué amb 
internet ja n’hi havia prou. 

Ara, el col-leccionista 
Huís Benejam ha penjat al 
seu web Archivocine.com 
un total de 34.286 foto¬ 
croms corresponents a 
5.761 pel-bcules estrena- 
des a partir de l’any 1923 i 
fins a l’any 2013. Un mate¬ 
rial ingent préviament se- 
leccionat, ara accessible 
des que l’ha posat a dispo¬ 
sició de tot aquell que ho 
vulgui, siguí investigador o 
un simple cinéfil. Una tas¬ 
ca titánica que b ha repor- 


tat més de dos anys de fei- 
na (dedicant-hi entre tres 
i quatre hores diáries de 
mitjana) i que Benejam 
pensa completar arribant 
a un máxim de 35.000 fo¬ 
tocroms digitahtzats. 

L’usuari pot accedir a la 
pel-bcula a través d’un ín¬ 
dex alfabétic i cronológic, 
segons l’época. Una vega¬ 
da locahtzat el títol, es pot 
amphar la imatge deis fo¬ 
tocroms i fins i tot es po¬ 
den descarregar en unare- 
solució considerable. 

Cal destacar que hi ha 
seccions a banda, com ara 
una de cinema mexicá -fa- 
cihtada per una col-labora- 
ció- i dues més de foto¬ 
croms censurats i amb 
imatges dures, fortes o 
molt impactants. Com Be¬ 
nejam destaca: “Aquests 
tipus de fotocroms demos- 
tren fins a quin punt al-lu- 
cinant arribava el criteri 
del censurador de tom, ca- 
pag de tapar un mugró de 
la víctima d’un crim en 
qué la sang i el gore eren 
més que expbcits. Pensem 
que podies veure les victi¬ 
mes al garrot vil pero no 
un nu.” 


n^^HPT T " , H 



una mostra variada deis fotocroms disponibles al web ■ archivo cine lluís benejam 


Impressor d’ofici, Bene¬ 
jam té a la seva col-lecció 
uns 30.000 cartebs de ci¬ 
nema, uns 18.000 progra¬ 
mes de má, uns 20.000 
dossiers de premsa o press 
books de pel-bcules i, a més 
deis més de 70.000 foto¬ 
croms de qué disposa, té 
Uibres i discos relacionats 
amb el món del cinema. 
Benejam mai no ha tángut 


laintenció defernegoci, si¬ 
no que, com sempre ha dit 
ais propietaris deis cine- 
mes que b han facihtat el 
material que col-lecciona, 
“vol documentar una épo¬ 
ca a través de la conserva- 
ció d’uns materials con- 
demnats ala desaparició”. 

El col-leccionista figue¬ 
renc rep constants peti- 
cions de particulars i insti- 


tucions que necessiten el 
seu material per a exposi- 
cions o edicions de bibres. I 
des que ha endegat el pro- 
jecte del web comptabibt- 
za una mitjana de l.OOOvi- 
sites setmanals. “Digitabt- 
zar i difondre-ho peí web 
m’ajuda a donar a conéi- 
xer l’arxiu de cine que estic 
fent.” Tot per amor a l’art, 
el seté, s’entén. ■ 


Oifiura pja 



LkíliBéiie.|-aiti imbuL . :■ •!: I.-. .-uHhí ir., p ■■ 


Benejam penja al web 
3S.000 fotocroms 


£1 col-leccionista ofereix l'accés a les 

imatges promocíonals de 5.761 films 


















PUNT DE VISTA 


El p VT AVUI 

Ji'.IMENÜt. A M «.!»( Da KM 


Comarque Gironlnes 


41 


LA GALERIA 


Un arxiu de cine 


C om que és un deis armes més discrets, tácrts i re- 
tinguts. i com que albora deu sor el col-leedoras 
1a de material cinematografié més important del 
país, alió que no esbomba ell te dirá un servidor. si em 
per™ten. En Uuis Befw^amJigLienGnc/fDtMflfnposi- 
tor i caminata, toballa no sé quantes teres al día 
(moltéS. mo4ttt) i tétemps dededicar-sea un arxiu 
de cinema que ha treat ell tot te. te hi ha inlprmació 
de tes pel-teutes emesesal país des de 1'ariy 1900 íins 
ara mateix- 

Aviat és dü perd es tnacía de quasi tonta mil peí-lí¬ 
ate, a rte te diapositivas, cartells, Hibres^discos. 
programes de ma i fotocroms^altramert difcsAübfcy- 
cards, i d'aquests a l'arxiu n'hr te més de garanta 
miLcorresponents a sis mil wfrcerttes ;pdJJbule5. Re¬ 
corte aquests fátocromste quan as meu poblé hi ha- 
via cinema: eren un certrons pesaos i resistente amb 
escenes de la película i es cd-iocflven a Centrada de 


LluísBenejam 

téquasitrenta 

mtlpeHítules, 

amésde 

diapositivas, 

cartelts.l libres, 

discos, 

programes de 
má i també 
fotocroms 


te sa^. Ambla moda de tes 
multisaJes, sembla que tot 
dirá te de£3£>$regut. peró 
en Uute Benejam a íf aquesto 
mena de fotocroms, ríexhi- 
beú méste quamnta mi! al 
seuarxiu. Altracosa ste els 
programes de mO.dels quals 
n'apaneixen uns onze mil, 
que atesten desde l'arry 
19Bfinsall939, época que 
va ser Tapogeu claquesta 
mena de publicjtst desapa^ 
reguda cap a filiad deis anys 
setenios. l alió que ste puna- 
ment cartelte tepei-líote.a 
l'arxiu ten poden contetar 
méste vinti-tinc mil, molisteis quaís en catate. Ultra 
lot ará r hí te apartats dedicats a les sales de cinema 
antigües, un dScdonari de cinematografía i el debuta 
la gran pantalla d'actors i actrius. 

tfeig que avui aquest papar pet semblai pura mfbr- 
mació per a citefi¿. Fterp un servidor, que no és gens 
clnéfiL he ded-srque m'admiml'eslon;, la paciencia i la 
il-!us¡6 dten Ilute Benejam. I com que ja he drt al princi- 
pi que ell m és gens dortat ni a l'auíotembo ni a cap 
forma de publidlat. algií hohavia de dir. Ah, i per si ve¬ 
len valorar el meu grau de cinefília, els cjBré que l'últi- 
ma pel lícula que varg veure en una sala de cinema va 
ser Amaúeus —hri vaig anaramb en Joan Fernerús.que 
bo teu recordar prou- I com que em va agradar tant, 
vaig esteure'n unes ratita al meu diari, ara veig que 
era í any 1985- Fa tenes mes de trente anys que no he 
enlrat en un cinema.peréem toe el barretdaívartt 
d'en Ilute, íamic col tactor més pertmaí que conec. 


El Punt avui, 25 de marg del 2018 






Lados 

^^SWGAS 



LLETRES 

Jordi 
Arboiiés (Nif) 


ESCR1PTÜR 


"Grades a la iniciativa 
del director Ventura Pons i la 
col-íaboració de col-leccionistes 
com Huís Benejam" 


nmig d' un món que cada 
día canvia impulsa! per la 
rapidesa de les noves im- 
plantadons tecnológi- 
q ues, multes sales d'exhibició cinema¬ 
tográfica perviuen amb un aire gaire- 
bé antro polbgic. A Pignores sacaba de 
ressusdtar l'antic cinema Las Vegas, 
que sli avia tancat al 2000, Al centre i 
amb un aforamem de 800 persones, hi 
ha quatre sales. La principal, a ta plan¬ 
ta baiüta i tres de dimensíons més rc- 



dtildes, al primer pis. A la ciutat, que 
tradicionalment ha tingut una intensa 
vida de carrer, hi havia hagut moltes 
sales de cinema. Ara, gr&ries a la ini¬ 
ciativa del director Ventura Pona i la 
col-íaboració d'insthurions i collec- 
cionistes com Lluís Benejam la nova 
sala inicia un periple interessant. la 
defensa del cinema en temps de pla- 
taformes digitais, canal s pirales i, tam - 
bé, la competencia de les sériesde te- 
íevtsió; cosmos llaminer que en es- 
séncia convida la geni a ser un consu¬ 
midor passiu en el sentit que no cal 
sortir de casa per vcure q ualscvol 
pcl'Jícula. La producció cinematográ- 
lica és indetu rabie, no fa gai re q ue es 
Itlmaven peí líen íes només per al mer¬ 
cal del íormat en vídeo, i les videote- 
ques, com e! s CDs en 1 a música, han 
desaparegut. Els efectos especiáis avui 
en día no són qüestions puntuáis o del 
genere de dénda fiedó, sind que la 
tecnología implica que formín part de 
quaJsevolpcI LfcuJa. Los sales de Las 
Vegas, com ei Truflaut de Girón a o el 
cinema Montgrí de Torroella de Mont- 
grí, representen la coniinuítat de la 
cultura Hígada amb els h&bits de con- 
vivéncia ais carrera La cultura com un 
fet dina rn ic i compartit, la restaurarió 
de Las Vegas sorptén perqué no és ha¬ 
bitual que s'aposti per una utopia. 
Grácies a qui s'cstinia el cinema, la 
vida real adquíreix més sentit. 


Diari de Girona, 2 de juny del 2018 








ELPUNT AVUI 

DILLUNS, 25 DE JUNY DEL 2018 


Nómades al c¡ nema, a 
l’Arxiu Benejam 


Archivóme amplia 
contingutsambuna 
secciódedicadaa 
l’exili i l'emigració 

J. Camps Linnell 

CAPMANY 

El segle XX ha estat el deis 
nómades; un període his¬ 
torie absolutament trau- 
mátic que ha conegut les 
majors migracions de la 
historia de la humanitat. 
Exiliats, refugiats, despla- 
gats, nmnigrants i emi- 
grants son, malaurada- 
ment, encara protagonis- 
tes de molts deis drames 
que viu la societat. Una ca¬ 
tástrofe humanitaria que, 
des de la crisi migratoria 


aíran de les guerres mun- 
dials del segle passat, no 
sembla teñir aturador. El 
cinema, com a brutal mi- 
rall de la realitat que vivim, 
s’ha convertit en un vehi- 
cle per analitzar i denun¬ 
ciar en la majoria de casos 
aquesta tragedia humana. 

El segle passat també va 
veure com una de les for¬ 
mes artístiques més revo¬ 
lucionarles de la historia, 
el cinema, es desenvolupa- 
va de forma portentosa, 
sobretot a partir de la sego- 
na meitat de segle. 
D’aquesta manera, es pot 
dir que el cinema i l’emi- 
gració han caminat, al 
llarg de la seva historia, 
prácticament de la má. Ai- 


xó sense dir que molts 
d’aquells emigrants van 
resultar ser els qui van ai- 
xecar la indústria cinema¬ 
tográfica. 

L’arxiu de cinema de 
Lluís Benejam, que té una 
ingent documentació, 
continua ampliant-se peí 
que fa a la difusió del mate¬ 
rial a través del web archi- 
vocine.com i en aquesta 
ocasió ho fa, precisament, 
posant a disposició lliure 
deis usuaris una coMecció 
temática titulada Exili i 
emigrado. 

Dividit en dues parts, 
s’hi pot trobar un total de 
75 referéncies de peMícu- 
les al voltant d’aquesta te¬ 
mática. En totes hi ha el 


El Punt avui, 25 de junio de 2018 








Cultura i Espectades 


43 



‘Lamerica’, drama de Gianni Amelio rodat el 1991 ¡ que continua viu más que mai ■ arxiu 


cartell, la sinopsi, el tráiler 
i informació del director i 
de cada intérpret amb les 
corresponents fitxes téc- 
niques enllaqades a imdb i 
Viquipédia. Des d 'Agua 
con sal a Welcome , pas- 
sant per títols essencial 
com ara Le Havre d’Aki 


Kaurismaki, la trilogía 
Heimat , The Visitor, La¬ 
merica de Gianni Amelio i 
Passatge a la boira de 
Theo Angelopoulos. 

Abd mateix, l’arxiu ha 
documentat tots aquells 
actes que van teñir lloc en¬ 
tre el setembre i l’octubre 


del 2016 a Figueres en qué 
van participar més de 30 
entitats i persones relle- 
vants que van tractar el te¬ 
ma deis refugiats. Aquí es 
troba de tot, des deis pro¬ 
grames a vídeos de les con¬ 
ferencies, passant peí ma¬ 
terial grafio. ■ 
















Lluís Benejam 
i la memoria 

L'arxiu de l'impressor figuerenc permet recorrer la historia 
del cinema a través de cartells i programes de má 

En una casa antiga situada ais afores de Campmany, l’impressor Lluís Benejam (Figueres, 1954) hi guarda 
una excellent collecció de cartells de cinema. També hi serva estris i un munt de figuracions fotográfiques, 
amb les quals es pot recorrer, paper a paper, la historia del cinema. És una d’aquestes persones que paga 
la pena conéixer, perqué, quan contemples el seu fons, retrobes la petjada de la infantesa. 

Text > Jordi Arbonés, escriptor 


C om a bon col-leccionista, 
Benejam és un home endre- 
gat. Ha creat un arxiu amb 
parámetres propis que li ser- 
veixen per saber on guarda, enmig d'un 
volum ingent d'informació, cada exem- 
plar recollit. Res no se li escapa. Pri¬ 
mer, el seu control t'espanta, i després, 
t'agrada. Explica que les ganes de col- 
leccionar van ser progressives i que van 


arrencar quan, ais catorze anys, el van 
atrapar. Llavors havia deixat l'escola 
i havia comengat a treballar en la 
impremía del seu pare, en la qual 
es feien els programes deis cinemes 
de Figueres, sobretot del de Las Vegas 
(Figueres va teñir tretze sales). Trenca 
alguns deis tópics que acomp anyen el 
gremi inexistent deis col-leccionistes. I, 
sincer i directe, no amaga res. No l'in- 


teressa posar-se cap máscara que dissi- 
muli cap secret: no li cal. 

Sorprén quan explica que el que li 
va crear l'afició no van ser només els 
dibuixos i les pintures deis minicartells 
deis programes (acolorits com cromos, 


» Lluís Benejam al seu taller, l'obrador de la 
memoria. (Autoría: Claudi Valentí) 






» La complexitat de l'ordre marca lafeina 
de Benejam, que ho té tot perfectament 
classificat.{ Autoría: Claudi Valentí) 


els guardava dins d'una capsa metál-li- 
ca, potser de galetes), sino el paper en 
el qual estaven impresos. Era una época 
en qué els cartells de cinema es pinta- 
ven a má. Aquest univers li agradava i 
l'atreia, pero el que el seduia més era 
l'art de la impressió, l'ofici que aprenia 
al taller. El misteri que sostenía el paper. 

Encara guarda llibretes amb els pri- 
mers apunts fets amb bolígraf de tinta 


blava. És documentació que explica la 
trajectória d'una afició que l'ha conver- 
tit en un referent en el món del cinema 
occidental, sobretot de l'espanyol. Li 
truquen d'arreu, d'Hongria, de Méxic, 
de filmoteques allunyades i de l'altra 
banda de l'Atlántic, per demanar-li car¬ 
tells. S'ha convertit en un sever i contu¬ 
maz investigador. 

Metódic i acurat, no es veu reflectit 
en qui acumula coses sense mantenir 
cap ordre estríete (els anomenats Dió- 
genes), sino que s'identifica més amb 
el seu amic Martí Amiel, ja morí, que 
va col-leccionar amb gust exquisit una 


Li truquen d'arreu, 
d’Hongria, de Méxic, 
de filmoteques 
allunyades i de l’altra 
banda de l’Atlántic, 
per demanar-li cartells 

quantitat important de rellotges. Tam¬ 
bé va coincidir amb una altra béstia 
de la col-lecció, Tomás Mallol, mort el 
2013. Recol-lectors de memoria, feres 
de la realitat figurada. Benejam és de 
carácter generós: el plaer d'aplegar pe¬ 
ces interessants i també de mediocres, 
dolentes o execrables l'honora. Res no 
contenga ni s'acaba en el fet de posseir. 
Arxiva, emmagatzema i, coneixedor de 
la riquesa del tresor, l'ofereix a qui l'hi 
demana (conscient de ser l'últim d'una 
estirp), ja sigui només per veure la seva 
obra exposada o per admirar-se. Quan 
algú li demana obres especifiques per 
completar alguna exposició concreta, 
de seguida s'hi ofereix. 

Sorprén, també, descobrir que col- 
leccionar no l'hagi convertit ni en ciné- 
fil ni tampoc en mitóman. Dos aspectes 
que, sovint, van lligats al món deis estu¬ 
diosos del cinema. Fetitxisme. Un altre 
tópic que també cau quan l'escoltes. Li 
agrada el cinema, pero no segueix d'una 



» El col-leccionista amb la inevitable referencia de Disney. (Autoría: Claudi Valentí) 







» Joan Blondell en un programa de Desfile 
de Candilejas. (Font: Arxiu Col-lecció 
Lluís Benejam) 



» Un programa de Frente de Madrid, protagonitzada per Conchita Montes el 1939. 
(Font: Arxiu Col-lecció Lluís Benejam) 


manera decidida cap director ni tampoc 
cap actor en concret. És un espectador 
normal que no está condicionat ni amb 
filies ni tampoc amb fóbies tradicionals. 
Treballa i completa totes les edicions de 
les pel-lícules guanyadores deis Oscars 
des que es van implantar el 1927, a l'ho- 
tel Hollywood Rosevelt de Los Angeles, 
l'Academy Awards. Aquest interés im¬ 
plica una decisió, una tria escrupolosa. 
Guanyar el temps a favor deis Oscars 
el satisfá perqué gairebé ha aconseguit 
conquerir-ne la fototeca sencera. 

Ha col-leccionat milers de progra¬ 
mes (cartells de butxaca), pósters i fo- 
tocroms de pel-lícules de tota mena, 
el grapat de fotos de pel-lícules que es 
mostraven a l'entrada deis cinemes. 
Com que acostumaven a estar clavades 
amb xinxetes, algunes les robava deis 
plafons de fusta. Ha aplegat cartells tant 
de bones pel-lícules com d'horribles. 
Peces mal considerades per la crítica i 
peí públic que, més endavant, han estat 
recuperades i alabades i, és ciar, l'in- 
gent material de série B, inesgotable. La 


mirada global i desproveída de prejudi- 
cis ha comportat que la seva col-lecció 
tingui una dimensió inesperada i que 
sigui de carácter infinit. Explica que la 
seva col-lecció s’acabará d'aquí a poc, 
quan ja no es faci servir el paper. És un 
conservador sense fronteres elitistes. 
Així, grácies al seu sistema d'indexar, 
ho absorbeix tot i, en un moment do- 
nat, troba, en pocs minuts, cartells de 
pel-lícules de qualsevol any, génere i 
condició. 

La mirada d'aquest col-leccionista, 
per sort, no conté cap fre estilístic ni 
tampoc cap preferéncia cinematográfi¬ 
ca. Aquí és on rau la bellesa del seu tre- 
ball acumulatiu. El fet d'estar allunyat 
de maníes atorga un carácter universal 
a l'obra. Haver endegat una col-lecció 
homérica i, en un principi, impossible. 
Grácies a haver-se mantingut distanci¬ 
ad ha construid un temple cultural que 
aporta una dimensió lógica a qui vul- 
gui saber qui érem a principis del segle 
passat i qui som ara. Alió que ha bastit 
la vida (paradoxa excepcional), cartell 


La seva col-lecció 
homérica guarda les 
voltes de la historia i 
aporta ais entesos 
materia pera l’analisi 

a cartell, ha servit per muntar una edi¬ 
ficado impressionant. Única. La tasca 
de Benejam ha servit per crear memo¬ 
ria. El guany obtingut a través deis anys 
serveix per completar els forats foscos 
de la memoria deis afires. Un puzle, 
del qual, a molta gent, sobretot ais que 
munten exposicions temátiques, els fal¬ 
ten peces i cartells. Benejam ho té tot, ja 
siguin idees senzilles o difícils de trobar. 

Hi ha un cartell que li agradaría ha- 
ver tingut, el de la pel-lícula Breakfast in 
Tiffany's, del 1961, basada en un llibre 
de Truman Capote, protagonitzada per 
Audrey Hepburn i dirigida per Blake 
Edwards, i que va guanyar l'Oscar a la 
millor cangó i banda sonora. Sembla 











reportatge lluís benejam i la memoria 



» JeanArthur i Cary Grant, protagonistes de Sólo los ángeles tienen alas. 
(Font: Arxiu Col-lecció Lluís Benejam) 


» Robert Mitchum encarna el reverend Harry Powell a La noche del cazador. 
(Font: Arxiu Col-lecció Lluís Benejam) 


que se'n van fer pocs cartells (no era 
una obra mestra del cartellisme). Ac- 
tualment, és un objecte de cuite molt 
preuat a les subhastes: costa més de 
cinc mil euros. 

Benejam sempre ha treballat amb 
una antiga idea: més que comprar, pre- 
fereix la disciplina de l'intercanvi (con¬ 
signa cadascun deis passos que fa), alió 
del «jo et passo tres-cents programes i tu 


me n'envies cent cinquanta». No es trac- 
ta d'una qüestió de pes o de quantitat, 
sino de negociar amb l'interlocutor que 
busca alió que ell té, i de demanar el que 
l'interessa. Explica: «Amb qui intercan- 
vies coneixements i programes fas amis- 
tat, amb qui només negocies i regateges, 
no». Peí que diu, aquest territori no és 
un món de grans especulacions econó- 
miques, sino que l'oferta i la demanda 


és pura qüestió d'entesa i d'intercanvi 
de béns. Li agrada relacionar-se amb 
col-leccionistes amb qui s'intercanvia la 
materia primera i fer amics. Ve a dir que, 
al capdavall, els amics els fas quan no hi 
ha l'ánsia d'obtenir diners. 

El primer pis de casa seva és pie d’ob- 
jectes amuntegats, és una zona espe¬ 
rada. L'ordre del desordre. Aquí sobta 
trobar-te amb dos projectors cinemato¬ 
grafíes del segle passat. Ginys immensos 
i de mecánica analógica, descontextua- 
litzats. Semblen áliens de primera gene¬ 
rado i de l'época de la primera Revolució 
Industrial. El segon pis és el de veritat. 
Un cop a dins diu, amb veu baixa, que el 
seu llegat el deixará a la familia. 

Benejam admet que li agrada la pe- 
riféria del cinema: maquines, objectes 
i detalls que han servit per atraure la 
mainada. No els col-lecciona. El mar- 
xandatge és recent. Potser va comentar 
amb les pel-lícules seriades de La guer¬ 
ra de les galáxies ; en té figures i, de ve- 
gades, les ha exposat. 

Coneix el perill que comporta l'ad- 
dicció d'entrar en col-leccions paral-le- 
les. De saviesa empordanesa, manté el 
seny de la contenció. 

Temps enrere i amb el seu amic Martí 
Amiel, mort el 2017, anaven a les fires 
de segona má. Ho diu amb la pena d'ha- 
ver-lo perdut. Remenaven les parades o 
hi passaven per davant abans de diñar i 
xerrar. No va ser en aquests llocs on Be¬ 
nejam va trobar el material fonamental 
de la seva obra, sino quan es va adonar 
que els cinemes tradicionals de tota la 
vida tancaven. La majoria mantenien 
un munt de material acumulat a les gol- 
fes, el rebost de la memoria, la rebotiga 
de la vida audiovisual, polsosa i perdu- 
da. Paper mort que ell es va cuidar de 
ressuscitar. En forats replets de papers, 
rates i pols, deixats estar a la bona de 
Déu, hi va trobat el filó del record. L'or 
amb el qual va fonamentar la bastida 
del que va esdevenir Fedifici del futur. 
Reciclatge, se'n va dir més endavant. 

Tenia el do de l'oportunitat quan 
detectava les golfes plenes d'objectes 
apreciables en la foscor de diferents 
cines de les comarques gironines. La 
indústria del cine canviava a passos 
agegantats i els cinemes abaixaven la 
persiana. Les multisales no van guar¬ 
dar gairebé res. A mesura que hi anava 
havent més pantalles, anaven quedant 
menys cinemes. Enfebrat, va correr i va 
anar al darrere d'un munt de cartells i 
programes que feia segles que havien 



ROBERT MITCHUM 
SHELLEY Wll 


CHUM Nb^JE 


Un Jim do 

CHARLES 

LAUGHTON 


* ULUANGISHfS 







estat presents en la vida deis pobles. 
L'oportunitat i la murrieria van repre¬ 
sentar arribar a temps, abans que la 
paperassa es llencés a les escombraries. 
Eli, amb cotxe o amb furgoneta, s'ho 
enduia tot. Li regalaven quilos de mate¬ 
rial perqué feia neteja. El veien com un 
escombriaire poc entenimentat o una 
especie d ’exterminador que, decidit, 
recollia, aplegava i amuntegava. No do- 
nava explicacions. De seguida va tocar 
invertir jornades de vint-i-quatre ho- 
res per estriar, indexar i fer espai a casa 
seva. Sol. En aqüestes circumstáncies, 
les de l'instint i la descoberta (Indiana 
Jones empordanés), va furgar fins a no 
dir, i s'ho va endur tot, sense discrimi¬ 
nar res. Una feinada, primer, d'arqueó- 
leg del paper i, després, d'historiador. 
L'historiador a peu pía, que mai no ha 
estat federat. El científic, el crític o l'es- 
criptor són sobrevinguts que sorgeixen 
més endavant i que agraeixen la feina 
casual o obsessiva deis altres. I que gra¬ 
des a gent com Benejam, que pertany 
a la universitat de la vida treballada, 
poden investigar i arribar a excel-lents 
conclusions. La feina deis impensats 
explica la historia del cinema. La vida 
viscuda. Grácies a elements físics (pa- 
pers) es pot interpretar la vida. Fets 
contrastables. Reais. Máquies i imatges. 
La tesi de Benejam desprén el goig de 
la feina feta. Guarda les voltes de la his¬ 
toria i aporta ais entesos materia per a 
l'análisi. De vegades el destí és persis- 
tent. Es configura térra adobada de cre¬ 
ado. Un orgull per ais veins i la societat. 
Aixó s'esdevé quan hi ha un boig que es 
dedica a l'impossible. La tramuntana, 
en el cas de Benejam, no implica deliri, 
sino fecunditat. El vent remou la crea- 
ció i fa imaginar qüestions inassolibles. 


No parlem d'una memoria local, sino 
de la que sobresalta la comarca i els 
cinemes de la infantesa i de la joventut. 
La capital enlluernava. Barcelona que- 
dava lluny, pero hi anávem a veure pel- 
lícules. Érem joves i poc avisats. 

La vida ha anat rápid i hem vist com 
l'analógica passava a ser digital. Cada 
generació puja amb una nova memoria 
cinematográfica i a partir de la tecnolo¬ 
gía que li correspon viure. 

Benejam mostra en cartells i progra¬ 
mes caus de nostalgia, ben o mal tira¬ 
da. Un món acabat. La nostalgia de ve¬ 
gades s'esquitlla entre l’olor o la pudor 
que feia un cine, qui t'acompanyava o 
qui no havia volgut ser-hi, més que no 
pas en la pel-lícula vista. Quan reconec 
un antic programa de Benejam, recor¬ 
dó. Durant un segon m'anyoco pensant 
en la térra perduda de l'adolescéncia i 
de la joventut. M'obre la capsa del se- 
cret de Campmany. Reculo, barrino i 
m'adono que el temps que he viscut és 
pie d'engrunes. El col-leccionista dis¬ 
posa de més papers i documentació 
que no pas jo i remet tant a la seva vida 
com a la meva. M'agrada i, al mateix 
temps, m'inquieta. 

Tots els sis sentits acceptats per la 
ciéncia convencional (d'abans de les 
qüestions digitals i quántiques) reme¬ 
ten a una qüestió vintage, la tramunta¬ 
na és un tópic de passat. La col-lecció 
de Benejam porta al petit paisatge de 
la imaginació visual, alió que t'imagi- 
naves rere d'un cartell pintat, grácies a 
uns tragos habitualment expressionis- 
tes i passats de moda. Certificar que 
algú s'ha preocupat de la memoria de 
tothom és interessant. 

Abans d'acomiadar-nos, la tramunta¬ 
na bufa fort i d'una manera elegant. El 


col-leccionista ha fet una cosa impen¬ 
sada: ha aplegat amb ordre i sentit una 
definitiva máquina del temps. És senzill 
tirar enrere i, per culpa del paper, recu¬ 
perar el passat. Una joia. Ens acomia- 
dem i, quan prácticament no el veig, 
l'admiro. Servitud que dura un segon. A 
partir d'aquí m'hauré d'aguantar amb la 
feble seguretat que, en una casa empor- 
danesa, he vist part de la meva memoria. 
A l'Empordá, un segon és pie d'hores. 
Entenc la manera com tothom observa 
la seva obra: divertida, antisocial o con¬ 
servadora. El cinema conté tota la deses¬ 
perada i atractiva mirada humana. 

La vida només és cine. Aventuro 
que el col-leccionista és una especie 

El col-leccionista ha fet 
una cosa impensada: 
ha aplegat amb ordre 
i sentit una definitiva 
máquina del temps 

de demiürg que, amb el seu arxiu, re- 
plé d'imatges i d'espais de portes peti- 
tes i laberíntiques, hi ha endevinat un 
secret, un rau-rau no explicat. L'ima¬ 
gino orgullos amb alió que ha estat, i 
també veig el que jo mai no he acon- 
seguit ser. 

La memoria, sovint, cau i s'esllavis- 
sa. La memoria del mestre Benejam és 
incontrovertible; és de llei. Cada pega 
d'abans i d'ara remet al que vius i al que 
has vist. D'una manera física i inquie- 
tant conté les virtuts i també les joies i 
les renúncies de qualsevol vida. Cine, 
només és cine. Temps de paper. 


» Benejam conserva un gran nombre de productes Disney. (Autoría: Claudi Valentí) 
















C l H E M.t t 

LAS VEGAS 


FiguereSf 1 Jullol de 2018 


La Empresa: RAIG DE IDEES I PROPOSTES VISUALS, S.L, amb 

N.LF.: B662583S5 i seu social al carrer Bailen n° 205 de Barcelona, 
CERTIFICA QUE : el Senyor LLUIS beneJAm ens ha cedit un 
projector de cinematografía antic, tipus Su personó ( modei Super 
Sirius ) que forma part de la seva coMecció privada, per a ser exposat 
ais cine mes Las Vegas que la nostra empresa te situats al carrer Sartt 
Pan, 44 de Figueres I que per altre part: el Sr. Benejam es reserva el 
dret a recuperar l'esmentat projector per a la seva coMecdó quar» ell 



Director deis Cihemes Las Vegas 


Signatura: 










ENCESA 

LITERARIA 

5 

IR SEMESTRE DE 20l8 




DEL PAPER AL BIT 


Juan Jesús Aznar 

Periodista 


C onvindria argumentar aquest per¬ 
fil de Lluís Benejam. No és una 
entrevista, és més aviat una pinzellada, 
la d’una persona que parla poc i prefe- 
reix mostrar la seva manera de fer. 

Ens vam citar en el lloc on treballa, 
una impremía. Vam passar tot el temps 
de conversa asseguts davant d’un ordi- 
nador; a la pantalla se suceden imat- 
ges de Parxiu-coMecció que porta el 
seu nom. 

La tarda de la trobada, plovia. El cel 
es volia sumar a un record comú, el 
del nostre amic Martí Amiel: el cel no 
es va voler esperar i el va cridar un dia 
sense cap avís previ. Ara deu caminar 
explicant a sant Pere la seva visió parti¬ 


cular del temps. Sí, és així, el nostre 
amic comú ens va presentar al local de la 
seva reliotgeria, a la rambla de Figueres. 

Estic perdent el fil argumental? 

Em responc: era necessari aquest 
incís. 

Tornem al relat. 

Deia que, aquella tarda del mes de 
mar^, el cel desprenia tristesa i Fudol 
del vent acompanyava la seva pena. Era 
una tarda, en definitiva, en qué venia 
de gust entrar en un cinema i submer- 
gir-se en el somni de la sala fosca i 
deixar-se transportar per la ficció dra¬ 
mática que emula la vida, o viceversa. 
Per contra, aquella tarda vaig entrar en 
un local ben il-luminat, un lloc en el 


5 ENCESA LITERARIA 89 


qual la paraula i la imatge es plasmen 
en un paper fins a convertir el procés 
de creació en una obra gráfica, forjada, 
aixó sí, en un sistema binari. La nostra 
conversa va comentar recordant el 
Martí i vam continuar fent memoria 
divulgativa del seté art. 

Bé, ja hem situat facció i el lloc. En¬ 
cara no hem donat ni una sola dada bi¬ 
ográfica de Lluís Benejam. Va comentar 
a treballar en fofici d’impressor quan 
tenia catorze anys, a la impremía Tray- 
ter, de Figueres, en la qual, entre altres 
treballs, reimprimien la part del darrere 
deis programes de má amb la programa¬ 
do de les pel-lícules que s’exhibien a les 
sales cinematográfiques. Les págines re- 
produíen una imatge, gairebé sempre 
coincident amb la del cartell anuncia¬ 
dor, que per si mateixa havia de seduir 
fespectador que acabava de submer- 
gir-se en la sala deis somnis i convidar-lo 
a la lectura. Els programes de má no 
eren uniformes: n’hi havia de totes les 
mides, fins i tot d’encunyats. 

Un punt i a part, per comentar la 
utilització com a propaganda política 
d’aquests programes de má. Un cop 
acabada la Guerra Civil, a la part pos¬ 
terior s’imprimien consignes com 
«Arriba España», «Viva Franco» o 
«Año de la Victoria». Contempláis i 
llegits amb la nostra mirada d’avui, 
aquests programes de má son la me¬ 
moria gráfica d’un temps historie gris, 
de repressió i silenci, en qué la sala 
fosca deis cinemes de barri i de sessió 
doble permetia evadir-se de la dura 
realitat i somiar amb els ulls oberts. 


Recuperem el fil conductor. 

Lluís Benejam va iniciar farxiu col- 
leccionant aquests programes de má. 
Amb el pas del temps va ampliar el 
fons amb cartells, guies publicitáries, 
fotocroms, documentáis, vídeos, 
DVD, CD, dises de vinil, muráis o lli- 
bres, en resum, tot el que estava rela- 
cionat amb el món del cinema. En 
aquest present, farxiu-col-lecció és un 
espai real, en el qual es guarda tot el 
material recopilat amb el pas deis anys, 
i un espai virtual dedicat a la consulta, 
on faficionat, festudiant o ferudit 
poden veure, llegir i passejar per la his¬ 
toria del seté art. 

Ara, en la nostra máquina del temps 
particular, ens dirigim a un pretérit 
plusquamperfet: era fany 1982 i Lluís 
Benejam havia presentat la seva prime¬ 
ra exposició de programes de cinema, a 
la sala d’exposicions de «la Caixa» a Fi¬ 
gueres. D’aquí, sense sortir de la ciutat 
i sense canviar de década, ens aturem 
en una altra exposició de programes de 
má, aquest cop al Museu del Joguet, 
fany 1985. Va ser faportació del col- 
leccionista per a la recuperado de la 
sala Edison, amb la intenció que s’hi 
instahlés el Museu del Cinema, museu 
que finalment es va situar a Girona i el 
fons principal del qual és la cohlecció 
de Tomás Mallol. 

Com a viatgers a través del temps, 
encadenem una série de foses en qué 
contemplem fotogrames de les diverses 
exposicions en qué ha participat el 
nostre col-leccionista. Els fotogrames 
donarien per escriure més d’un article. 


90 ENCESA LITERARIA 5 


No disposem de tant espai, el metratge 
de les nostres paraules s’ha d’ajustar a 
deu mil carácters. No obstant aixó, 
hem d’incidir en el punt d’inflexió 
d’aquesta historia. 

Som a l’any 1995, l’any del cente- 
nari de la invenció del cinema pels ger- 
mans Lumiére. L’Académia de Belles 
Arts de Sabadell encarrega una exposi- 
ció a Lluís Benejam que té com a títol 
«Els Oscars de Hollywood». L’encárrec 
el va obligar, com a comissari de l’ex- 
posició, a buscar més material pels re- 
bosts de les sales de cinema per tal de 
completar el relat expositiu. Aquesta 
recerca, Lluís Benejam la va resumir a 
la guia impresa de Farxiu-coMecció 
que porta el seu nom: 


Vaig anar a visitar diferents empre- 
saris de cinema per si podien facili- 
tar-me el material necessari per com¬ 
pletar l’exposició. I estic agra'ft a molts 
d’ells, ja que em van donar el material 
que necessitava i a més em van fer des- 
cobrir un món que desconeixia. El re- 
bost deis cinemes. Eren sales plenes de 
cartells, guies, cartelleres... 

Al principi, «Els Oscars de Ho¬ 
llywood» va estar en cartell del 19 de 
setembre al 2 d’octubre de 1995, a la 
ciutat de Sabadell; d’allí va viatjar a Vila- 
franca del Penedés, Sant Hilari Sacalm, 
Bescanó, Capmany i Figueres. Podem 
imaginar el nostre col-leccionista con- 
vertit en comissari d’exposicions i pun- 
tualitzant la seva tasca a cops de dicci- 
onari: arxiu de cinema: «Institució o 



Lluís Benejam, 2018. Foto: Claudi Valentí. 


5 ENCESA LITERARIA 91 









Lluís Benejam, 2018. Foto: Claudi Valentí. 


particular que col-lecciona i conserva 
material de cinema»; col-leccionador: 
«Persona que col-lecciona»; coldeccio - 
nisme: «Es una afició que consisteix en 
Pagrupació i organització d’objectes 
d’una determinada categoria». Ara bé, 
la idea de Lluís Benejam no sembla que 
sigui acumular objectes peí plaer de fer- 
ho; ell exposa: «Ais anys noranta varen 
comentar a funcionar les multisales i 
molts cinemes antics anaven tancant 
per la impossibilitat de poder competir 
amb aquests nouvinguts, i aixó volia 
dir que, per a la majoria del material 
guardat, el seu destí era la deixalleria 
[...] Veia que era necessari salvaguardar 
aquet material, i aixó va motivar-me per 
comentar un arxiu de cinema». 

Aquest afany de preservar la memo¬ 
ria del cinema converteix la imatge en 
un fons documental en qué s’aprén. 
Després deis programes de má, que ja 
hem comentat en qué consistien, convé 
parlar d’al tres formats i objectes salvats 
de Foblit: un cartell és un full gran creat 
per fixar-lo en espais públics. S’utilitza- 
va per anunciar les pel-lícules i, fins a 
fináis deis anys setanta, la seva edició era 


sufragada pels distribu’fdors de cada pa¬ 
ís, cosa que va propiciar una riquesa ar¬ 
tística i personalitzada deis cartells se- 
gons el país en qué es distribuía la 
pel-lícula. Les guies publicitáries o press- 
books eren el material que les distribui¬ 
dores facilitaven ais crides cinematogra¬ 
fíes i ais empresaris de les sales 
d’exhibició: cada guia contenia una fit- 
xa técnica i argumental de la pel-lícula. 
La matéria primera que es feia servir era 
el paper, matéria que ha estat substitui¬ 
da per suports digitals, que, atesa la ca- 
pacitat d’emmagatzematge que tenen, 
contenen moka més informado. 

Els fotocroms o lobbycards eren 
fulls en qué es podia contemplar algu¬ 
na escena de la pel-lícula i que es deixa- 
ven a F entrada deis cinemes. 

Del génere documental o deis su¬ 
ports VTR (vídeo o DVD), TV, dises 
de vinil i CD, hi ha poca cosa a afegir 
que el lector no sápiga; tampoc faré 
menció deis llibres dedicáis al cinema, 
biografíes o assajos saberuts, els llibres 
de guions literaris mereixerien ser es- 
mentats; pero, pensant que moltes de 
les narracions fílmiques son adaptaci- 
ons d’obres literáries, prefereixo convi¬ 
dar el lector a llegir, per exemple, Doctor 
Jivago, de Borís Pasternak, i, tot seguit, 
a submergir-se en el guió literari de la 
seva adaptado cinematográfica, per 
continuar una tarda de cinema mirant 
la pel-lícula i completar Fexperiéncia 
amb una navegació per Farxiu de Lluís 
Benejam. Asseguro al lector, a Fespecta- 
dor i a Finternauta que viuran una ex- 
periéncia d’aprenentatge completa. 


92 ENCESA LITERARIA 5 





Em queden per esmentar els muráis: 
es coUocaven sobre les portes deis cine- 
mes, ben iUuminats perqué es poguessin 
veure des de lluny. En la col-lecció de 
Lluís Benejam destaquen els muráis 
de Farrista A. Borja, de 2 x 3 m aproxi- 
madament, que pintava a má a principis 
deis anys seixanta del segle passat. L’ar¬ 
tista alacantí cobrava per cada mural 
unes cent pessetes, uns 0,60 €, actuáis. 
Molts artistes son valorats un cop ha 
passat el seu temps; mentre viuen, creen 
i ens deixen el testimoni de la seva crea¬ 
do en les obres, sembla que la resta no 
importa. Abans de passar al desenlia^ 
d’aquest argument, necessito buscar en 
la meva memoria aquell temps de la 
meva joventut primerenca, en el qual 
era assidu a les sales de cinema, un 
temps en qué els nostres somnis es cons- 
tru’fen, en part, amb les pel-lícules d’art 
i assaig que anávem a veure: a la taquilla 
del cinema, amb F entrada, la taquillera 
adjuntava una quartilla, on figurava 
succintament la sinopsi argumental de 
la pel-lícula, que invariablement es pro- 
jectava en versió original i amb subtítols 
en castellá. Quan ens vam posar al dia 
amb el visionament de To be or not to be, 
de Lubitsch, o El gran dictador, de Cha- 
plin, vam comentar el viatge de la nos- 
tra educado fílmica amb la nouvelle va¬ 
gue i, així, després di Els quatre-cents cops, 
de Truffaut, entre d’altres vam descobrir 
Rainer Werner Fassbinder amb Les 
amargues llagrimes de Petra von Kant, El 
matrimoni de María Braun o Berlín Ale- 
xanderplatz. Aquella educado, de joves 
a la recerca del seu destí, ens va portar a 


organitzar un cineclub de barri, en qué 
Fépica de Per qui toquen les campanes 
ens va permetre visionar i analitzar pel- 
lícules molt anteriors al nostre naixe- 
ment. També, quan vam voler compar¬ 
tir el nostre aprenentatge incipient 
projectant Els oblidats, de Luis Buñuel, 
vam aprendre diversos significáis, el pri¬ 
mer, la incomprensió deis assistents a la 
projecció. Vam veure molt cinema i, a 
mesura que ens anávem fent grans, Fart 
i assaig es va anar difuminant, com la 
nostra joventut, fins a fondres en negre. 
Ara, que vaig molt poc al cinema, em ve 
a la memoria la tornada d’una can^ó de 
Luis Eduardo Aute: «Cine, cine, cine, 
más cine por favor, que tota la vida es 
cine y los sueños cine son». 

I, d’aquesta manera, recordó la tar¬ 
da que vaig passar amb Lluís Benejam. 

Abans d’acomiadar-nos, em va do¬ 
nar la guia impresa del seu arxiu. Li 
vaig preguntar per un moble vell que 
tenia, a manera ddattrezzo, en el qual es 
guardaven els ploms que utilitzaven els 
caixistes de les velles linotípies. Ens di- 
rigim a la porta de sortida i al carrer, el 
cel havia deixat de plorar. Vaig caminar 
a poc a poc. Quan vaig arribar a casa 
vaig llegir un article de Sebastiá Roig, 
al Diari de Girona: «Tenim gent noble 
i idealista que, quan se’ls regira la testa, 
son capados de deixar-se la salut en tas¬ 
ques grandioses». Aqüestes paraules 
publicades el 22 d’abril de 2009 defi- 
neixen la persona generosa que és Lluís 
Benejam, al treball del qual es pot ac- 
cedir per mitjá del seu portal informá- 
tic: wwu). archivocine.com I 


5 ENCESA LITERARIA 93 





Colaboración m publicaciones ^ aposiciones 


La finalidad del archivo de cine es la de colaborar, 
sin ánimo de lucro, con personas que realizan trabajos 
o exposiciones sobre el séptimo arte con la voluntad 
de facilitarles imágenes 


Participación en exposiciones colectivas 



Mayo - Septiembre 2001 


Julio, Agosto, Septiembre 2005 





























Participación en exposiciones colectivas: 



Un recorregut cinematografíe 
i televisiu per la ciutat de Girona 


#gironaplató 

til Del 18 de juny al 30 de setembre 

i del 29 d’octubre al 6 de novembre de 2016 

9 Casa Pastors 

Plaga de la Catedral, 2 

O Horaris: 

- De juny a agost, de dllluns a dlssabte, d’ll a 18 h; 
dlumenges i festlus, d’ll a 14 h 

- Setembre, de dimarts a dissabte, d’ll a 18 h, 
dlumenges i festlus, d’ll a 14 h 

- Del 29 d’octubre al 6 de novembre, d’ll a 18 h 


Junio, Noviembre 2016 


Museu del Cinema 

Col lecció Tomás Mallol 


I ' ■ 


Museu del Cinema - el Sequía, 1 - 17001 Girona - Tel: 972 412 777 - Fax: 972 413 047 
ale: museu_cinema@ajgirona.org 



Julio 2016 - Enero 2017 














Participación en exposiciones colectivas: 


Exposición itinerante "El cine español en 20 carteles" 


O Jameson CineFest 

¿M 7 11» Miskolc International FHm Festival 

Xíjsgf 1 SEPTEMBÉR12-21, 2014 


Jameson tínefest - ÍVSiskolc (Hungría) - del 12 aK 21 de septiembre 2014 





Instituto 
Corvantes 

PRAGA 



Instituto 

Corvantes 

MA1MILA 


del 2 febrero al 1 de abril 2015 


del 7 al 30 de octubre 2015 


Septiembre 2014 - Octubre 2015 



ClNE 

V EMOCIONES 

1 

cínema 

UN ylAÍf l m 
LA iNFANCiA 

fe ' ■ 

* 

i EMOCiONS 

UN ViATBE A 
IA iNFANCiA 


Ohra Sortnl "laCaixíf bé* 


Septiembre 2017 - Octubre 2020 

irÍTicrnnlf que ir | hihI r;i ttr m I.i % *í<Ic* C'alttt 1’ i n n i ¡h" 
fairona* ZaraE.oiü, Sl^íIIü, Harct L l[m:t. lCridn, Tarragona, r;ilni;i y Mj drill 













Participación en exposiciones colectivas 



ll i¡i 






Participación en exposiciones colectivas 



Le Carear** 


Clan 


Pí-h 


Bato Coiwi fin RcxK^llan 

mi Pgrpiflnsii 


d octubre ~-j 

La Raca d Altera 


TH4N5FR0N TEREH 
DE NOVELEÓ t 

CLNEHA FíEGRES 

ED1CIO 


Laro<due ctes Albires 


V \ 

f Saint-And ré 

r.-yi 


COlliOUM 


Lü Beu'L-j 


s gg ffiL 

c SKSíírr" jiK 

o ih,?~ L’ £3 


Octubre 2017 




MACC 


MOSTRA DANIMAOlO 
I CUflTMETFATGES 
CA 55 A OE LA SELVA 


DE L’l AL 4 
DE FEBRER 
DE 2018 

VUITIMIG.CAT 

facebook.com/vuitimig 


Divendres 2 

Inaugurado de l’exposició Cartells de pel lícules Disney 
de 1’Arxiu-CoMecció Lluís Benejam 

Lloc: Can Trinxeria - Hora: 20.00 h 
Exposició oberta el cap de setmana de la MACCA 










Participación en publicaciones: 




LLUÍS MOLINAS 
Llibreria Ulyssus 
G i roña 2009 


SEBASTIÁ ROIG 
Editorial Duxelm 
Barcelona 2006 





Luis E. Parés (coord.) 
Instituto Cervantes 
Madrid 2012 



SEBASTIÁ ROIG 
Diputació de Girona 
Girona 2012 


















Participación en publicaciones: 


SuidirK in KpaniOi £ l-aÉin Am^rkan 
Clrnrm4J> í Formetiy: Sluidlc-n ín llupimic 
CIdculu) 


Ygilimir lh"iiir J 



Aproximación a la distribución 
internacional de cine español en los 
inicios del siglo XXI 
MARINA DÍAZ LÓPEZ 



r S «fados 


<*> 


Áf^rlíTürt 
df IrJjtTI 


fl »\m "Kil i- VWV« 

&Tñc Pmp i J¡rt k?t >4 Httq 


t^nnu H 4i nwg ■ Ih Í3 h 
*yfltFidi Corwf MCvflfi 
!>**■** Ara*,. ¡. 

Un UN 101 I SH b^dli ^ rtC 

E->: IM> i [tu wtim. 

■I Muí fyw il tifrin 



JORDI ROIG, ENRIC PUJOL, 
DAVID GUIXERAS 
Editorial Efadós - Col lecció L'Abans 
El Papiol (Barcelona) 2015 



Renovación de la Sala Edison, en un Arte y poder en la posguerra española 
Centro de Cultura Contemporánea MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE 
JULI SANJUAN PALMA REINA SOFÍA Madrid 2016 























Participación en publicaciones 



El cine mexicano en España, 1933-1948 
ÁNGEL MIQUEL 

Universidad Nacional Autónoma de México, México 2016 



Características Edición DVD 

Una producción de Kronos Plays & Films. Editada por CAMEO 
Fecha de lanzamiento: 21/09/16 


















































Estimado Huís: 

Le envío la revista número 95 de 
historias, donde aparece la imagen 
que muy amablemente nos prestó 

Saludos cordiales y nuevamente 
muchas gracias por la imagen. 

Atentamente 

Ramón Vetárquez Gorman 
Asistente de historias 



itl-r i *!HI «‘I I frlll* || i 

istorias 95 


cJirel di la película Un 
¿ilvtnét m pnífagCifiíKKb fxir 
Pardavé* 1942. Calpián 
LLuis Btnojam. Esplín. 
www, jridi i vodrií\'£um. 




Copyright phoiography 

Ari-hn u4^iL-LsHvti t J^n-. Htfnq*TK¡ fue* 1<4 


EL 

SECREÍO 


-I L sH Kh lfJ IN 
üwh üitmiv 


^■ juniBMi-yiiSy 

UPU Mhl Hútti un i.' H UW*kT MVkll 
UiUr'V.lM ... 


Libro realizado por encargo de las bodegas Marqués de Riscal 
por la editorial Penguin Random House 

















Vina historia verdadera 


Le invito a leer una historia real 
de dos personas que no se conocían 


Xochitepec vs. Capmany: 
El mundo es un pañuelo 


Xochitepec: Municipio mexicano que se localiza en el poniente del 
estado de Morelos a una altura de 1.109 metros sobre el nivel del mar. 

Capmany: Pequeño municipio español de la comarca catalana del 
Alto Ampurdán, en la provincia de Girona. A una altitud de 110 metros 
sobre el nivel del mar. 


El 19 de julio de 2014 recibí un e-mail desde México. Su 
remitente era Ángel Francisco Miguel Rendón, profesor de 
historia del arte y del cine. También poeta y escritor y especialista 
en el estudio de la cultura mexicana de la primera mitad del siglo 
veinte. Fue profesor en la Universidad Nacional Autónoma de 
México, en la Universidad de Guadalajara (México) y actualmente 
ejerce en la Facultad de Artes de la Universidad Autónoma del 
Estado de Morelos. 

Ángel estaba preparando un libro sobre las películas 
mexicanas que se estrenaron en las pantallas españolas entre 
los años 1930 y 1948. Para ampliar la información gráfica, se 
dirigió a Marina Díaz López, Técnica en Cine y Audiovisuales del 
Instituto Cervantes, Marina conocedora del archivo de cine que 
estoy realizando, facilitó a Ángel mi dirección de correo 
electrónico, para que se pusiera en contacto conmigo por si podía 
colaborar en encontrarle las imágenes que necesitaba. 

Tras concretar qué imágenes eran de su interés, me pidió el 
importe que le cobraría. Le dije que mi colaboración sería 
desinteresada y que intentaría conseguir más imágenes de los 
años en que realizaba su estudio. A partir de este día entre los 
dos surgió una amistad virtual. 



Durante el año 2014 y mediados del 2015, fui mandándole 
imágenes de películas mexicanas que le podían servir para el 
libro, y de vez en cuando, le escribía algún mensaje hablando de 
temas generales para podernos conocer mejor. En uno de los 
correos, le comenté que vivía en Capmany y le pedí desde donde 
me escribía el. Me dijo que me escribía desde Xochitepec, un 
municipio del estado de Morelos. 

Entonces fue cuando Ángel me dió una noticia que 
demuestra que el mundo es un pañuelo. El suegro de Ángel se 
llama Josep Ribera Salvans, y uno de sus mejores amigos, Pau 
Ruiz i Gusils, tenía residencia en Capmany. La casa en concreto 
está construida en la Vinyassa, un terreno donde años atrás hubo 
un viñedo propiedad de mi suegro, Juan Collgrós, y que yo mismo 
había ido a vendimiar. El terreno, en 1985 lo adquirió Reinhard 
Gorka, un alemán afincado en Capmany. 

En el año 1939, Pau Ruiz i Gusils se marchó a México, con 
la avalancha de catalanes del exilio político que los llevó a dicho 
país, cuando el presidente Lázaro Cárdenas abrió las fronteras 
como resultado de la Guerra Civil en España. Su padre era Ruiz 
Poinseti, nacido en las Islas Baleares, hizo la vida en Catalunya 
llegando a ser consejero de la Generalitat. Pau era muy joven 
cuando llegó a México y se integró en la entidad catalana, VOrfeó 
Catata de Méxic, institución fundada en 1906 y que acogió a los 
catalanes que llegaron como refugiados políticos. Su amigo Josep 
Ribera Salvans llegó a México en 1947, para reunirse con su 
padre y también se integró a I ’Orfeó fue allí cuando conoció Pau, 
donde iniciaron una estrecha amistad que duró toda la vida. 

Pau Ruiz bailó en el primer Esbart Dansaire de l’Orfeó y 
también participó en las diversas actividades y secciones de 
VOrfeó. Con los años, Josep Ribera se convirtió en presidente de 
la entidad en los momentos posteriores a la muerte de Franco, y 
Pau fue el secretario del Consejo Directivo. Fueron protagonistas de 
los años de transición política en Catalunya y fue interesante vivir 
las repercusiones en México donde recibieron y conocieron 


personajes como Jordi Pujol, Narcís Serra, Miquel Roca Junyent, 
Lluís Prenafeta o Heribert Barrera en el campo político. Del mundo 
artístico, convivieron también con Antoni Ros Marbá, Núria Espert, 
Victoria de los Ángeles, Raimon, Terenci Moix entre otros. 

Pau Ruiz estudió la carrera de ingeniero agrónomo en la 
Escuela Nacional de Agricultura y se estableció en Ixtapalapa, en 
el Distrito Federal, como avicultor. Posteriormente llegó a ser uno 
de los empresarios más importantes en el sector de la 
exportación de miel en Alemania y en Estados Unidos. Pau, 
catalanista a ultranza, se casó con Carmen Largo, hija de Largo 
Caballero, con quien tuvo dos hijas, Greta y Mariana. Más tarde, 
en segundas nupcias, se casó con Stephie Drewes, con quien 
realizó el sueño del retorno a Catalunya de donde no le quedaban 
prácticamente recuerdos. Como no tenía un recuerdo, con su 
esposa Stephie, en el coche que se trajeron de México, buscó 
por nuestra geografía. Viajaron por diferentes lugares de 
Catalunya, buscando un lugar donde comprar una casa. Pau, le 
hubiera gustado comprar una masía del siglo XVII, pero los 
precios eran más altos de lo que estaban dispuestos a pagar por 
lo que buscaban un terreno donde construirse la vivienda. 

Finalmente Pau, escogió la comarca de l’AIt Empordá para 
construirse la vivienda, porque consideraba que era la comarca 
de la cuna de la catalanidad. Un día del mes de abril de 1990 
visitaron Capmany y, en la parada de autobús, se encontraron 
con el vecino del pueblo, Francisco Serra Oliveres, y éste les 
habló de la Vinyassa. Fueron a verla, les gustó y entonces 
hablaron con Reinhard Gorka con quien llegaron a un acuerdo 
de compra del terreno. 

Al año siguiente, otro "catalán de México", Enric Nort, 
propietario en México de una fábrica téxtil y también dedicado al 
mundo del turismo, visitó a Pau y Stephie y decidieron hacerse 
una casa uno al lado del otro. Pau poco lo pudo disfrutar, ya que 
murió a principios del 2003 en un viaje a México. 

Final de la historia 


continua en la página siguiente 


Ribera i Salvans, Josep 




(Terrassa, Valles Oriental, 1932). 
Químico y promotor cultural. Hijo de 
Ignacio Ribera y Vilaseca. Al exiliarse 
su padre en 1939, permaneció en 
Terrassa con sus tíos y abuelos. 
Estudió el primer curso de ingeniero 
químico y en 1947 embarcó hacia 
México para reunirse con su padre. 
Entre 1951 y 1955 reanudó sus 
estudios de la carrera de ingeniero 
químico en la Universidad Nacional 
Autónoma de México. Asimismo se 
incorporó a las actividades del Orfeó 
Catata de Méxic. Fue miembro 
fundador de la Juventut de l’Orfeó 
Catalá (JOC) y de su órgano, la 
revista Sembra y miembro del Grupo 
Excursionista. Presidió I ’Orfeó Catalá 
del año 1980 al 1983. Profesio¬ 
nalmente trabajó como gerente en la 
compañía Artefactos de Hule, 
Ebonita y Plástico. Después en la 
empresa química multinacional Du 
Pont (1959) y se especializó en 
tecnología de elastómeros. Poste¬ 
riormente fue nombrado director 
general de Colorquim, del grupo Du 
Pont (1989 ) hasta su jubilación. Fue 
uno de los fundadores del Grupo 
Hulero Mexicano. Colaboró en La 
Nova Revista y Pont Blau, de 
México, y publicó el libro Sense 
paraules (México, 1960), versos 
tiernos, evocadores y nostálgicos. 






Ruiz i Ponsetí, Estalisnau 




1N. • - 

rtmjEf* OC IBtNtrrtCA&eifi 1 * 


, -s'.é r V t-e i o 0*1 
ÍÍtLtk.5 


(Maó, Menorca, 1889 - México, DF, 
1967). Político, profesor y editor. Cursó 
estudios de ciencias exactas en la 
Universidad de Barcelona, donde en 
1913 se doctoró, y en la Escuela de 
Ingenieros Industriales (1915). Fue 
profesor en la Universidad de 
Barcelona (1912-1914) y también en la 
Escuela Industrial. Ocupó cargos 
importantes en diversas empresas y 
tradujo o corrigió obras técnicas. Fue 
director de la Escuela Industrial (1936) 
y de la Escuela del Trabajo de 
Barcelona (1937). Dirigente de la Unión 
Socialista de Catalunya y del Partido 
Socialista Unificado de Catalunya, fue 
diputado en el Parlamento de 
Catalunya (1932-1939), vocal del 
Consejo de Economía de Catalunya 
(1936-1939), y subsecretario de 
Economía de la Generalitat (1937- 
1939). 


Durante la guerra civil dió varias 
conferencias, algunas de las cuales 
fueron publicadas. En 1939 emigró a 
México y creó escuelas y museos o 
dirigió y administró empresas 
editoriales como UTEHA, desde donde 
ayudó a decenas de intelectuales 
catalanes y españoles exiliados. 


Fue padre de seis hijos. 











Portada de la revista de YOrfeó Caíala de Méxic. 








La nevada del 1992, en la Vinyassa. 



1993. Pau Ruiz en Capmany. 







2016. Las casas de Pau Ruiz y Enric Nort en la Vinyassa. 



2016. La casa de Pau y Stephie en la Vinyassa. 




Esta historia no la hubiera podido 
vivir si, cuando Ángel al pedirme 
las imágenes, hubiéramos llegado 
a un acuerdo económico. 

Conclusión: En la vida no todo 
es el dinero y, cuando pasan 
anécdotas como la que os he 
contado, uno se da cuenta que la 
vida es agradecida si das, ya que 
el retorno siempre es más de lo 
que uno mismo pueda imaginar. 



Arxiu-Col-lecció 

Huís Benejam 

www.archivocine.com 






/A lo largo de los años he visitado diversas salas de cine antiguas, donde 
he podido recuperar numeroso material almacenado el cual ha sido de 
gran ayuda para realizar el archivo de cine. 


Interesados en contactar con 



Archivo-Colección 

Huís Benejam 


http://archivocine.com/index.php/contacto 











Coleccionar no 


e$ comprar o i/< 
e$ crear memoria 


'ender.